Espot treu pit de les mesures per fer front al problema de l’habitatge

“Soc conscient que potser a vegades no hem estat prou àgils i que moltes polítiques donaran resultat a llarg termini, i que això pot donar la sensació a la ciutadania que el Govern no està fent res o està desconnectat, però això no  és cert: des del Govern s’ha volgut donar prioritat a la política d’habitatge i s’han fet moltes coses”. Així ho va assegurar ahir Xavier Espot en una nova edició de El cap de Govern respon, format d’audiència ciutadana emmarcat en el Reglament de participació ciutadana emès en directe per Andorra Televisió i pel portal web del Govern i per al qual, prèviament, una seixantena de persones van fer arribar les seves preguntes i reflexions al tomb de les problemàtiques de l’habitatge i de la pèrdua de poder adquisitiu.

I és que Espot va aprofitar les preguntes prèviament seleccionades per treure pit i repassar una per una totes les iniciatives que s’han adoptat des de l’executiu per mirar de donar resposta al que va qualificar com els “dos grans reptes que tenen plantejades les societats d’arreu”, ja que es tracta de dos problemes “no únicament d’Andorra”.

El cap de Govern, que va recordar que les preguntes que no van poder ser respostes “per la limitació del format” es respondran per escrit i es publicaran al web www.visc.ad, va apuntar que el problema de la manca d’habitatge de lloguer no ha sorgit els darrers anys, sinó que “s’ha anat gestant des del 2007 o fins i tot abans” per tota una sèrie de factors, com pot ser la mateixa regulació del mercat que ha generat “inseguretat” als propietaris que han optat per la compra-venda, l’increment de població, la pressió de la inversió estrangera o el preu del terreny, que minva la rendibilitat, entre d’altres aspectes, com ara el plantejament recent del model de creixement urbanístic.

Així, i després de recordar que el 60% de la població del país viu en règim de lloguer, Espot va defensar la política d’habitatge portada a terme, centrada en la protecció de les famílies, l’estímul del mercat per aportar-hi més pisos, i l’establiment d’un sistema de governança, amb la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge i la Comissió Nacional de l’Habitatge, que ha d’aportar major seguretat.

Quant al primer eix, el cap de Govern va recordar les pròrrogues forçosos que es porten a terme dels contractes de lloguer des del 2019, gràcies a les quals el “70% dels llogaters es troben en una situació protegida”, la flexibilització dels criteris per accedir a les ajudes al lloguer d’habitatge i el programa d’emancipació per a joves, al qual s’han acollit 136 persones.

Pel que fa a l’impuls del mercat, Espot va incidir en mesures com ara l’impost creat per als pisos buits, la rebaixa al 0% de l’IGI en l’arrendament d’edificis per a destinar-los al mercat de lloguer, l’exempció de la part de l’ITP corresponent al Govern per l’adquisició d’habitatges per destinar-los al lloguer, el 15% addicional en el programa Renova, els canvis de criteris d’habitabilitat, la rebaixa al 0% de la cessió econòmica obligatòria en sol urbà consolidat per a projectes destinats al lloguer, així com els 16,9 milions que es destinaran als habitatges de preu assequible de la Borda Nova, els 19 milions previstos per a l’adquisició o lloguer d’edificis buits per a destinar-los al mercat de lloguer o a l’acord amb la Fundació Armor per l’impuls de 22 habitatges socials, mesures que “han comportat que ara al mercat hi hagi disponibles 770 habitatges de lloguer que abans no hi eren”.

Així mateix, i interpel·lat sobre mesures com l’adoptada recentment per Canadà de prohibir la compra d’habitatges a no residents, el cap de Govern va considerar “interessant” la iniciativa si bé va advertir de les diferències entre el país nord-americà i Andorra, i va deixar clar que per tirar endavant una mesura d’aquestes característiques al país només es pot fer després d’una “reflexió pausada” i després d’haver valorat molt bé els pros i els contres.

Pel que fa al problema de la pèrdua de poder adquisitiu, Espot, que va apuntar que el moment “és complicat” ja que es ve de la pandèmia i hi ha les conseqüències de la guerra a Ucraïna,  va defensar que des del 2019 el seu Govern ha incrementat en un 22,5% el salari mínim interprofessional, que ha passat dels 1.050 euros mensuals de fa quatre anys als 1.286 per a aquest any, i va destacar el fet que s’obligui per llei les empreses a incrementar els sous dels seus treballadors per a tots aquells salaris de fins a 4.000 euros mensuals.

Així mateix, Espot va recordar que més enllà dels salaris s’han adoptat altres mesures per millorar la capacitat adquisitiva de la ciutadania, com ara la reducció del preu del transport escolar, el transport públic gratuït, l’IGI reduït per a determinats productes o les ajudes a la calefacció, entre d’altres.