Diari digital d'Andorra Bondia
 Recreació artística del disc de formació planetària al voltant de V883 Orionis i de les molècules d’aigua normal i aigua pesant.
 Recreació artística del disc de formació planetària al voltant de V883 Orionis i de les molècules d’aigua normal i aigua pesant.

D’on ve l’aigua de la Terra?


Escrit per: 
Joan-Marc Miralles / Foto: ESO / L. Calçada

Us heu parat mai a pensar d’on prové l’aigua que raja quan obriu l’aixeta? O l’aigua dels llacs, rius i rierols que tenim al nostre país? O la que cau del cel sota forma líquida o sòlida de tant en tant? O la dels mars i oceans que cobreixen el 70% de la superfície del nostre planeta? O la que composa el 60% del nostre cos? Podríem pensar que tota aquesta aigua té orígens diferents, però en realitat avui sabem que té, en la seva gran majoria, un origen comú i que aquest no és autòcton a la Terra.
L’aigua és una molècula feta de dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen. L’hidrogen és l’element més abundant de l’Univers i va ser format als seus inicis, en canvi l’oxigen és un element més complex i es forma en exclusiva en el cor d’estels massius. En arribar al fi de la seva vida, aquests exploten com a supernoves i expulsen cap al seu entorn elements com l’oxigen, que en combinar-se amb l’hidrogen del medi interestel·lar formen les molècules d’aigua.
Abans que es formés el nostre Sol, milers de milions d’estels van néixer, viure i morir en la nostra galàxia, enriquint l’espai interestel·lar de grans quantitats d’elements químics, entre els quals l’aigua, agrupats en núvols de gas i pols cada cop més densos. Per raons que desconeixem, arriba un moment en què aquests núvols col·lapsen i formen una estrella al centre. Al voltant de l’estel, el material del núvol també forma un disc. Al llarg d’uns quants milions d’anys, la matèria del disc s’agrupa per formar cometes, asteroides i, amb el temps, planetes. Fa uns 5.000 milions d’anys això va passar amb el nostre sol i amb el sistema solar que l’envolta, i segueix passant en la nostra galàxia.
Fa uns mesos, John J. Tobin, astrònom de l’Observatori Nacional de Radioastronomia (EUA) i el seu equip van utilitzar el conjunt d’antenes del radiotelescopi ALMA situat al desert d’Atacama, a Xile, per estudiar la composició de l’aigua present a V883 Orionis, un disc de formació planetària a uns 1.300 anys llum de distància de la Terra, i que és molt similar al que era el nostre sistema solar en la seva joventut. L’equip de Tobin va observar una versió lleugerament diferent de l’aigua on un dels àtoms d’hidrogen es reemplaça amb deuteri, un isòtop pesant d’hidrogen. Com que l’aigua simple i l’aigua pesant es formen sota diferents condicions, la seva proporció es pot fer servir per rastrejar quan i on es va formar l’aigua. Per exemple, s’ha demostrat que aquesta proporció, en alguns cometes del Sistema Solar, és similar a la de l’aigua a la Terra, cosa que suggereix que els cometes van  proporcionar bona part de l’aigua a la Terra.
El viatge de l’aigua des dels núvols moleculars als estels joves, i després dels cometes als planetes, ja s’havia estudiat anteriorment, però fins ara faltava l’enllaç entre els estels joves i els cometes i aquí és on l’estudi publicat ara a la revista Nature incideix. Gràcies a la sensibilitat i capacitat per distingir petits detalls d’ALMA, van poder detectar l’aigua present en el disc de V883 Orionis i determinar-ne la composició, així com mapejar-ne la seva distribució. A partir d’aquestes observacions, van descobrir que aquest disc conté almenys 1.200 vegades la quantitat d’aigua present a tots els oceans de la Terra. Tobin i els seus col·laboradors han constatat que la composició de l’aigua del disc és molt similar a la dels cometes del nostre propi sistema solar. Es tractaria d’una confirmació de la idea que l’aigua del nostre sistema solar es va formar molt de temps abans que el Sol, a l’espai interestel·lar, i ha estat heretada, tant pels cometes com per la Terra, amb canvis relativament escassos.
Així doncs, el proper cop que obriu l’aixeta, penseu en com aquesta mateixa aigua que ara raja davant vostre, flotava per l’espai fa mils de milions d’anys, va presenciar la formació del Sol i va acabar formant part d’un cometa que va caure sobre la Terra, i ha anat circulant pel nostre planeta fins a acabar, via canonades, a casa vostra. Estic segur que sabent això, a partir d’ara valorareu encara més el preciós miracle que aquesta aigua representa, i l’important que és poder preservar-lo per a les generacions futures.

Compartir via

Comentaris

Es impressionant l'origen de l'aigua, tenint que tenir cura de no malgastar ni una gota
Fent un viatge enrera com el que ens convida a fer habitualment el Joan Marc, ens n'adonem, de la importància de tot el que ens envolta i a reflexionar sobre els nostres actes, sovint poc responsables. Moltes gràcies
Aquests petits articles científics fan gran qualsevol diari. Excel.lent aportació. Enhorabona.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte