Cada vegada més idiotes

Fa dos mesos comentava en aquest mateix espai el valor del camí i de com, al meu entendre, s’està perdent –si és que ja no s’ha perdut del tot– el sentit de fer les coses pel simple motiu de gaudir. Sense necessitat de vanagloriar-se i molt menys, esperar l’aprovació de ningú, en una cursa que augmenta el nostre ego i destrueix la nostra autoestima. Cada dia que passa fa la sensació que som menys humans. Perquè si no, on ha quedat la capacitat de transformar els sentiments i les emocions en obres tangibles? On hem perdut l’afany per millorar intel·lectualment perquè els coneixements adquirits ens ajudessin a tenir una millor comprensió del nostre entorn? 
Quan hem passat de voler fer a senzillament exigir que el resultat ens sigui donat sense major esforç? En definitiva, en quin moment hem decidit tornar-nos més idiotes que abans? Em costa trobar una resposta exacta. El que sí que tinc clar és que tot indica que sabem el que estem fent, encara que no ens porti en lloc. Veureu... com deia el gran Jesús Quintero: “Mai com ara la gent havia presumit de no haver-se llegit un llibre en la seva vida”. I el que és pitjor que això, és que hem aconseguit fer un pas més. 
Hem passat de jactar-nos d’això a directament poder cridar als quatre vents que ja ni tan sols necessitem escriure aquests llibres que mai llegirem. I per a prova un botó: la revista dels Estats Units Clarkesworld, especialitzada en fantasia i ciència-ficció, acaba de cancel·lar la recepció de manuscrits per als seus concursos després de detectar més de 500 obres escrites per la intel·ligència artificial ChatGPT i ChatSonic.
Estem indefectiblement en un viatge d’anada cap a la pèrdua de les nostres capacitats, en mans d’una tecnologia que ens fa la vida més fàcil, simplement perquè no ens importa una altra cosa que fer, el que sigui, però a tones. I en el camí, el nostre cervell, que funciona com un múscul, cada vegada s’exercita menys. La conseqüència: acabarem cada vegada més idiotes. Si és que no ho som ja.
Perquè ja no fem servir la memòria. Per a això tenim els mòbils amb tota la llista dels telèfons. Facebook que ens avisa del pròxim aniversari. Les calculadores que ens diuen quan fan 2+2. Ara per a dibuixar o escriure bé, ja no fa falta practicar, les IA ens ho serveixen tot en safata. En fi, estem molt a prop de culminar el camí que vam començar fa molt: deixar de ser humans.
I mireu que graciós. Llegeixo un article a La Vanguardia on Bill Hansson, director de l’Institut Max Planck d’Ecologia Química, ens assenyala una qüestió interessant: “vam començar a utilitzar perfums el 1700 per tapar la nostra olor, perquè preferim fer olor d’arbres i de flors que d’humans”. No sé per què em sorprèn. Som una espècie que atempta contra la seva pròpia naturalesa i n’hi ha prou de veure com està el món per comprovar-ho.