Diari digital d'Andorra Bondia
Hèctor Romance.
Hèctor Romance.

Hèctor Romance: “Amb un jurat professional tindríem més opcions però està plantejat així”


Escrit per: 
A. L. / Foto: BonDia

Sense fer soroll, ‘Dones d’aigua’ s’ha colat a les semis del concurs Enderrock en la categoria de millor videoclip. La votació és popular, només tres de les deu candidates passaran a la final i hi ha temps fins diumenge. De moment, la cançó de Juli Barrero ja ha arribat més lluny que ningú a l’Enderrock. Però votin o no, mirin el clip, es faran un favor.

Es tracta de veure qui té més amics, coneguts i saludats, veig.
Sembla que sí, i el cert és que em fa una mica de pena que els premis Enderrock no tinguin un jurat professional. Sincerament, penso que tindríem més opcions. Passarà a la final qui tingui més seguidors i més poder mediàtic, i òbviament en aquest camp nosaltres no podem competir. Però està organitzat així i ens hi hem d’avenir.

Es consolen amb allò que l’important és participar, o ja que han arribat a les semis, per què no somiar?
Som realistes però ambiciosos, perquè pensem que tenim un bon producte. No llencem la tovallola, i amb tota la nostra modèstia hem engegat una campanya a les xarxes i justament avui estrenem un espot als cines Illa, que ha tingut la generositat de col·laborar: just abans de El fred que crema s’emetrà un fragment del clip i es recordarà la forma de votar, bàsicament a través de la pàgina web de la revista Enderrock. D’altra banda, tampoc teníem gaires esperances de passar a semis. Pensa que érem més de 300 clips, i que vam fer una promoció justeta.

Quants vots necessiten per donar la campanada i colar-se entre els tres finalistes?
He fet uns càlculs que no tenen cap fiabilitat, pensa que sempre suspenia les mates. Si en la primera fase es van emetre 21.000 vots, si repartim de forma aproximada aquests 21.000 vots entre els deu finalistes, pensem que amb 3.000 o 4.000 podríem fer-ne prou. Però no em facis gaire cas perquè no tenim ni la referència de la primera fase: no sabem quants vots vam rebre. 

Punts forts de ‘Dones d’aigua’, vista la competència?
Els altres nou són clips clàssics, en el sentit que el protagonista és l’artista, ell és qui surt davant de càmera i la història, si n’hi ha, queda en segon pla. El nostre és un clip narratiu que explica una història i el cantant precisament no hi surt, només se sent la cançó de fons. Està, a més rodat, amb estàndards cinematogràfics, hem cuidat la imatge, cada plànol. I després hi ha la temàtica, el component social, perquè parla de la comunitat LGTBI+. 

Llavors és més aviat un curt amb banda sonora.
Podríem dir-ho així. En un curt no estàs tan marcat pel ràcord i pots ser tan creatiu com vulguis, tenia molt marge d’improvisació, i d’aquí aquest moviment de càmera, els moments de llum... 

El guió és seu, imagino.
El concepte venia donat per la cançó Dones d’aigua. N’havia de sortir una forçosament, i vam imaginar la història de la nena que coneix una nimfa, es fan amigues, passen els anys i ella es va fent gran però la dona d’aigua no. El final l’hem deixat volgudament obert.

Una mena de Puff, però amb final feliç.
Hi vam posar tots molt carinyo. També tenen molt de pes les localitzacions: vam rodar a la borda del peu d’Incles, que tenia localitzada de El fred que crema, i a Pessons, que em tenia fascinat des que vaig descobrir-la fent una coronallacs. La dificultat era arribar-hi amb el material. Els plànols aquàtics, les escenes finals al llac, les vam rodar a la piscina del Pas de la Casa.

Les actrius són fonamentals.
Buscava tres perfils que pogués semblar que eren la mateixa persona en tres moments de la vida, als anys 40, als 60 i als 80, cadascun ben caracteritzat. La Carla la vaig descobrir en un taller d’interpretació a Entreacte, és una nena molt tímida però que davant la càmera té un plus. I tenia clar que de jove havia de ser la Iria, i de gran, la Mercè.

La cabellera pèl-roja de la dona d’aigua, és natural?
És una perruca. La Sissi té unes faccions molt exòtiques, i necessitava una persona forta que pogués aguantar les escenes dintre del llac. Ella és esquiadora, ho tenia tot!

És possible un bon clip i una mala cançó?
Ho és, però no és el cas. Dones d’aigua era el meu primer videoclip, en tenia ganes des de feia molt de temps i per fi el Juli em va donar l’ocasió.

Quins són els rivals?
Zoom, que concorre amb Panya, Els Catarres (Honestament) i Miki Núñez (Electricitat). 

Amb la mà al cor, votaria ‘Dones d’aigua’, si no fos seu?
Crec que estem entre els quatre que podrien passar a la final. Però és difícil ser imparcial, i molt fàcil perdre l’elegància, davant d’una pregunta com aquesta.

Projectes en perspectiva?
El segon clip, amb el Cor Rock d’Encamp. Rodarem entre el febrer i l’abril, amb i sense neu. Parlem de la guerra, fem una crida al conservacionisme. I altres projectes que estan encara pendents de confirmar. 

I ‘Quiet’? 
A poc a poc, més del que m’esperava, però Nadal és mala època i la cosa es comença a moure a la primavera. Participarem en el Festival de Terror de Sabadell, a l’Aurora de Mèxic i al Shorts Shorts de Tòquio, hem superat el primer cribratge, de 3.000 en sobrevivien només 128. Aquí estem nosaltres. Només en passaran una trentena, però si és el cas, candidatura directa als Goya i qualificador dels Oscar. Veurem.

 

 

 

Romance
dones
aigua arinsal

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Els curts de gènere fantàstic són el producte audiovisual més exportable d’Andorra. A veure quan ho entén el Ministeri de Cultura.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte