Diari digital d'Andorra Bondia
Imatge de C/2022 E3 (ZTF) obtinguda el 27 de gener del 2023.
Imatge de C/2022 E3 (ZTF) obtinguda el 27 de gener del 2023.

Un visitant de l’espai profund


Escrit per: 
Joan-Marc Miralles / Foto: Alessandro Bianconi / INAF

Aquests dies, els amants de l’observació del cel situats a  les nostres latituds hem estat d’enhorabona. Per primer cop en molts anys, ha esdevingut visible a ull-nu un gran cometa d’un distintiu color verd, situat molt prop de Polaris, l’estel Polar. Es tracta del C/2022 E3 (ZTF), un cometa de període llarg descobert el 2 de març del 2022 pel Zwicky Transient Facility, un sondeig astronòmic que utilitza una innovadora càmera de gran camp al Telescopi Samuel Oschin situat al Mont Palomar, prop de San Diego a Califòrnia. Aleshores es trobava a 640 milions de quilòmetres del Sol i s’hi estava acostant fins a arribar a 166 milions de km de la seva superfície, per dirigir-se posteriorment cap a l’òrbita de la Terra, arribant a 42 milions de km de distància l’1 de febrer. Ara ja s’allunya de nosaltres i anirà disminuint la seva brillantor fins a desaparèixer en la foscor de l’espai.
Tot i que és excepcional que esdevinguin observables a ull nu com ara, cada any una dotzena de cometes creuen l’òrbita de la Terra. Alguns amb períodes curts, inferiors als 200 anys, com el més famós de tots, el Cometa Halley, del qual tenim constància de les seves visites des del 239 abans de Crist, que va il·luminar els nostres cels per darrer cop el 1986 i que tornarà a fer-ho el 2061. D’altres amb  períodes llargs, de més de 200 anys, i aquest és el cas del cometa que veiem actualment. Els càlculs actuals de la seva òrbita ens situen que pot ser  un període superior als 50.000 anys o que fins i tot no torni mai més i marxi del nostre sistema solar. Sí que sabem que els d’aquest darrer tipus provenen d’un lloc situat als confins del nostre sistema solar, una zona fosca i encara misteriosa anomenada núvol d’Oort, que seria la principal reserva de cometes de llarg període. Situat a més de 100.000 vegades la distància de la Terra al Sol, allí podrien existir  milers de milions o fins i tot milions de milions de cometes potencials esperant a iniciar el seu camí cap al Sol.
No sabem si els cometes d’aquesta zona són les restes del col·lapse del núvol de pols i gas del qual va néixer el nostre sistema solar, o si han sigut capturats a posteriori durant el viatge que el nostre estel fa pel braç de la galàxia on estem situats. El que sí que sabem és que estan fets d’una barreja d’aigua gelada, metà, amoníac, diòxid de carboni, ferro, magnesi i altres elements químics orgànics, com el carbó diatòmic que dona al cometa actual el seu color verd característic sota l’efecte de la radiació solar. Justament aquesta composició ha sigut clau per al desenvolupament de la vida a la Terra. Una bona part de l’aigua que tenim actualment al nostre planeta prové dels cometes que hi van impactar poc després de la seva formació, com s’ha demostrat per la coincidència del contingut d’isòtops entre els cometes i l’aigua dels nostres oceans i mars.
Però també sabem que els cometes són els objectes celestials més perillosos per al futur de la vida a la Terra. Tots els que arriben a acostar-se a l’interior del sistema solar, sobrevivint a la pressió del vent solar i a l’increment de temperatura en acostar-se al Sol, són objectes de grans dimensions, de més d’1 quilòmetre de diàmetre, i amb velocitats superiors als 50 km/s. Aquestes característiques els converteixen en un destructor global en cas d’impacte directe. La potència de la col·lisió d’un cometa similar al que observem ara mateix seria de més de 2.000 milions de Megatones, 20 vegades més que la col·lisió de l’asteroide de Chicxulub que va provocar l’extinció dels dinosaures i un 90% de les espècies al final del Cretaci. Un impacte d’aquesta magnitud esterilitzaria completament la Terra i destruiria tota la vida al planeta.
Possibles creadors i potencials destructors, els cometes ens recorden, cada cop que apareixen, com de complexa ha sigut l’aparició de la vida al nostre planeta i com de fràgil i efímera és la seva existència. En una estranya ironia, gràcies a ells ens podem meravellar ara davant el preciós espectacle que ens ofereixen, tot esperant que no hàgim de mirar-ne mai un amb el temor de saber que aquell visitant de l’espai profund serà qui posarà punt final al recorregut de la vida per aquestes contrades de l’univers.

Compartir via

Comentaris

Interesant
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte