Diari digital d'Andorra Bondia
Una trentena de persones van assistir ahir a la lectura dramatitzada de Borís I.
Una trentena de persones van assistir ahir a la lectura dramatitzada de Borís I.
Una trentena de persones van assistir ahir a la lectura dramatitzada de Borís I.
Una trentena de persones van assistir ahir a la lectura dramatitzada de Borís I.

Clam pel bust a Antoni Morell


Escrit per: 
A. L. / Foto: Facundo Santana

Una vintena de personalitats del món de la cultura i l’associacionisme s’adhereixen a la proposta de Xavi Fernández.

Ho deia ahir l’actor i director Xavi Fernández  quasi de passada: Antoni Morell (1941-2020) mereix “molt més” que el just i oportú homenatge que li tributen aquests dies el ministeri de Cultura i el Comú de la Massana. I “molt més” venia a ser en les barbes i la ment de Fernández una cosa així com un bust, una escultura a la via pública de l’autor de Set lletanies de mort, Borís I i La neu adversa.

Ho deia de passada, sí, però el cas és que l’ocurrència va ser recollida al vol per una vintena de personalitats del món de la cultura, la política i l’associacionisme, que s’hi van adherir de forma unànime i van començar a donar-li múscul i forma al que fins ara era només una idea. Els mèrits de Morell són per a tots ells obvis. Els escriptors Àlvar Valls, Iñaki Rubio i David Gálvez, també la periodista Roser Porta, el definien amb tota justícia com a pare fundador de la literatura andorrana contemporània i en destacaven, a més, el paper de pont que va exercir amb la literatura i moltes de les patums dels anys 70, 80 i 90 (Espriu, Andrés Estellés, Martí i Pol i anar fent), que van descobrir Andorra gràcies a la seva intervenció. “Indiscutiblement el nostre primer autor literari modern”, reblava el poeta i editor Josep Dallerès: “Ja seria hora que es reconegués gent com Morell”.

Des de Velles Cases, Robert Lizarte hi afegia la importantíssima feina institucional que va fer com a assessor pedagògic i ideòleg de l’andorranització, secretari de Sindicatura i del primer Govern. Joan Massa, gran amic de Morell, ho sintetitzava de forma gràfica: “Va ser una referència de la cultura, de la literatura i de la política andorrana”, i l’editor i historiador Oliver Vergés hi afegia una funció pedagògica: “Seria una forma de fer pública la cultura, que tingui presència física al carrer. Els turistes i també els natius que no saben res de Morell ni de la seva obra, en veure l’escultura potser farien el pas d’interessar-s’hi”. Com conclou l’historiador Quim Valera, “per damunt de tot seria un acte de justícia històrica:  més enllà de la seva indiscutible posició com a pare de les lletres andorranes, va ser un dels artífexs de les reformes institucionals que ens van portar la Constitució”.

A les Arcades?
Convingut que hi ha motius més que suficients per merèixer el rar privilegi d’una escultura a la via pública, les dues peguntes següents són òbvies: quin tipus d’escultura: bust, cos sencer? I  quin emplaçament seria el més adequat: casa Giraut d’Escàs, la seva casa pairal? La Massana, la seva parròquia? La plaça de les Arcades, on va tenir el despatx professional i on va viure els últims anys de vida? El novel·lista Albert Villaró intervé amb vehemència: “Qualsevol homenatge que li fem em semblarà poc. Escultures als nostres carrers i places n’hi ha moltes, i de molt irregulars. En aquest cas penso en una cosa així com la Molly Bloom de Dublín o el Machado que hi ha a Segòvia. Feta per un escultor solvent i ubicada en un lloc de privilegi”. Un lloc que hauria de ser, opina Villaró, les Arcades, el seu territori natural, assegut en una taula i llegint el diari, el record que molts tenim de Morell. 

Les Arcades guanya de llarg, molt per davant d’altres possibles ubicacions, com ara la plaça Benlloch, que a Villaró l’horroritza, però que com apunta Porta és un lloc cèntric i transitat, i estretament vinculat a l’obra de Morell, pensin en la lectura de la sentència de Set lletanies. 

Rubio i Josep Maria Ubach, que ha catalogat la nostra escultura urbana, es decanten de forma quasi personal per Escàs o la Massana, massa apartades del centre urbà per a la majoria, cosa que no impedeix que una placa podria recordar la casa pairal de l’autor. Porta prefereix un artista de llenguatge contemporani, potser conceptual, “atrevit i diferent”, diu, que connecti amb la sensibilitat d’avui, i descarta el bust clàssic, que amenaça, diu, de passar despercebut. El bust el prefereixen, en canvi, la novel·lista Ludmilla Lacueva i l’escriptor Alfred Llahí, “perquè el rostre és el que defineix l’ànima d’una persona: no cal més”. I a banda de Molly Bloom i Machado, altres exemples recurrents són el Pessoa del Chiado, a Lisboa, el Gaudí de Lleó, i el Woody Allen d’Oviedo, que el mateix Fernández tenia al cap en llançar la idea. Massa, en fi, hi afegeix dos possibles espais més: els jardins de darrere de Casa de la Vall i la plaça del Poble, de cara al Consell General.

Subscripció popular
I arribem al rovell de l’ou: la idea la va deixar caure Xavi Fernández, amfitrió de la tertúlia que Morell mantenia a cal Sinquede. Però, qui l’hauria de liderar? La llibretera Anna Riberaygua recorda que l’Associació de Comerciants del Centre Històric va proposar al Comú de dedicar-li un monòlit a les Arcades. La Covid va enterrar aquella inicitiva al bagul dels bons propòsits.

Sembla haver-hi consens que són les institucions, assenyaladament el ministeri de Cultura, qui s’hi hauria de posar al davant, i que entitats i particulars s’hi haurien d’afegir després. “Si no fóssim capaços d’arribar a una entesa, que ho tiri endavant la part que més hi cregui, però l’important és que sigui una cosa digna”, adverteix Dallerès, mentre que Villaró es decanta per la subscripció popular, Fernández ja veu una campanya de crowdfounding a Verkami, la historiadora Susanna Vela sosté que “a ell li hauria agradat una iniciativa més institucional, i a mi també” i Àngels Mach, en nom de la SAC, ho té claríssim: “Una iniciativa popular a la qual es poguessin adherir particulars, entitats i  institucions a través de firmes recollides pels impulsors i que després es podrien fer arribar a Govern”. I no està tot dit, perquè com suggereixen l’editor Robert Basart i  de nou Massa, el monument no obsta que Morell podria tenir un carrer al seu nom, ara que a la capital n’obre un cada setmana. 

Doncs no sé què esperem per posar fil a l’agulla.

Escassa assistència a la lectura de ‘Borís I’ amb què arrenca l’homenatge a l’escriptor
Una trentena escassa d’espectadors, comptant-hi autoritats, va assistir ahir a la lectura dramatitzada de Borís I, amb guió i dramatúrgia de Joan Hernández i amb Pere Tomàs en el paper del Príncep Sobirà i Defensor de la Fe. Skossyreff, vaja, el gran impostor que Morell va exhumar als anys 70 a l’hemeroteca de Barcelona. Hernández n’ha fet una versió en quatre actes sota el títol La sorprenent peripècia de Borís I, i la llàstima és que molt probablement aquesta benintencionada però pèssimament promocionada aventura es quedarà aquí. L’homenatge continua avui a la biblioteca de la Massana amb una taula rodona a propòsit de la reedició de La neu adversa, i es completa amb la xerrada Hi havia una vegada un rei, a càrrec d’Alfred Llahí, demà a l’antiga casa comuna de la Massana, l’estrena d’un audiovisual amb imatges de Morell, dijous, i el recital de divendres a la Farga Rossell, amb  la soprano Jonaina Salvador i el pianista Jordi Barceló.

clam
bust
Antoni Morell
Comentaris: 5

Comentaris

Personalment reclamo, i perdoneu-me la irreverència, una estàtua de cos sencer. De bust de l'Antoni Morell ja en tenim un que està ubicat a la Bibloteca de La Massana que , molt dignament, porta el seu nom, i que durant molts anys ell tenia a casa seva.
Si al senyor Morell se li concedís una petita pròrroga de cinc minuts, segurament que us diria: "tots aquests que ara reclameu i clameu bustos i cossos sencers i em feu homenatges pòstums... on éreu quan les cames em feien figa i m'havien de portar la compra a casa?" És una estridència aixecar-li un bust, i una estàtua ya ni te cuento.
Benvolgut M. Et puc assegurar que estaria content ! No puc parlar per tots, però vaig esmorzar amb ell cada dia dels seus últims anys i el vaig ajudar en tot el que vaig poder, així com qui ha escrit l'article i uns quants els seus amics, alguns anomenats en l'article i d'altres no i també veïns del barri. Evidentment sempre hi haurà personatges que s'apuntaran al carro , però això en el seu cas i en qualsevol altre. Per això jo reclamo una estàtua de cos sencer. S'ho mereix ell i nosaltres. Que tinguis un bon dia!!
Una escultura de pedra picada com era el bon amic Toni Morell, asseguda, de tan any real i amb espai per a poder-se retratar al seu costat ben segur qye haurien fet les delícies del gran Morell
Un bon escultor figuratiu, amb experiència amb la creació de busts i figures reals en pedra i marbre és ROCAYATS, que es pot veure la seva obra a la Galeria Art al Set d’Escaldes

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic