Diari digital d'Andorra Bondia
Ramon Besora, escriptor, editor i dinamitzador cultural
Ramon Besora, escriptor, editor i dinamitzador cultural

Ramon Besora: “Sembla que la poesia és un vestit de festa i no, és un vestit de diari”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

Ramon Besora (Peramola, 1946) acaba d’entrar a la Llista d’honor de la Institució de les Lletres Catalanes. Un reconeixement a la tasca en favor de la difusió de la lectura, en particular entre els més joves, i a la seva producció literària. Però això no és tot, perquè aquest home és un no parar, amb projectes de dinamització cultural al poble i la comarca i un parell de llibres a la vista. 

Comencem per felicitar-lo. 
Tota la vida m’he dedicat, he tingut aquesta sort, a la construcció del lector: com a mestre, com a editor, com a pare i com a padrí, com a president del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. I a escriure! És una satisfacció i més encara que encara ho pugui anar fent. 

I com a amic d’un dels autors més insignes de casa nostra. 
Home! Amic intimíssim de Miquel Martí i Pol, i tant. El vaig conèixer que tenia cap a trenta anys i des de llavors fins a la seva mort vaig estar al seu costat. Això et carrega d’energia. També això em fa venir ganes d’escriure jo, però també de difondre la seva obra. Un deure personal que agafo molt a pit. 

Dissabte el veiem a Organyà. 
Oferiré una xerrada que ja vaig fer a Andorra, si us recordeu. Com que l’any vinent celebrarem el vintè aniversari de la seva mort ja comencem a fer actes per recordar-ho. I a Organyà m’ho han demanat. El meu pare és fill d’Organyà, jo hi tinc molta relació... I vindré ara per la fira de Sant Andreu. 

Vostè s’està desplegant per tota la comarca, diríem.  
Enguany he anat a les escoles de Peramola, de Coll de Nargó, d’Organyà i la Seu. Vaig fer també un taller per als mestres de l’Alt Urgell. És la meva terreta i tinc moltes ganes de fer coses aquí. Fins i tot es prepara alguna cosa que ja us comentaran, perquè no és cosa meva. 

Ens posa la mel als llavis.  
Un muntatge a partir dels meus poemes, per Sant Jordi. Però jo no us ho hauria de dir, que la iniciativa no és meva. 

Estarem al cas, doncs. De moment, el veiem molt actiu per Peramola. 
I aviat se signarà el conveni entre l’Ajuntament i l’Escola Massana perquè apareguin a les façanes del poble poemes de grans autors catalans, amb la intervenció artística del centre. Penso que pot ser molt important, és una manera de fer una mena de biblioteca poètica al carrer: pot estimular que es llegeixi més. Diria que de cara a Setmana Santa ja podríem tenir algunes façanes fetes. 

Quan començaran?
Probablement cap al febrer, però ho hem de tancar. 

Amb el poema de Josep Espunyes a l’escala del casino... 
Això és fantàstic: vas pujant i llegint el poema, que just parla del cafè, i entres al casino amb l’últim vers. Ja vaig demanar el rètol, a l’entrada del poble, que digui “Peramola, tot l’entorn és poesia”. Si tot l’Alt Urgell, tot el Pirineu és poesia per se, imagina’t anar-te trobant llocs com el Camí de les Fonts, amb poemes. També voldria que un cop l’any es fes algun muntatge popular. Una idea que s’ha d’arrodonir. 

El 16 de desembre presentarà llibre, ‘Els iris’, a la biblioteca de Sant Agustí.  
També presentaré un  poemari que edita Meraki (l’altre segell de Salòria), que es titula Mitja closca de nou plena de pluja. Un recorregut per les estacions de l’any amb il·lustracions de Zuzanna Celej i un format panoràmic, perquè aquí la importància la té la il·lustració i el meu poema l’acompanya. El poema que li dona títol també el canta una soprano i hi podrem accedir amb un codi QR. 

Aprofitar possibilitats.   
És el que hem de fer, convé perquè ajudarà a arribar a gent amb diferents sensibilitats, a més gent per tant. 

Llegim més o menys poesia cada cop? 
Jo vaig sovint a les escoles de tot Catalunya i a vegades em diuen: “treballem la poesia per Sant Jordi”. Caram! Sembla que la poesia és un vestit de festa, que sols te’l poses algun cop, i no, la poesia és un vestit de diari. Malauradament no arriba arreu, per això la meva tasca, amb propostes per als mestres per entusiasmar els nens amb la poesia, seduir-los. 

De petits som creatius.   
Jo m’aprenia versos que escrivien els alumnes i al dia següent l’escrivia a la pissarra. Aquell nen o nena, l’endemà me’n portava un altre.  Un mestre que no senti la poesia, difícilment la sabrà transmetre. 

Vostè ja n’era un convençut, però després va i es fa amic de Martí i Pol.   
Abans de conèixer-lo personalment ja havia interioritzat la seva obra. I vaig intentar que els meus alumnes coneguessin igual els seus poemes. Quan vaig considerar que ja era així, és quan ens presentem a Roda de Ter. Així podíem aprofundir en allò que havíem llegit. 

La relació amb Martí i Pol la detallarà a la xerrada. ‘Els iris’, que ens hem desviat.  
És curiós. Ho vaig escriure el 1985. Sempre m’han atret els relats fantàstics i un dia, llegint La gàbia dels animals feliços de Joan Perucho, vaig sentir la necessitat d’investigar sobre els éssers fantàstics de la nostra literatura popular. Més encara, d’escriure alguna cosa. L’hi vaig enviar a Martí i Pol i ell em va contestar amb una carta, on deia que podria sortir-ne una sèrie inesgotable de relats. 

I s’hi va posar. 
Just aleshores passo de mestre a editor, just en aquell moment, i actuo amb els autors igual que amb els alumnes: passo aquest text i el passo a la il·lustradora Carme Solé i el Miquel Obiols perquè en fessin històries. I van rebre el premi més important de literatura infantil i juvenil a la fira de Bolonya! Però el meu text va quedar inèdit, és clar. 

Fins ara.   
Durant la pandèmia, el vaig trobar en un calaix. I no serà l’única novetat. Per Sant Jordi sortirà un llibre que espero que serà molt diferent i l’il·lustra un dels grans dibuixants del país, l’Albert Asensio. Un llibre que és un joc, La lletra que tot ho canvia. 

Ramon
besora
poesia

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Una bona —i merescuda— entrevista.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte