Programes i bla, bla, bla

Com es poden imaginar, hem dedicat el cap de setmana a la lectura dels programes electorals. En la voràgine dels primers dies de campanya els havíem hagut de mirar en diagonal i, més enllà dels grans temes, estàvem segurs que hi trobaríem ocurrències dignes de glossa. No ens van decebre. Mirin Concòrdia, que entre la molt entranyable combinació d’idealisme naïf i ambició regeneracionista que alegra el text s’endú el premi a la proposta més woke de la campanya. És la número 189, sembla inspirada en el ministeri de Consum espanyol de l’inefable Alberto Garzón, i postula la creació d’un impost sobre les begudes ensucrades “per prevenir l’obesitat i la diabetis”. El que no acabem d’entendre és per què es tallen i no fan extensiva mesura tan oportuna i tan necessària a la pastisseria, les conserves, els embotits i, ben pensat, totes les carns vermelles, tan poc saludables com la Coca-Cola. Jo mateix soc capaç de deglutir en una tarda una rajola sencera de Milka. Taxin-la, si us plau! I tots vegans per decret. També seva és la idea d’“ampliar” els horts urbans per progressar cap a l’“autosuficiència alimentària”, una altra urgència social inajornable, com convindrà el lector. No es pensin que els ideòlegs de Concòrdia han sigut els únics a esprémer-se el tupí. Liberals s’ha tret de la màniga el Dia de la Cultura Andorrana, segurament per fer la competència a Àgora, i el PS vol impulsar la “parentalitat positiva”, que ves a saber en què consisteix, “perquè tots els membres de la unitat familiar (!?) puguin desenvolupar-se individualment”. Bla, bla i bla, diria la meva amiga Eve. Segur que Demòcrates, Liberals i Acció tenen propostes a l’alçada de les precedents. Els animo a compartir-les.