Una negociació única per la durada, la transparència i la participació

Aquest dissabte farà vuit anys exactament que els representants diplomàtics d’Andorra, Mònaco i San Marino es trobaven a Brussel·les celebrant l’inici de les negociacions d’un acord d’associació amb la Unió Europea. I va ser motiu de celebració, no només per la rellevància d’aquest instrument, sinó també perquè el simple fet d’iniciar les negociacions va requerir cinc anys. Durant aquest període previ es van analitzar, conjuntament amb la UE, les diferents opcions de relació fins a determinar que un acord d’associació era la millor opció per permetre a aquests tres estats participar en  el mercat europeu comú. 
Aquell 18 de març del 2015 va començar una negociació que ja s’augurava llarga, perquè l’objectiu era, i continua sent, adoptar el cabal comunitari sempre respectant les nostres especificitats. Per fer-ho més entenedor, la negociació consisteix a debatre, norma a norma, quina part del cabal comunitari ens ha de ser aplicable, quina part no escau i quina part ha d’aplicar-se d’una manera adaptada. El fet que Andorra incorpori les normes europees ha de permetre deixar enrere l’estatus d’estat tercer de la Unió i formar part del mercat interior com a estat associat, com ho són Liechtenstein, Islàndia i Noruega (per tant, no com a estat membre). 
La negociació actual és única, per diversos motius. El primer, i com ja hem comentat, la llargada. Però també és l’acord que s’està negociant de manera més transparent de tots els que ha treballat el Govern fins ara, i així mateix també ens ho reconeix la mateixa UE. S’han dut a terme, en els darrers quatre anys (amb les limitacions ocasionades per la pandèmia de la Covid-19), més d’una cinquantena d’accions de comunicació per a ciutadans, empreses, joves, estudiants, actors econòmics i socials. Hem respost a preguntes de la ciutadania, s’han fet una quinzena de reunions públiques, hem creat un nou web (www.andorraue.ad) i perfils a xarxes. També s’ha posat a disposició una adreça electrònica, un número de WhatsApp i un punt d’informació per a les empreses. Tot i això, som sabedors que els esforços en comunicació hauran d’anar en augment a mesura que s’atansi el final de les negociacions i la celebració d’un referèndum vinculant sobre aquest projecte.  
La transparència també ha caracteritzat la relació amb totes les forces polítiques que han configurat aquests darrers quatre anys el Consell General i que formaven part de l’Acord polític per a la negociació de l’Acord d’associació. Tenen al seu abast tota la documentació sobre la negociació, tant la interna com la que s’ha compartit amb la Comissió Europea. Sobta, doncs, que la coalició PS-SDP+ alci la veu en precampanya electoral clamant contra una suposada manca d’informació per part del Govern, la qual cosa és poc més que una voluntat deliberada de generar suspicàcies en el si de la ciutadania. El PS ha tingut i té accés a la informació. És demostrable. Una altra cosa és que prefereixin fer polèmica en lloc de llegir els documents. La informació els ha estat facilitada i en molts casos és pública. Negar-ho és fer prova de mala fe, i això no és digne de qui es proposa com a alternativa de govern.
També és l’acord més participatiu i inclusiu, i compta amb un equip tècnic que coordina les negociacions, al qual cal sumar més d’una cinquantena de referents tècnics de l’Administració, parapúbliques i altres institucions. A més, més enllà de l’àmbit administratiu, el procés de negociació ha incorporat els representants dels actors econòmics i socials en cada matèria. S’han celebrat desenes de reunions amb els col·legis professionals, les patronals, els sindicats, les associacions sectorials i ara, més recentment, amb el conjunt del sector financer. Els documents de posició d’Andorra s’elaboren de manera conjunta, es comparteixen i es debaten en clau de país. 
L’Acord d’associació, que a partir de demà entra en el novè any de negociació, és i ha de romandre un projecte de país. Un projecte que es continua construint amb la participació més àmplia possible. Un projecte que, per la seva transcendència, ha de ser explicat i, després, avalat per la ciutadania en un referèndum vinculant. La responsabilitat del Govern en funcions i del proper Govern és assolir el millor acord possible per a Andorra. La responsabilitat del conjunt de la ciutadania serà decidir si l’Acord assolit és el que ha de permetre construir l’Andorra dels anys vinents.