Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Fer-se una raó per sobreviure




La controvèrsia entre la visió de l’Estat de Thomas Hobbes amb Leviathan, on parteix d’un plantejament inicial apocalíptic on els humans són naturalment dolents i violents, i la de Jean Jacques Rousseau amb el Contracte social, que parteix de la bondat original dels humans, sempre m’ha fascinat. Així, mentre el primer assegura que l’Estat i la societat modelen, dominen i bonifiquen la naturalesa violenta dels humans, el segon creu el contrari, és a dir, que és l’Estat i la societat el que corromp la naturalesa bondadosa dels humans.
No soc filòsofa ni pretenc fer cap relat en aquest sentit. Però reconec que aquests darrers set anys de calvari viscut, he llegit una i altra vegada aquests postulats per entendre el perquè de la maldat de la societat i dels cercles de poder. En va. Sempre he idealitzat l’Estat andorrà. M’hi he compromès. M’hi he dedicat amb força i passió. He comès errors. Encerts i desencerts. He provat de fer-ho el més honestament possible. Lluny d’excessos i ostentació. 
El nostre Principat és, com diu l’article 1 de la Constitució, un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social. És un Estat jovenet. Compleix 30 anys, com el meu fill gran. És un país amb una estructura i una llarga i interessantíssima història mil·lenària. És el país on he nascut, on he crescut i on m’agrada viure. 
Fins aquí, el que puc expressar. Tot i que l’article 12 de la Constitució reconeix la llibertat d’expressió, l’article 325 del Codi Penal recentment adoptat i que parla de delictes contra el prestigi de les institucions m’aconsella emmudir.
El calvari va començar fa set anys amb un linxament ferotge contra la meva persona. Fins i tot un exministre dimitit fa poquet em va titllar pocs dies després de l’inici de la meva desacreditació i aniquilació pública, de “taca per al partit”. Vaig estar en estat de xoc durant tres anys i aquesta frase se m’apareixia dia i nit en bucle, mentre jo cercava el perquè de tot plegat. Després, pas a pas, vaig provar de reconstruir-me, fins a arribar a les portes de l’estiu 2022, on novament vaig tornar a ser a l’ull de l’huracà i vaig haver de tornar a sentir com la maldat dialèctica s’acarnissava contra mi. I una altra vegada han tornat a visitar-me les nits en blanc, els atacs d’ansietat, la tensió pels núvols, el dolor i la cerca desesperada de respostes al perquè. Tornant a llegir Hobbes i Rousseau per suavitzar l’ansietat. I és que el dolor és intens, profund, impalpable. Punyent. He pogut apreciar la geometria variable del nostre país. 
Dolor perquè descobreixes que no pots parlar lliurement. Dolor perquè et sents amb una total indefensió. Dolor per haver d’anar sempre amb la por al cos per no dir cap frase que importuni. Dolor, incomprensió i una vulnerabilitat total. Dolor perquè t’has de fer autocensura sense poder expressar tot el que has apreciat i viscut durant aquest temps. Dolor perquè l’amor incondicional que tinc pel país i pel qual sempre he tingut una actitud apassionada, s’esquerda. Dolor quan veus que els teus fills i filla ja no se senten orgullosos de ser andorrans.
I davant d’aquest dolor insuportable cerques flotadors per sobreviure. Quan el flotador de la justícia no t’esperona, saps que tens d’altres flotadors amb la família, l’amistat, el treball, la fe. Ho percebo tot com una gran injustícia. Però hi he de conviure. La ferida és massa gran i profunda per enfundar-me al flotador de l’esperança, ja que ara per ara el resultat  em provoca una humiliació permanent. 
Reconec que m’ha passat pel cap fer una vaga de fam. Un dejuni cívic. Una acció desesperada vista la meva vulnerabilitat. Però fredament sé que serà del tot inútil i que a ningú li farà ni fred ni calor. Així que només em queda avançar amb els flotadors de la família, dels amics i amigues, de companyes i companys, del treball i reconstruir-me de nou, a poquet a poquet, provant de fer-me’n una raó.

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

La tragèdia BPA ha fet moltes víctimes. col·laterals. La Mateu és una d´elles, maxacada per l´aparell politico-judicial.
Confio que amb l´ajuda de la familia i amics ho pugui anar superant.

Víctimes!!!, les persones sobordinades: no els q mouen els fils a l'ombra. Siguis forta venvolguda Metirxell. Siusplau, no tiris la tovallola.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte