Ara que som 8 milions

Un acudit que sempre m’ha agradat, tot i que ja no resulta gens actual, explica un viatge de qui havia estat president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, fins a la Xina, realitzat a finals dels anys 80. En una recepció que li fa el president xinès, que llavors devia ser Jiang Zemin, en Pujol li comenta durant la conversa: “És que els catalans som sis milions!” “Ah si?”, li respon sense immutar-se el líder xinès, “i a quin hotel fan nit?” Cal apuntar que en aquella època, la població xinesa era d’uns 1.084 milions de persones. Les xifres actuals han variat un xic. Si bé Catalunya s’aproxima als 8 milions d’habitants, la Xina també frega els 1.500 milions, o el que seria el mateix, avui la població de Catalunya vindria a ser un 0,54 % de la població xinesa.
L’acudit m’ajuda a recordar que la setmana passada el nombre de persones a la Terra va sobrepassar els vuit mil milions. I que si els demògrafs no s’equivoquen, a finals d’aquest segle haurem arribat als 10.500.000.000 milions. Arribats a aquest punt, em demano si aquesta xifra em resulta més impressionat escrita en números o reflectida en lletres. Per intentar treure’n l’aigua clara, o si més no gaudir d’un altre punt de vista que em permeti fer-me una idea de com n’és de gran aquest número, he fet ús d’un simulador que he trobat a les xarxes. Aquest ens permet calcular quanta estona tardaríem a comptar fins a 8.000.000.000. Abans d’introduir les dades, l’algoritme et recorda que no es tarda el mateix a pronunciar el número 1 que els dos milions set-cents quaranta-set mil quatre-cents vint-i-cinc, tot i ser dos números independents. Però sí que ens pot donar una idea del temps que ens portaria comptar tots els humans vius. Segons aquest simulador, i en el cas que ens hi dediquéssim dotze hores diàries, sense fer cap dia de festa, tardaríem gairebé 2.130 anys. Així, si l’esperança de vida d’una persona a Andorra és de 84,5 anys, caldrien una mica més de vint-i-cinc vides per poder saludar tothom. Crec que ens dona una lleugera idea de com n’és de gran aquest número.
Però si aquestes xifres semblen inabastables, en una conferència pronunciada dins el cicle Transversals que s’ha portat a terme al Comú d’Escaldes, el doctor Stefano Mancuso, conegut per les seves investigacions en el món de les plantes, ens va fer saber que els fongs pesen quatre vegades més que tota la vida animal, en la qual hi ha inclosos els vuit mil milions d’humans, que només representa el 0,7 % del pes de la matèria viva del planeta. Si m’ho permeten, tot i el perill que comporta fer comparacions, la vida humana vindria a representar, pel que fa a la resta del planeta, molt menys que la Catalunya de l’acudit respecte a la Xina. Per sort el mateix Mancuso ens va recordar que la nostra era una espècie jove si la comparem amb la majoria de les que han proliferat per la Terra. I com acostuma a passar entre els joves, és probable que encara estiguem explorant els nostres límits. M’agradaria pensar que, ja que ens fem dir homo sapiens, sabrem trobar la manera d’envellir.