Diari digital d'Andorra Bondia
Serrat va clausurar al desembre la minitemporada d’Andorra la Vella, aquesta edició es reduïa a ell mateix i el pianista Lang Lang.
Serrat va clausurar al desembre la minitemporada d’Andorra la Vella, aquesta edició es reduïa a ell mateix i el pianista Lang Lang.
Joan Anton Rechi té totes les butlletes per ser el director artístic del nou Andorra Clàssic.
Joan Anton Rechi té totes les butlletes per ser el director artístic del nou Andorra Clàssic.

L’Andorra Clàssic, coll avall


Escrit per: 
A. L. / Foto: Tony Lara / CALV

El Govern vol Rechi com a director artístic i el cartell es concentrarà els dos primers caps de setmana de juny.

Ja el tenim aquí. L’havia batejat la cònsol de la capital, Conxita Marsol, en la presentació de l’última Temporada de Música i Dansa, i el ministre de Turisme, Jordi Torres, que ha assumit el lideratge d’aquesta iniciativa en el que és tota una declaració d’intencions, confirmava al desembre que la primera edició tindria lloc aquest mateix juny. I no direm que està tot al sac i ben lligat, però gairebé. Falten per polir els serrells reglamentaris, però si les coses no es torcen, i ara mateix això és molt improbable, Joan Anton Rechi n’assumirà la direcció artística, la programació es concentrarà en els dos primers caps de setmana de juny i la capital i Ordino es repartiran el pastís: les propostes de música clàssica es quedaran a l’Auditori, que sembla l’escenari ideal; les de dansa, al Centre de Congressos, tot i els sabuts problemes que l’alçada del sostre genera en alguns muntatges.

Aquest és grosso modo l’esquelet conceptual de l’Andorra Clàssic, el festival cridat a exercir de ganxo turístic en un període que no és ni temporada baixa ni alta, sinó tot el contrari, i que tindrà un immediat efecte dominó. Dos, de fet. D’entrada, es cruspirà l’Ordino Clàssics, i no direm que sigui una llàstima perquè des que va prendre el relleu del Yepes, ara farà cinc cursos –i mai no en van quedar clars del tot els motius, més enllà d’una suposada voluntat d’adaptar als nous temps el format, i el nom, segurament– ha anat donant pals de cec sense acabar mai d’encertar la tecla adequada. És clar que tampoc li han donat temps ni hi ha hagut predisposició a confiar-hi. Una llàstima, perquè en els millors moments el Yepes havia arribat a tractar de tu a tu la Temporada. Però les últimes edicions n’era una pura ombra.

També caldrà veure els efectes de l’Andorra Clàssic en la Temporada. Marsol ja va assegurar al setembre que la intenció del Comú era mantenir una programació independent a la capital. Fonts comunals confirmaven ahir que s’està treballant en la confecció del cartell, però que no és descartable un canvi de format. La veritat és que la Temporada no ha tingut un format estàndard des de l’edició prèvia a la pandèmia. L’última, sense anar més lluny, va tenir tan sols dues cites, tot i que quines, dues: Lang Lang i Serrat. La intenció del Comú és cobrir el buit de programació que es produirà fins que al juny arrenqui definitivament l’Andorra Clàssic. Convé no oblidar, d’altra banda, que la Temporada és una marca consolidada, que aquesta n’hauria de ser, si finalment és, la 29a edició i que en els moments d’esplendor havia arribat a programar sis i set vetllades al curs.

Queda també per decidir el contingut: concentrada l’oferta de música clàssica i de dansa en el nou festival, és plausible pensar que la capital es quedi amb les propostes més mainstream, noms amb ganxo popular com els últims temps han sigut Perales i el mateix Serrat i que de fet van començar a aparèixer un decenni enrere al cartell de la Temporada, originalment enfocada a l’oferta clàssica. Però de moment, tot això és especular.

El que està clar és que la voluntat de Turisme, Cultura i els comuns de la capital i d’Ordino és tirar endavant l’Andorra Clàssic, i fer-ho ja. Amb la vocació de captar un públic potser no massiu però d’un perfil molt atractiu, especialment en temporada baixa. Veurem com encaixen les peces del trencaclosques i com es concreten totes aquestes bones intencions.

Rechi: el fill pròdig torna a casa

Avui és sens dubte el més reputat dels nostres directors d’escena, internacionalment reconegut, que el 2021 va obrir la temporada a la Fenice amb el Faust de Gounod, que l’estiu passat va desfiar per Peralada amb The Fairy Queen i que començarà immediatament els assajos de Lady Macbeth von Mzensk, de Xostakóvitx, al Landestheater de Detmold, Alemanya, la terra on ha fet bona part de la seva carrera. L’estrena, per si tenen pensat anar-hi, el 30 de març. Però els inicis de Joan Anton Rechi estan estretament vinculats als nostres escenaris, i com no li cauen els anells de recordar, abans de desfilar pel Liceu, la Maestranza, Friburg i Venècia va dirigir Els Pastorets lauredians i la Cia És Grata. El cert és que des que va fer el salt als escenaris internacionals (el seu debut data del 2008, amb una Elektra que va estrenar a Friburg i que va donar la campanada) no s’ha prodigat gaire entre nosaltres. L’última vegada va ser precisament a l’Ordino Clàssics del 2019 i amb Winterreise, de Schubert. Des d’aleshores ha voltat per mig món (Colònia, Bogotà, Venècia, San Francisco, Boston, Buenos Aires) i després de Lady Macbeth dirigirà Adriana Lecouvreur al teatre Cervantes de Màlaga (19 de maig).

Andorra Clàssic

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

La única manera que això funcioni és allunyant a l'ONCA d'aquí... El festival d'Ordino Clàssics per més que el maquillin amb una imatge atractiva no deixa de ser el pati d'esbarjo de l'ONCA amb concerts sense cap interés més enllà de col·locar els seus amiguets. Tots els concerts aporten el mateix.... Mateixes cares en diferents grups. Mismo perro, distinto collar. Esperem que en Rechi aporti algo diferent si volem que vinguin de fora.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte