Bentornat clípol!

És realment emocionant veure com un projecte que va sorgir ara fa set anys, arran d’aquella campanya a change.org titulada Recuperem el CLÍPOL, que llavors va provocar un despertar nostàlgic de sentiments i records, per fi, vegi la llum. Molt ha plogut des d’aleshores, cert. Però per fi recuperarem el clípol.
El que inicialment fou una petició dirigida a Govern per a la incorporació d’aquesta nomenclatura tan nostra a les línies nacionals, projecte que, recordem, es va quedar al calaix sense rebre cap tipus d’explicació. Finalment, serà un projecte desenvolupat en l’àmbit comunal, on el consens de tots els comuns ha fet possible l’entesa amb la família Clípol per a la signatura d’un conveni de sessió d’ús d’aquesta marca perquè pugui ésser incorporada, guardant la tipologia i els logotips originals, al conjunt d’autobusos que conformen les línies regulars a cada parròquia.
Ben aviat tornarem a veure arribar el clípol a les parades, i el meu desig és que les noves generacions reprenguin l’ús d’aquest terme per referir-se als autobusos, que els pares acompanyin els seus fills a la parada del clípol com fèiem abans, que en pujar, saludis el clipolero. Aquesta iniciativa no té més raó  de ser que aquesta, el retorn d’una tradició avui perduda, la recuperació d’un patrimoni immaterial d’Andorra, i que tot plegat, serveixi per no oblidar mai d’on venim, per guiar-nos on volem anar.
Demà dimarts a les 16.30 hores, el teatre de Les Fontetes de la Massana, serà l’escenari d’aquest moment històric. Amb la signatura del conveni, el clípol estarà de nou en boca de tots. Per l’acte, comptarem amb l’emblemàtic clípol original, perquè tothom que ho vulgui hi pugui pujar, fer-se’n una fotografia i recordar com era el transport a Andorra en aquells anys, de mitjans i finals del segle XX. Seguidament, el teatre acollirà la presentació d’un petit documental a càrrec de Patrimoni Cultural rememorant la història d’aquesta empresa i finalment, s’iniciarà un col·loqui informal amb tots aquells que hi vulguin participar.
Així doncs, animo tothom a participar en aquest acte, que per mi, guarda un sentiment de nostàlgia i record que espero que pugui ser compartit per molts.
Em sento francament orgullós que aquesta humil iniciativa que fa tants anys vaig llençar a l’opinió pública, finalment pugui tirar endavant. Demostra la predisposició i bona voluntat de tots els que hi han pres part. Demostra, també, que la cultura no té color polític i que l’entesa és possible quan la finalitat s’ho mereix. Des d’Acció, volem promoure aquesta idea d’unitat institucional envers la cultura, que qualsevol acció pugui ser compartida i se li pugui donar suport, independentment de la parròquia o el partit polític que la promogui, pensem que aquesta és la clau de l’èxit per enfortir, encara més, el nostre teixit cultural i el patrimoni d’Andorra.
El clípol, icona de tota una generació, ben aviat tornarà a rondar els carrers d’Andorra i només em queda agrair a tots els implicats per fer-ho possible. Si la cultura és l’ànima d’un poble, el clípol n’és un bocí de la d’Andorra.