La Verge de Fàtima visita Andorra

La nostra història d’avui comença a Portugal l’any 1946, data de la commemoració del tricentenari de la Consagració que el rei Joan IV de Portugal, el primer Bragança, va fer del país a la Mare de Déu Immaculada. Després de la Coronació de la imatge de Nostra Senyora de Fàtima, es va dur a terme la Consagració oficial al Cor Immaculat de Maria. L’any següent començaria la volta al món de la Imatge de Nostra Senyora de Fàtima, viatge que duraria més de deu anys, gairebé sense interrupció, per fer una “peregrinació de meravelles”, com diria el Papa Pius XII.
És l’any 1950 quan aquesta Verge peregrina arriba al nostre país. I amb motiu d’aquesta solemne visita, els dies 4 i 5 de setembre de 1950 a Escaldes es va fer un acte que preconitzava el futur Pessebre Vivent d’Engordany: quatre vailets escaldencs van recrear l’aparició de la Verge de Fàtima als tres nens pastors, Lucía Dos Santos i els seus cosins Jacinta i Francisco Marto, en una bonica estampa als baixos de Cal Fusilé, preciosa casa bastida l’any 1935 amb uns bonics esgrafiats modernistes a la façana que encara avui es poden contemplar
Els nens que van recrear els joves pastors portuguesos i la Mare de Déu van ser Maria Dolsa (Verge de Fàtima), Maria Francisca Lanao (Lucía dos Santos), la mare de qui escriu aquestes línies, Maria Teresa Segalàs (Jacinta Marto) i Jacint Berenguer (Francisco Marto). Tots ells, amb una paciència lloable més pròpia de sants que de nens, van delectar durant hores i hores tots els qui volien gaudir d’aquesta bonica estampa just davant de l’antiga església de Sant Pere Màrtir.
Per l’ocasió es va crear un càntic que, amb veu exultant, va ressonar aquells ja llunyans dies de setembre de 1950. La darrera estrofa deia així: “Oh Santa Maria/ joiell del cel blau/ al món que s’enfonsa/ torneu-li la pau”. Aquells quatre nens escaldencs, després de setanta-dos anys, segur que encara recorden com si fos ahir aquell entranyable moment que van immortalitzar amb les seves càmeres Narcís Casal i Josep Alsina, al cel siguin, imatges que encara conservem a casa nostra.
D’aquella aparició mariana l’any 1917 a la Cova da Iria, van sorgir els tres misteris de Fàtima, tres secrets que la Verge va confiar als tres joves pastors portuguesos. Els dos primers es van revelar l’any 1941 i el darrer, tot i que va ser revelat a la Santa Seu l’any 1957, no seria fins a l’any 2000 que el Sant Pare Joan Pau II el revelaria. Sigui com sigui, el nostre petit país, de fortes arrels catòliques malgrat la pèrdua progressiva de fe, va rebre amb il·lusió la visita d’aquella Verge peregrina que, des d’un llunyà Portugal feia cantar als andorrans que ho van viure: “Beneïu, Senyora/ els nostres conreus,/ i aquestes fillades/ que us besen els peus”.
Avui una part de Portugal ja forma part de la nostra societat. No oblidem, doncs, com deia Félicité de La Mennais, que “la fe comença on s’acaba l’orgull”…