Diari digital d'Andorra Bondia
Joan Anton Rechi.
Joan Anton Rechi.

Joan Anton Rechi, director artístic de ClàssicAND: “Tenim potencial per ser l’Edimburg del sud d’Europa”


Escrit per: 
A. L. / Foto: ZVA / Harald Krömer

Amb un peu aquí i l’altre a la ciutat alemanya de Detmold, on el 31 de març estrena ‘Lady Macbeth von Mzensk’, defensa el paper de far que el festival està cridat a exercir en el panorama de la música clàssica nacional... després de cruspir-se Ordino Clàssics i la Temporada.

Va demanar continuïtat, i l’antecedent més pròxim, que és Ordino Clàssics, no convida a l’optimisme: van tenir un any de paciència. Per què amb ClàssicAND ha de ser diferent?
En aquest cas hi ha moltes voluntats implicades, i això ho fa en la meva opinió diferent: dos ministeris, el de Turisme i la de Cultura; dos comuns, el de la capital i el d’Ordino; i dos patrocinadors, Crèdit Andorrà i MoraBanc. Tots amb la voluntat que ClàssicAND tingui un llarg recorregut. Són conscients que les coses necessiten temps per afiançar-se. Prova i correcció. 

De moment, arrenca amb tres anys de marge.
El conveni té un any de vigència, per a aquesta primera edició, amb la voluntat de prorrogar-lo dos anys de forma tàcita, sí. Però òbviament quan acabi la primera edició analitzarem com ha funcionat.

Ordino Clàssics estava a les útimes, però la Temporada de la capital, tot i la pandèmia, tenia una bona inèrcia i cert recorregut al davant. No estarem desvestint un sant per vestir-ne un altre?
Crec que no. Totes les propostes són vàlides i poden conviure perfectament. ClàssicAND no neix per arrambar amb el que hi ha. El cònsol Mortés ja va dir que la intenció d’Ordino és mantenir el Concert d’Any Nou perquè funciona perfectament, i tampoc no veig desencaminat que a Andorra la Vella puguin fer alguna altra cosa.

Queda clar que ClàssicAND neix amb  la vocació de ser el germà gran.
Sí que penso que està bé unificar, que hi hagi una línia clara. Més concreta. ClàssicAND pot exercir aquest paper orientador, que englobi la major part de l’oferta clàssica i que enfoqui el camí de les altres activitats d’aquest estil que es puguin fer, però no ha de ser necessàriament l’única proposta. Ha de dinamitzar la música clàssica i obrir-se a altres disciplines.

ClàssicAND vindria a ser una Temporada concentrada en dos caps de setmana. No tindria gaire sentit que Andorra la Vella repliqués un segon festival de continguts similars.
El que et diré és una opinió molt personal: penso que les temporades funcionen si són molt regulars, si saps que hi ha un concert al mes, per exemple. El que hi havia ara no era ben bé això. Hi havia una mica d’inconcreció, en general, i ho dic amb tot el respecte com a espectador que he sigut de tots dos cartells. De cop i volta hi havia unes quantes propostes, i després seguien uns mesos que no hi havia res. Això no treu que hi hagi hagut programes interessantíssims i amb artistes de primer nivell. ClàssicAND el que vol deixar molt clar és la línia de la programació i també el calendari, quan has d’estar alerta per no perdre’t res, i exercir d’eix vertebrador de l’oferta clàssica al país. Com a mínim, és la meva sensació.

Li han posat un artefacte de 900.000 euros a les mans. La responsabilitat és enorme perquè amb aquest pressupost només pot sortir un festival excel·lent: tot el que baixi d’aquí serà legítimament interpretat com un fracàs.
Hem començat tots amb molta il·lusió, i jo el primer. Totes les parts hi han apostat fort en tots els sentits. I el primer, l’econòmic, perquè quan treballes en l’àmbit de la música clàssica, i a partir de cert nivell, necessites una partida pressupostària important. Organitzadors i patrocinadors n’han sigut conscients des del primer moment. Estic content que m’hagin confiat aquest projecte i sento naturalment la responsabilitat, però em fa especial il·lusió tornar a Andorra i fer-ho a més al capdavant d’un projecte com aquest, que s’assembla molt al que sempre havia somiat. Sempre he pensat que tenim potencial per ser l’Edimburg del sud d’Europa. 

La descentralització que proposa ClàssicAND, que repartirà les funcions entre la capital, Encamp i Ordino, està segur que funcionarà? Perquè ja sap que ens costa molt sortir de la vall central, per no dir de la plaça del Poble.
Espero que sí, i de fet tant el recital d’Anita Rachvelishvili com l’espectacle Viure/Morir, dos dels plats forts del cartell, els hem programat a Ordino.

El Centre de Congressos s’ha convertit en escenari quasi residual: només s’hi programarà una funció. Li té mania?
La descentralització no té a veure només amb la parròquia, també hem intentat precisament sortir del Centre de Congressos i aprofitar espais tan fantàstics com la plaça del Consell, i altres tan poc habituals com el Parc Central o la plaça de The Cloud. Avui en dia no es tracta només d’assistir a un concert o a un recital, que pots veure a qualsevol sala del món, sinó oferir experiències úniques, que tot acompanyi, per això hem triat espais com la plaça del Consell, els jardins de Radio Andorra o el mateix Auditori, que té un encant especial.

Continuo tenint dubtes si pujarem a Ordino.
Som un país de proporcions reduïdes, pujar a Ordino és en termes barcelonins com desplaçar-te de l’Auditori al Palau de la Múscica: a ningú li semblaria una distància insalvable. Espero en tot cas que les propostes siguin prou atractives com perquè la gent es bellugui. A mi m’agrada aquest costat nacional del ClàssicAND. Ara només falta que el públic respongui, és clar. També cal tenir en compte que als festivals internacionals és habitual aquesta dinàmica de programar a diferents seus, de moure’t de l’una a l’altra. Intentarem, a més, que hi hagi activitats complementàries, que el ClàssicAND no consisteixi únicament a anar a un concert.

Els preus, entre 30 i 80 euros, poden semblar pelet cars per als nostres estàndards.
Són preus populars en termes de música clàssica. Pensa que Lang Lang costava entre 50 i 60 euros, com Serrat. El tenor Pitr Beczala, 50... Vull dir que no estem tan lluny de la Temporada. I molt per sota d’un Liceu: si hi anessis a veure Anita Rachvelishvili, l’entrada no et baixaria dels 150 euros, com qualsevol funció a Peralada, i no parlem ja de Salzburg. Són preus bastant assequibles per a artistes d’aquesta categoria. És cert que estem acostumats a preus molt més baixos, però cal fer molta pedagogia perquè el públic interioritzi que la cultura té un cost. 

Anem al tall: pot ser que hi trobi a faltar un nom amb ganxo popular? Em refereixo a un Lang Lang, ja que en parlava, o a una Netrebko.
Hem portat artistes de primeríssima fila. Són menys mediàtics? Per als aficionats a la clàssica són noms importants. Anita Rachvelishvili és una de les grans mezzos actuals, ha cantat al Metropolitan, al teatre Alla Scala, i ahir estrenava a l’Opera Nacional de Grècia el Werther de Massenet... Xavier de Maistre és l’equivalent a Lang Lang, només que toca l’arpa, no el piano. Ens hauria encantat tenir Anna Netrebko i esperem tenir-la en pròximes edicions. Per què no?

M’està dient que la van ‘tocar’ per portar-la?
Cal tenir en compte que la clàssica es programa amb molta antelació. Si volem tenir cert nivell d’artistes hem de treballar de forma molt anticipada, i nosaltres hem muntat aquesta primera edició en un temps rècord. L’anticipació és sobretot necessària en el cas d’un festival. Portar la Nebretko, ja que me’n parles, no és impossible. Si li dius, “quan pots venir a Andorra?”, si li interessa consultarà el calendari i probablement et proposarà un forat. Una altra cosa és que aquesta data quadri amb la del festival. Però crec sincerament que hem portat artistes molt importants, i que si tirem endavant en tindrem també de més mediàtics. De fet, ja hi estem en contacte per a pròximes edicions.

Aquets any hi ha l’ONCA amb l’‘Stabat Mater’, i vostè maeix dirigeix ‘Viure/Morir’. Cada any hi haurà lloc per a artistes o creadors locals?
És la idea, i la programació off d’activitats paral·leles es nodrirà bàsicament d’artistes del país. Que puguis anar a veure a la nit Anita Rachvelishvili i que a la tarda tinguis a Ordino un altre concert, si és possible complementari. D’altra banda, l’ONCA ha d’estar en totes les edicions. I si és possible, que no estigui sola.

Quan el veurem a la Temporada d’Òpera?
Ho hem intentat però no s’ha donat mai l’ocasió. Per qüestions de calendari l’única obra que m’ha coincidit estant a Andorra ha sigut Tosca, i em comentava Jonaina Salvador que no és el més representatiu del cartell perquè es va haver gairebé d’improvisar per l’incendi del Centre de Congressos. Però és indubtable que la direcció artística ha fet una feina monumental, programar òpera de forma regular era fins fa molt poc difícilment imaginable i aquí ho tenim. Espero que en el futur hi tingui un lloc. M’encantaria.

Joan Anton Rechi

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Em sembla a mi que ens flipem una mica no? i més tenint en compte els canvis de noms de format etc que venen a ser el mateix producte que ja ha punxat més d'un cop. L'única diferència és més entitats posant calerons, el que no vol dir que triomfi aquest cop...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte