Diari digital d'Andorra Bondia
La jove ballarina massanenca, en acció.
La jove ballarina massanenca, en acció.
La jove ballarina massanenca, en acció.
La jove ballarina massanenca, en acció.

Sycilia Coonen, ballarina: “Les beques són el premi a molts anys de treball i una motivació extra”


Escrit per: 
Redacció / Foto: BonDia

Té 14 anys, estudia al Lycée i va ser amb Martí Tomàs i Carla Gelabert un del tres representants andorrans al Young America Grand Prix (YAGP) que va tenir lloc al desembre a Barcelona i que busca joves talents del ballet. Se’n van endur cinc beques, fita inèdita en la dansa nacional. El millor de tot: la YAGP rumia obrir un festival entre nosaltres.

Què significa per a tu aquesta competició?
El YAGP és un dels concursos de referència al món de la dansa. Hi ha diverses semifinals al món i tenim la sort que una tingui lloc a Barcelona. Era l’ocasió perfecta per enfrontar-nos a uns jutges exigents i a un públic ampli. Tots aquests concursos són per a mi una oportunitat d’enfrontar-me a situacions d’estrès, comparar el meu nivell amb el d’altres joves de la meva edat, i també millorar, ja que el YAGP ofereix classes magistrals amb alguns dels millors professionals d’Europa i Amèrica i ofereix bosses d’estudi a algunes de les millors escoles de dansa del món.

Què ha après aquest any concursant a Nimes, Grasse, Barcelona, Tolosa…
Des del començament he participat en molts concursos internacionals per seguir millorant la meva tècnica mentre aprenc noves coreografies i a ballar sota la pressió de ser observada per centenars d’espectadors. I tenir com a professors el director de l’Òpera de Monaco, o de la Royal Ballet School de Londres és impagable. Els meus professors, Aurélie Volage i Ramon Taulé han treballat de valent per preparar-me per a aquests concursos. Cadascun suposa hores de treball per perfeccionar cada detall de les coreografies. I em donen perspectiva sobre tot el que em queda per aprendre.

Els jutges de YAGP t’han concedit tres beques. Les aprofitaràs, suposo.
La Joffrey Ballet School és una de les Top 5 dels EUA, i era un dels meus somnis. No ho puc deixar escapar i els meus pares m’han assegurat que s’organitzarien perquè hi pugui anar. El Nervi International Dance Festival és també una ocasió de seguir classes magistrals amb grans professors provinents de diferents països i que s’ajunten durant una setmana a Gènova, així que penso anar-hi, tant sí com no. Al Martí [Tomás] i a mi ens han convidat a assistir una setmana a les classes regulars de l’Alberta Ballet School, al Canadà. Una de les grans escoles de ballet del món. El problema és que la província d’Alberta és molt lluny i que hi hauríem d’anar durant el curs escolar.

És la primera vegada que Andorra s’emporta cinc bosses al YAGP. Fàcil no deu ser.
És un gran orgull per a nosaltres, i també un reconeixement a la feina que la nostra professora, l’Aurélie, ha fet amb nosaltres tots aquests anys. He de dir que sense la dedicació de l’Aurélie, que em coneix des dels tres anys i que m’ha transmès la seva passió per la dansa, no hauria arribat on estic. És a dir, a un pas de fer realitat el meu somni de dedicar-me al ballet.

Quines són les lliçons que treus d’aquesta edició del YAGP?
El YAGP és definitivament el concurs més competitiu on he pres part: hi van ballarins de tot el món i de les millors escoles de dansa. Les beques són el premi a molts anys de treball duríssim i una motivació per seguir endavant.

Quines són les teves pròximes fites?
Treballar el doble per seguir millorant. Estic molt emocionada de participar en el festival d’estiu de Nervi a Itàlia i al Joffrey Summer Intensive Program. Altres objectius molt importants són les meves audicions als conservatoris nacionals de París i Lió. Sempre ha sigut el meu somni anar a estudiar a una escola de dansa preprofessional, així que hi ha molt en joc.

El teu futur és a fora d’Andorra, veig.
La meva prioritat és el conservatori de París. De moment només puc entrenar una hora a la setmana: l’escola francesa no ofereix un sports études que em permetin entrenar alguna hora cada dia en horari lectiu. Ara només puc fer-ho de 18.30 a 21 hores, de manera que si tinc deures moltes nits no me’n vaig a dormir fins a les 23.30. M’encantaria quedar-me però París i Lió son la millor manera de seguir aprenent sense arribar esgotada cada nit. 

Què et dona la dansa i com et veus d’aquí a tres o quatre anys?
Les meves amigues em diuen que fins i tot quan camino, en realitat ballo! Per mi, ballar és molt més que una passió. És una manera d’expressar-me i d’escapar de l’estrès quotidià. Requereix molta disciplina i només t’hi pots dedicar si t’encanta. En cas contrari acabaràs trencada perquè és físicament molt exigent i pateixen sobretot els peus i els turmells. De fet, tot el cos, en general. Per compensar, m’ajudarà a mantenir postura i flexibilitat excel·lents durant tota la meva vida!

Sycillia Coonen

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Sycilia: poesia en moviment. Menció d'honor a la gran mestra Aurélie.
Tens tota la raó. He vist aquesta nena Sycilia ballar i és això, poesia, musicalitat, gràcia en moviment. I l'Aurélie Volage té molt de la culpa! Quants de les nostres nenes hauran sentit la vocació després d'aprendre a ballar-hi! Bravo a totes dues!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte