Ivan Armengod: “El casino és una bona inversió: en podreu comprar accions a partir de 1.000 euros”

Tres anys després, el nou “complex d’oci”, casino inclòs, obrirà el 4 de març a la capital. Generarà dos centenars de llocs de treball directes i mig miler més d’indirectes, i pretén atreure 220.000 visitants l’any amb una oferta que combina apostes esportives, màquines i jocs de sala, és clar, i també gastronomia i espectacles. A partir del quart any donarà beneficis. Tot això sobre el paper, és clar. Aviat ho comprovarem. 

Els llocs més difícils de cobrir, quins han sigut?
Òbviament, tota la part de jocs, perquè és un projecte nou i no hi ha experiència al país. És on més volum de gent hem hagut d’anar a buscar a fora. Però el cert és que el projecte crida molt l’atenció, ha generat interès, a la gent li agrada, el veu com nou, diferent, amb oportunitats de créixer i de fer carrera. 

Un crupier, sap jugar a tots els jocs?
Es formen en tota l’àrea de jocs de taula, però després es van especialitzant.

Quines condicions laborals ofereixen vostès?
El servei és decisiu. La gent vindrà al casino una primera vegada per curiositat i per la novetat. Però tornarà només pel servei, per com els hem rebut i per com els hem atès. Unnic és un projecte de continuïtat, no de temporada. I també volem que ho sigui des del punt de vista laboral. Per això volem fidelitzar la plantilla. 

Com?
Amb bons salaris, condicions socials favorables i possibilitats  reals de promoció. Els cambrers entren amb nòmines d’entre 1.800 i 2.000 euros mensuals; el personal de cuina, entre 2.000 i 2.500. Pensa que obrirem fins a altes hores de la nit i cal comptar plusos de nocturnitat. Són salaris per sobre de la mitjana del mercat i esperem atreure bons professionals.

Han parlat també de beneficis socials.
El consell d’administració en va aprovar dimarts un paquet important. L’habitatge és fonamental per garantir l’estabilitat, per això tenim un parc de 40 habitacions perquè els treballadors que vinguin de fora s’hi puguin estar temporades llargues. També tenim quinze pisos de lloguer, i en matèria d’assegurances, complement de la CASS, desplaçaments, assistència en viatges, accidents i vida, així com avantatges en menjador i aparcament.

Quin percentatge de la plantilla és nacional?
El 99% de la plantilla de restauració és del país. Pel que fa a la zona de joc, per normativa el 30% de la plantilla ha de tenir un mínim de cinc anys d’experiència en grans casinos, perquè la part de crupier és complexa i delicada i necessita professionals experimentats. El salari mitjà dels crupiers serà d’uns 1.800 euros.

La previsió és de 250.000 visitants anuals. Fent un càlcul ràpid en surten uns a 700 al dia. És una xifra realista?
L’estacionalitat del nostre turisme és tan marcada que hi haurà èpoques que tindrem un miler de visitants diaris i altres, amb prou feines 300. Els càlculs que hem fet, sobre els 220.000 anuals, són molt factibles. Acabem de saber que el 2022 van superar els 8,6 milions de visitants, estem en xifres bones. I a banda del turista comptem també d’atreure molt de públic local.

Un dimecres d’octubre, qui  vindrà?
Gent del país, precisament, a prendre una copa, a veure un espectacle, a jugar... Hem de pensar que centres comercials com Illa Carlemany o Pyrénées poden rebre entre cinc i sis milions de visitants anuals. Cadascun. Que  al casino en vinguin 220.000 és viable.

Quin client busquen?
Volem posicionar-nos en el segment del luxe accessible. Quan parlem de luxe no ens referim a un altíssim poder adquisitiu. Per luxe entenem que l’oferta gastronòmica, de joc i de servei, el mateix edifici on s’ubica el complex, ha de ser molt bona i atractiva, perquè és el que ens diferenciarà i complementarà l’oferta que hi ha al país. Accessible significa que podràs gastar-te 200 euros al restaurant, al capdavant del qual tenim un xef amb una estrella Michelin, Nazario Cano, i també podràs prendre un entrepà i una Coca-Cola per 15 euros. 

Vostè creu que amb ‘la que està caient’ el ciutadà del país vindrà al casino?
Sí, perquè no existia fins ara una oferta com aquesta, un lloc on puguis venir a veure un espectacle en directe cada dia de la setmana, i a la vegada un espai per jugar o prendre’t un còctel. El cert és que ja tenim reserves per venir a dinar l’endemà de la inauguració.

Quina despesa mitjana han previst?
És difícil de dir perquè hi haurà tiquets des de 10 euros, qui vingui a fer un entrepà, tafanejar i jugar a una màquina per provar-ho, i altres que estaran disposats a dinar per 400 euros. El tiquet mitjà no el tenim definit.

Obriran cada dia?
Tots excepte la Constitució, Meritxell, Nadal i Cap d’Any. Ho fem així perquè el primer any ens servirà de termòmetre, per veure com funciona, quines són les necessitats i hàbits del nostre client. Per tant, tindrem un horari d’obertura extens, de 12 del migdia fins a les 4 de la matinada.

Podrem entrar a mirar, o caldrà pagar entrada per evitar precisament els ‘mirons’?
El centre té dos accessos: per entrar a les zones de joc caldrà passar un control d’identificació; per a qui vagi a les altres àrees, restauració i espectacles, l’entrada serà lliure, seran totalment alienes a la zona de joc, no caldrà passar-hi i per tant l’entrada serà oberta.

No caldrà pagar entrada, doncs.
No.

Qui la tindrà prohibida, a la zona de joc?
Els menors de 18 anys i els que figurin en una llista d’anomenats “prohibits”, per exemple ciutadans que percebin algun ajut de Govern o persones que s’ha autoexclòs perquè tenen problemes relacionats amb el joc i ells mateixos s’hi han inscrit. Rebem diàriament per part de Govern llistats de persones que tindran l’accés vedat. Són les úniques que no hi podran accedir. La resta podran entrar totes.

Com s’ho faran per no atreure  màfies internacionals, crim organitzat, xarxes de prostitució?
Hi ha uns protocols de seguretat molt estrictes. La identificació del client que entri a la zona de joc és un primer filtre. Hi haurà també espais de reconeixement facial per evitar que certes persones no puguin entrar al recinte. El contacte amb la policia serà permanent. I a dintre del complex desplegarem un equip de seguretat propi, tant de nit com de dia. A Andorra, per la particularitat pròpia del país, hi ha coses que ja no passaran. Tot el personal rebrà d’altra banda formació sobre blanqueig de diners.

La sala d’espectacles, quina programació i amb quina periodicitat preparen? No faran la competència a les diferents temporades que ja existeixen?
Estem treballant molt amb el Comú i el Govern per programar un tipus d’espectacle que ara mateix no s’ofereixi. Per l’aforament que tindrem no podrem fer concerts multitudinaris, per exemple. Els nostres espectacles seran per a 500 persones com a màxim. Entre 200 i 250, si és amb sopar. Els esdeveniments grans seran divendres i dissabte a la nit, i diumenge al migdia. També en programarem la resta de la setmana.

Doncs s’arrisquen que no vingui ningú.
Precisament, volem dinamitzar l’oferta d’oci de dilluns a dijous, que la gent es demani anem a veure què fan a Unnic? I el que programarem seran petits espectacles –piano, cantants, mags– en diferents espais, artistes tant locals com forans És sabut, a Andorra totes les activitats nocturnes són difícils, no tenim una oferta gaire àmplia a partir de certes hores de la nit, i menys entre setmana. Volem veure com hi entrem: no sabem si no hi ha oferta perquè no hi ha públic o bé és el revés. Ho comprovarem.

Hi haurà espectacles de striptease?
No tenim aquesta vocació i per tant no estan previstos. En canvi, sí que programarem espectacles tipus tribut. I pròximament anunciarem un acord amb una agència internacional per portar artistes de relleu.

Quina és la despesa mínima que hauré de fer si vull entrar al casino?
L’aposta mínima a les màquinis serà d’un euro. A la sala de joc, 2,5.

No li genera dubtes ètics, el negoci del joc?
Personalment, vinc de sectors aliens a aquest món, i l’estic descobrint ara. Però el joc, si és responsable, és igual que qualsevol altra modalitat d’oci. Arrossega cert estigma i és cert que hi hem d’estar a sobre, però insisteixo, si se’n fa un consum responsable és una oferta més d’oci. El joc té molts problemes amb els salons que han proliferat per exemple a Espanya, que n’hi ha una a cada cantonada i la gent entra sense identificar-se. Ha fet molt mal al sector. Però el casino precisament és el sector més protegit, perquè amb els controls d’accés que existeixen no hi pot jugar qualsevol. Avui dia, un noi de 13 anys pot connectar-se i jugar en línia. A un casino com Unnic això és impossible.

La banca, sempre guanya?
La banca guanya el que li toca, però per una qüestió matemàtica, no perquè hi hagi cap cosa estranya al darrere. Les màquines segueixen una normativa i uns controls de seguretat que impedeix que no n’hi hagi cap, de trucada. 

Unnic, serà un tros de Las Vegas trasplantat a Andorra? O de Mònaco?
No pot ser-ho, perquè Andorra té les seves particularitats i el casino s’hi haurà d’adaptar, amb  unes característiques molt especials. Els socis de la companyia han decidit fer no només un casino, sinó un centre d’oci i precisament per això, és un complex d’entreteniment amb casino. Si haguéssim fet només el casino hauríem obert fa un any. 

Hi haurà timbes professionals?
La idea és entrar als tornejos internacionals de pòquer. El nostre soci, el grup Orenes, ja hi participa a través dels casinos que té a Espanya i a Mèxic. Nosaltres entrem en aquesta llista i farem  esdeveniments per a professionals del pòquer que van circulant pel món. 

Quan començarà Unnic a generar beneficis?
Esperem arribar al punt de maduració a l’any 4. L’any 1, com tots els negocis que arrenquen, no està prevista una generació de diners important; sí que tindrem un ebitda positiu molt bo, però també és veritat que hem fet una inversió molt important i les amortitzacions que s’han de pair. Els detalls els donarem a conèixer quan fem pública la subscripció de les accions populars, la segona setmana de febrer.

Quantes en posaran al mercat, i a quin preu?
El 10%, amb un valor mínim de 1.000 euros fins a la quantitat que es vulgui. Depenent de la demanda hi haurà un prorrateig.

Dividends, també a partir de l’any 4?
Quan fem la publicació ho concretarem.

Serà una bona inversió?
Ho crec, sí. Crec que aquest espai funcionarà molt més del que ens podem imaginar, que complementarà bé l’oferta que hi ha al país, no trepitjarem ningú i crearem moltes sinergies. Jo particularment en compraré. I t’ho recomano.