El ‘Manual Digest’ i la mobilitat

Tot just ahir, 14 de març, vam celebrar el 30è aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra, la qual, amb la seva aprovació el 1993, va deixar enrere les màximes del Manual Digest escrit per Antoni Fiter i Rossell al segle XVIII. Aquest manual explica un seguit de màximes per al bon govern de les valls d’Andorra. En aquests moments de canvi que estem vivint, cal llegir el Manual Digest per la seva saviesa i inclús també per la vigència de molts dels seus aspectes. La seva lectura ens permet reflexionar per un millor futur de la nostra accessibilitat i també de la nostra forma de moure’ns.
Per començar, la màxima 36 fa referència a portar-se amb igualtat i amb respecte tant amb França com amb Espanya. Això ens diu que la millora de l’accessibilitat és avui, en primera instància, per terra i aire entre els dos països veïns. En l’aire, per aconseguir molta agilitat duanera i reduir el temps, la solució passa per una via segregada directa aeroportuària des de l’aeroport i fins a l’interior d’Andorra. Aquesta via també és la garantia de tenir un aeroport en el qual la rapidesa de desplaçaments sigui un èxit. Amb això, aconseguirem que aquest aeroport posi progressivament Andorra en el mapa de les rutes internacionals.
Pel que fa a la màxima 46, parla sobre la necessitat de tenir els camins nets i amb la millor disposició possible. Quant al trànsit a l’interior del país, cal tenir en compte que el paper del transport públic ha de ser fonamental. Per obtenir un transport públic de garanties i amb fiabilitat és necessari un màxim de segregació en la seva via pública. És a dir, un transport públic que tingui una ruta determinada i que tingui la màxima garantia de velocitat comercial. A més, aquest transport també ha de tenir la màxima capacitat possible. Amb aquestes millores, es poden consagrar els dos objectius que persegueix sempre qualsevol tipus de transport públic que són: fiabilitat, és a dir, que vagi a l’hora; i freqüència, és a dir, que tingui uns horaris adaptats a la demanda.
Si agafem la màxima número 3 del Manual Digest, sobre els canvis, podria fer referència al vehicle privat. Hem de ser conscients de la demanda i la cultura que hi ha Andorra sobre l’ús del cotxe privat i, per tant, haurà de passar un temps per conscienciar a la gent sobre l’ús del transport públic o sobre l’ús d’altres tipus de vehicles. L’objectiu ha de ser, en primer lloc, un ús de l’energia neta, i també un ús del vehicle privat compatible amb tots els mitjans que es consideren adients i òptims per a una mobilitat sostenible.
Per aconseguir aquestes millores de l’accessibilitat i de la mobilitat, la seguretat a l’espai viari, així com també donar compliment a les exigències de Medi Ambient, és necessari adaptar-se a les diferents normatives i models d’altres països que avui en dia ja són sostenibles. No cal que inventem res, podem mirar altres models de grans i petites ciutats d’Europa que ja estan funcionant i adaptar-los a les realitats d’Andorra.
Per aconseguir aquests diferents objectius que ja es plasmaven en el Manual Digest, cal una bona governança i un nivell d’actitud política molt determinant. De fet, la màxima 31 ja parla de la importància de barrejar la prudència i la moderació juntament amb la valentia en la política.
Aquestes són només algunes reflexions per poder elaborar els plans de treball per assolir una Andorra accessible i sostenible. Unes reflexions fetes partir de l’aplicació d’unes màximes històriques del segle XVIII que apareixen en el Manual Digest, les quals encara algunes es poden aplicar o reinterpretar en l’Andorra actual.