Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

A tu, persona lectora




Afers Socials imparteix aquests dies unes sessions formatives sobre igualtat als mitjans de comunicació. Com que tinc intenció d’assistir-hi, m’he baixat un patracolet titulat Igualtat i comunicació, per anar entrant en matèria. Els en recomano la lectura perquè reflecteix una visió del món que, amb les millors intencions, es dedica a donar-se cops de cap contra el lèxic, contra la sintaxi, contra la gramàtica i contra el principi universal d’economia lingüística. Segons el document, utilitzar el genèric masculí normatiu, per exemple els periodistes, els ciutadans, els polítics, els nens, els presidents, els directors, etc., és símptoma d’androcentrisme i cal per tant utilitzar l’alternativa “inclusiva”, és a dir, la presidència, la direcció, la ciutadania, el professorat i anar fent. Es tracta de desterrar el masculí genèric –ecs– i d’instaurar una neollengua d’estirp administrativa, artificiosa, de laboratori. Els autors del text (i les autores, és clar) tenen una autèntica dèria a personalitzar-ho tot: en un món suposadament igualitari no hi ha discapacitats sinó persones discapacitades; ni sords sinó persones sordes, ni invidents sinó persones cegues, ni malalts mentals sinó persones amb malaltia mental. I per què no persones periodistes o persones lectores o persones-que-quan-no-tenen-feina-el-gat-pentinen? Algú es pensa que son objectes, o animals? Les malalties, per cert, no es pateixen, sinó que es tenen, es presenten o es manifesten. I als padrins hauríem de deixar de dir-los padrins –i no diguem ja avis, ancians, vells o tercera edat– i dir-los gent gran. Tot plegat em recorda el sensacional titular que fa uns anys va il·luminar les pàgines d’un periòdic que no era aquest ni era l’altre i que deia més o menys així: “Persones amb capacitats diferents participen en l’organització del festival no-sé-què”. És clar. S'imaginen que tots tinguéssim iguals capacitats? Disculpin, però és que jo em perdo. I ara ja em poden dir androcèntric.

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

La meva mare va ser una pionera del llenguatge inclusiu, sempre em deia: "ni discoteca, ni discoteco" cap a casa a les 22h

M'atreveixo a suggerir-li (si no ho ha fet ja) l'article que va escriure en Quim Monzó a la Vanguardia d'ahir. Actualització de la mómia.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte