Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Les nostres osses, universals




No és una tardor agradable. La paraula crisi ha entrat en el nostre vocabulari quotidià. El nostre dia a dia es fa més costa amunt. Els carburants estan pels núvols, el cost de la cistella de la compra augmenta sense parar, escalfar-nos esdevé una quimera, tenim els ulls posats en l’augment del preu de la llum les pròximes setmanes, entre moltes altres situacions complicades. Això sense comptar amb els desplaçaments en bus, sobretot per anar i venir de parròquies altes, on t’has de carregar de paciència i esperar poder entrar al bus, que sempre està ple, per enfilar-t’hi com en una llauna de sardines. I tot i així, sempre tenim els membres del Govern per explicar-nos que, segons ells i elles, no anem tan malament. És clar que tot són percepcions. 
Però a vegades dins la foscor i el pessimisme ambiental apareix la llum. I en el meu cas, la setmana passada vaig escoltar una notícia bonica. Una notícia esperançadora i engrescadora per a la cultura popular. 
La Unesco ens va fer un nou regal: inscrivia a la llista representativa del Patrimoni cultural immaterial de la humanitat les festes de l’os dels Pirineus d’Andorra i de França. I així el Ball de l’Ossa d’Encamp, que es va recuperar el 1952, i L’última Ossa d’Ordino, recuperada el 2017, van entrar, a final d’aquest novembre del 2022, a formar part d’aquest cercle tan preuat de salvaguarda de la cultura dels pobles del món.
La festa de l’os o de l’ossa, tot i que varia d’un poble a l’altre, és similar arreu dels Pirineus. Els joves, disfressats d’os o d’ossa, corren pels carrers provant d’atrapar el públic enmig de música i de danses. Aquesta festa simbolitza, d’una banda, el final de l’hivern i l’arribada de la primavera quan l’os i l’ossa desperten d’hivernar; i de l’altra, la relació entre els habitants i el medi natural que els envolta. 
Segles enrere aquestes festes se celebraven a molts pobles, però durant la primera meitat del segle XX van caure en desús, i moltes d’elles es van recuperar a partir dels anys 1950, menys la d’Ordino, que va haver d’esperar fins al 2017 per ser rescatada de l’oblit. 
Mentre que a Encamp el Ball de l’Ossa se celebra per Carnaval, a Ordino la festa té tempos un poc sorprenents. L’última Ossa d’Ordino se celebra la primera setmana de desembre, i enguany serà diumenge 11 de desembre. Celebrar aquesta festa un mes de desembre sembla una fantasia original, ja que el desembre els ossos i les osses dormen. Estan hivernant des de l’inici de la tardor. Els ossos i les osses,  quan les temperatures baixen, els arbres es desfullen i l’alimentació escasseja, hivernen. Dit això, l’atemporalitat de la festa a Ordino no treu res a la importància d’haver-la fet reviure i de compartir amb alegria i diversió la cultura popular del país. 
Les festes de l’os premiades a la llista de Patrimoni cultural immaterial també inclouen tres pobles dels Pirineus francesos, de l’alt Vallespir a la zona de la Catalunya Nord, que són Prats de Molló, Arles sur Tech, i Sant Llorenç de Cerdans. Allà és habitual veure els infants corrent pel poble jugant a fet i amagar disfressant-se d’os o d’ossa. La cultura popular entorn de l’os està molt arrelada.
Així, quan la Unesco va declarar el 29 de novembre del 2022 les festes de l’os dels Pirineus d’Andorra i de França, Patrimoni cultural immaterial de la humanitat, va destacar l’aspecte de cohesió social, cultural i identitària dels habitants entorn d’aquesta festa, i cito: “És l’excusa per a la població dels cinc pobles pirinencs (tres francesos i dos andorrans) de celebrar el seu patrimoni comú i d’afirmar la seva pertinença a la comunitat”.
L’única recança que tinc és que a casa nostra aquest gran i merescut reconeixement en honor a la cultura popular no es va compartir amb el poble. Va ser una celebració discreta. Més enllà de la informació als mitjans de comunicació mostrant l’alegria a nivell institucional, la notícia quasi no va transcendir.

 

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Llàstima d’article, que està ple de constà cues inexactes. Per una banda a Ordino va desaparèixer sobre el 1960 per reaparèixer sobre el 1992 el 1997 desapareix i torna a reviscolar al 2017.
De no publicitar-ho també es inexacte, porten 3 anys parlant del tema les dues parròquies i Govern, tot i que si és cert que 2 anys de pandèmia a fet descafeïnada la representació.
Que es faci s finals d’hivern uns altra ixeactitud pel que fa a Ordino que abans era per Sant Esteve i actualment per la Puríssima, no es molt primavera el Desembre, Encamp en funció de Carnestoltes sobre el febrer o inici de març tampoc tenim moltes floretes.
Tot i així felicitats Osses d’Andorra.

Moltes gràcies per les seves observacions. La temporalitat d’aquesta festa de l’ós al Pirineu, en arribar la primavera no la dic jo, si no que és l’argument que dona la UNESCO quan proclama que aquestes festes de l’ós entren dins de la llista de Patrimoni immaterial. Per la resta, m’he limitat a explicar els pobles que han entrat dins de la llista, obviant, perquè encara no hi figuren, els que estan recuperant aquestes festes entorn a l’os i a la ossa. La UNESCO, tot i declarar aquesta festa de l’os al Pirineu Patrimoni cultural immaterial de la humanitat, només hi ha inclòs els 5 pobles (entre els quals Ordino i Encamp) que va presentar el dossier de candidatura. I jo no he anat més enllà dels fets argumentats per la UNESCO. L’important és aquest reconeixment a la nostra cultura popular. Merci

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte