Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Lizarte

Robert Lizarte

Divulgador històric i campaner

 

 

La Puríssima abans




El cicle nadalenc que en breu iniciarem comença des de ben antic el dia 8 de desembre, amb la festivitat de la Puríssima, també coneguda com a Immaculada Concepció de Maria, des de la proclamació del Dogma per part del Papa Pius IX el 8 de desembre del 1854, mitjançant la carta apostòlica Innefabilis Deus, feliç coincidència de dia, ja que l’Església celebra la Nativitat de la Verge el 8 de setembre (el dia de Meritxell), és a dir, nou mesos justos abans que nasqués. 

Els nostres padrins començaven el dia ben aviat, just a trenc d’alba. Les campanes anunciaven que ja era clar amb el primer toc, el d’Oració del matí, també conegut popularment a casa nostra com el Toc a Sant Llevant (en referència a Sol Llevant), esmorzaven una alguna rosta amb mel amb una mica de llet amb pa i, una vegada havien netejat i donat menjar als animals que en aquells gèlids dies ajudaven a escalfar la casa, a mig matí, quan les campanes havien repicat joioses a Glòria, anunciant que en breu començaria la Missa Major, tots els membres de la família anaven fent camí cap a l’església per tal d’escoltar la missa de la Puríssima, ja que era “festa de guardar”.

En aquell dia (i també durant l’Octava de la festa, és a dir, vuit dies després) el mossèn oficiava vestit de blau, ja que el blau és el color de la Mare de Déu per excel·lència i el fet d’anar vestit d’aquest color és un privilegi papal que data del 1864 atorgat pel Papa Pius IX. Per això només els sacerdots d’Espanya i de les seves antigues províncies d’Ultramar poden oficiar amb el color de la Verge, deixant de banda el color morat obligatori de l’Advent. Tot i que Andorra no era part d’Espanya ni tampoc antiga província, el fet que pertanyem al Bisbat d’Urgell fa que les festivitats pròpies del país veí siguin celebrades a casa nostra com a pròpies també, igual que els privilegis i prerrogatives que en poguessin tenir.

Una vegada acabada la missa, s’entonaven els Goigs de la Immaculada que hom sabia de memòria i que a Encamp començaven així: “Per a dar llum immortal/ essent Vós Alba del Dia/ Sou concebuda Maria/ sens pecat original”. Són deu estrofes ben alegres i festives que els més grans ensenyaven a cantar als més petits de la casa. Una de les estrofes preferides per tothom era la sisena i feia referència que la Mare de Déu (simbòlicament) era la farina més blanca i pura i que servia per fer el pa de missa: “De la farina sou flor/ per al pa Sagramentat/ jamai ha portat llevat/ la massa del Salvador/ Si per formar-ne amor/ la feu Candeal”.

El pa del tipus candeal (que prové de cande, paraula arcaica per al color blanc, del llatí candidus, en el sentit de blanc càndid, blanc brillant o pur) és un pa blanc, de color i aspecte brillant on la farina blanca de blat és l’absoluta protagonista, sent un pa pesat amb poca aigua i d’excel·lent consistència i gust exquisit. Pensem que en moltes ocasions el pa blanc que per a nosaltres és normal i en mengem cada dia per als nostres padrins era un veritable luxe que només es podien permetre en dies de festa molt assenyalada, com ara Nadal, Pasqua o Festa Major.

Quan els goigs eren acabats, tothom se’n tornava cap a casa, sent els més petits els últims, ja que s’entretenien a buscar molsa, pinyes i branquillons per tal de poder muntar amb els padrins el Pessebre havent dinat.

Aquell dia es menjava una bona escudella i per postres una bona coca de sucre de farina blanca en honor de la Mare de Déu. Amb el cafè els més petits descobrien que màgicament el Tió havia arribat a la casa i que inquiet, feia soroll picant amb els peus al soler de fusta, per tal de cridar l’atenció dels infants que, ràpidament corrien alegres amb alguna cosa per donar-li de menjar i una manta, per tal que no agafés fred.

A partir d’aquell dia fins a la posobra de Nadal donarien diàriament un bon plat al Tió perquè quan el tustessin amb el bastó fos ben generós i cagués una unça de xocolata Jolonch i alguna taronja de València, autèntica delicadesa d’aquell temps.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Magnific Robert!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte