Andrail veu “desproporcionat” el cost del tren previst en l’estudi del Govern

Els impulsors d’Andrail, la plataforma que impulsa la implantació del ferrocarril a Andorra, fan una valoració “molt negativa” de l’estudi sobre les possibilitats d’obertura de la xarxa de mobilitat andorrana que van presentar dimecres els ministres Jordi Gallardo i Víctor Filloy i el director de Mobilitat, Jaume Bonell. Consideren que l’estudi té “mancances” importants i que planteja “arguments incorrectes” a l’hora de descartar el tren com a solució a la mobilitat al país, ja que les xifres aportades del cost de la infraestructura “són desproporcionades”. De fet, apunten que serien “el doble” de les que correspondrien en tots els casos. L’únic punt positiu: l’aposta pel tramvia de la vall central i un transport segregat per connectar amb la Seu.

“Considerem un error que el Govern no prioritzi el desenvolupament de la xarxa ferroviària cap a l’exterior en favor de solucions que no resolen el problema de la mobilitat d’Andorra ni aporten suficient capacitat i continuen amb la destrossa del medi ambient”, afirma el portaveu de la plataforma, Sebastià Mijares, en un vídeo que van fer públic ahir a través de les xarxes socials.

De fet, a preguntes del BonDia, van voler puntualitzar que el Govern no refusa l’arribada del ferrocarril al Principat, però sí que es desmarca de capitanejar el projecte, deixant-lo en mans de les administracions dels estats veïns. Amb tot asseguren que la valoració de l’estudi és “molt negativa” perquè es descarta el tren com a solució de mobilitat a Andorra amb “arguments que són incorrectes”.

En primer lloc critiquen obertament les xifres proposades en l’estudi, que afirmen que té “severes mancances”, ja que les consideren “desproporcionades”. “Considerem que les estimacions de cost són el doble del que correspondria” i a més, lamenten que no es consideri que el ferrocarril és “amb alta probabilitat, comercialment rendible”.

Així, pel que fa a la connexió Cerdanya-Andorra, l’estudi xifra el cost en 810 milions en total, mentre que l’estimació de Ferrmed és de 250 milions o, la de la Generalitat de Catalunya feta el 2006 se situa en 500 milions, i ho comparen també amb la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona que va costar 8.966.720.000 euros deixant clar que es tracta d’una línia amb via doble i amb importants túnels, viaductes i voladores.

En el cas de la connexió amb França, l’estudi parla d’entre 1.500 i 4.000 milions per fer arribar el tren fins a Canillo, Encamp o Andorra la Vella a través d’un túnel i segons Andrail, al túnel de Pajares a Espanya, de 24,6 quilòmetres, el cost va ser de 3.800.000.000 euros per a la variant sencera (49 quilòmetres) tenint en compte que també és alta velocitat i en viable doble. 

D’altra banda, lamenten que no s’hagi anat a buscar l’opinió de la societat civil, sinó que la totalitat dels agents socials entrevistats són patronals i per tant, creuen que “condiciona fortament l’orientació i objectius de l’estudi”, i explica “la manifestada resistència als canvis i la necessitat prioritària de millorar la mobilitat per al turisme de luxe”. Des d’Andrail es defensa que les necessitats de mobilitat que s’han de tenir en compte al Principat “són aquelles de la població resident”, que recorden que no s’ha escoltat i que segurament “posarien més èmfasi en el cost pels usuaris, la capacitat i l’impacte en el trànsit i el medi ambient o les destinacions d’interès per a la majoria de residents i visitants actuals (Barcelona i Tolosa)”.

Finalment critiquen que l’estudi defugi els seus propis objectius que són resoldre les limitacions de capacitat que es fan més i més paleses i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb vista al 2030 i al 2050.

Tramvia
Com a contrapartida, veuen positiu que es posi sobre la taula com a opció prioritària per a la mobilitat a Andorra el tramvia de la vall central, “un projecte que defensem i creiem que cal desenvolupar al més aviat possible”, així com que es parli d’un carril de transport públic segregat elèctric per a la mobi-litat cap a l’exterior. En aquest últim cas, en el missatge a les xarxes socials es deixa clar que consideren que hauria de ser un transport “ferroviari”.