Portal i Lagrène, confirmats, repeteix Mezquida i Dave Holland, descartat

El Festival de Jazz d'Escaldes-Engordany Tindrà lloc del 29 de juny al 6 de juliol i el toc local el posaran Guillem Tudó, amb big band, i Kic Barroc.

Ho advertia l’any passat el conseller escaldenc de Vida cultural, Valentí Closa: la voluntat del Comú era ressuscitar de veritat l’històric Festival internacional de Jazz. I de veritat volia dir garantir-ne la continuïtat, que no passés com el 2017, que va acabar fent llufa. I el Comú ha complert: hi haurà 39a edició, del 29 de juny al 6 de juliol, i la millor notícia són els noms confirmats: dues vaques sagrades del jazz francès, el guitarrista Biréli Lagrène i el saxofonista Michel Portal, amb la torna del pianista menorquí Marco Mezquida, que ja va desfilar l’any passat per Escaldes amb Letter to Milos, segur que ho recorden, i que va deixar tan bon regust que repeteix, cosa inaudita. El festival li va portar bona sort perquè immediatament després va rebre el BMW Welt, un dels premis millor dotats del panorama jazzístic alemany. Motiu suficient perquè l’organització l’hagi tornat a convidar.

I si fins aquí el cartell internacional ja era prometedor, pensin que hauria pogut ser encara millor. No direm que a l’altura dels anys daurats del festival, quan en una mateixa edició podien coincidir patums com Dizzy Gillespie, Chick Corea i BB King (va ser a la vela del Parnal, el 1987) però pensin que l’organització tenia coll avall un altre històric del jazz contemporani: el baixista britànic Dave Holland, company de fatigues de Miles Davis i a qui una indisposició ha obligat a cancel·lar la gira que tenia prevista. Es busca contra el rellotge substitut a l’altura d’aquest trio, però no diguin que no hauria sigut memorable un cartell amb Lagrène, Portal i Holland!

Per omplir el buit ja hi ha tres noms en perspectiva: el cantant i compositor britànic Myles Sanko, el pianista nord-americà Brad Mehldau i la també pianista brasilera Eliane Elias, que li posaria un molt convenient toc femení a la programació però que té el hàndicap que ja ha desfilat pels nostres escenaris: va ser al Centre de Congressos, a la Temporada 2010-11. Un però relatiu, perquè Mezquida repeteix com hem vist tan sols un any després.

L’organització es va marcar des de l’inici que la programació tingués també un apartat local. L’any passat, recordin, va ser Hysteriofunk, que va comparèixer amb l’ONCA. Aquest serà el saxofonista i vocalista Guillem Tudó, molt oportunament escortat per una big band. També hi tindrà un racó el pianista i compositor Kic Barroc, en el que està sent sens dubte l’any de l’enlairament definitiu. Pel que fa als espais, el festival concentrarà els plats forts  (Lagrène, Portal, Mezquida) al Prat del Roure. Hi haurà de nou jams a Coprínceps i zona de pícnic al parc de skate.

I acabem pel començament, amb el veterà il·lustríssim que és Portal, clarinetista i bandeonista a banda de saxofonista, que ha transitat amb naturalitat entre la clàssica, el jazz i el cine (tres Cèsars el contemplen, per les bandes sonores de El regreso de Martin Guerre, Les cavaliers de l’orage i Champ d’honneur), solista habituall de compositors contemporanis com Pierre Boulez i Stockhausen, i que ha convertit la improvisació en segell. Serà l’encarregat de fer els honors del festival i cal dir que portar-lo ha sigut possible gràcies a la implicació de l’ambaixada francesa.