L’incivisme indigna la Seu
Més enllà de les protestes de veïns i comerciants dels carrers del centre històric, més enllà de les eternes tifes de gos sense recollir, les escombraries amuntegades fora de contenidors i papereres, les zones plagades amb les restes d’una farra, els grafits que proliferen sobre els murs, indignen la ciutadania. Si més no, la part de la ciutadania que no n’és directament responsable. Entre les últimes imatges que han desfermat l’enuig figura la de la façana de l’església de Santa Magdalena coberta de pintades. “Alguns incívics i maleducats han pintat la façana d’aquest lloc de culte i han trencat els vidres de l’aparador. És un fet inadmissible i cal que reflexionem tots plegats quin és el problema que tenim actualment a la Seu”, exposava al perfil de Facebook el regidor Joan Barrera (Compromís) en el resum posterior a la Junta de Govern local.
A banda, és clar, d’un clàssic: els ascensors del Parc Olímpic del Segre. “A la zona intermèdia de les escales que van cap al Parc, hi ha una terrasseta on es pot gaudir d’una estona agradable amb bones vistes. El problema és que alguns incívics es dediquen a embrutar aquest espai i han pintat els vidres de l’ascensor amb el perjudici que això té a la imatge d’aquest indret tan concorregut”. Un altre espai habitualment víctima de gent sense escrúpols segueixen sent els serveis públics de l’estació d’autobusos.
Però els testimonis sobre l’absoluta manca d’educació d’alguns van més enllà. Dies enrere, dues dones que xerraven tranquil·lament a la plaça dels Oms van veure com la propietària d’un gos de gran mida el deixava defecar tranquil·lament en les escales d’accés al consistori. Cert que a continuació va recollir la tifa, però tot i així, al sòl sempre acaba quedant l’empremta, el residu de la caca. No podria haver estirat la corretja de l’animal i dirigir-lo a un racó més discret que les escales per on transita tanta gent?, es preguntaven les dones que en van ser testimoni.
També surrealista van trobar altres dues persones que un home estigués buidant la bufeta al bell mig de la vorera a Guillem Graell. Un assolellat matí de dissabte. Es tractarà d’una persona malalta que no pot controlar els esfínters?, es van preguntar. No obstant això, acabada la parsimoniosa ruixada, va accedir amb absoluta normalitat al seient del conductor del totterreny aparcat al costat i va marxar conduint. Això sí, convenientment alleujat.