Concòrdia no pactarà “amb ningú, en cap supòsit”, si no pot formar Govern

Escalé insisteix en l’acte central de campanya que cal reformar el sistema electoral per fer-lo “més proporcional”.

“Tenim molt clar que no pactarem ni amb DA, ni amb el PS ni amb cap altre partit després de les eleccions. Si no podem conformar un Govern en majoria, el nostre lloc serà l’oposició. El nostre model de país és prou consistent i prou diferent com per defensar-lo al Consell els quatre anys de la legislatura”. Aquest va ser el compromís explícit que el cap de la llista nacional de Concòrdia, Cerni Escalé, va contraure ahir en l’acte central de campanya de la formació regeneracionista (un centenar i mig de simpatitzants al Teatre Comunal de la capital) davant dels seus votants i també de tots els ciutadans: “En aquest país hem vist massa vegades candidats que no es cansaven de criticar els rivals i que quan sortien elegits acabaven cedint a canvi d’una cadira. En el cas de Concòrdia això no passarà. En cap supòsit”.

Ja ho han sentit, i a partir del 3 d’abril tindrem l’oportunitat de comprovar la “nova manera de fer política” de què ha fet bandera Concòrdia: portant fins a les últimes conseqüències promeses electorals com aquesta. Això va ser en l’ordre de les formes; en el dels continguts, Escalé va reivindicar una reforma substancial del sistema electoral per fer-lo “més proporcional”. Com? A les eleccions generals, amb llistes obertes a les circumscripcions territorials, “que s’hi presentin persones, no candidatures, i les dues més votades que accedeixin al Consell. El que no és just és el sistema actual, en què el vencedor s’ho endú tot encara que hagi guanyat per un sol vot”. Això, dèiem, a les generals. A les comunals Concòrdia postula un sistema estrictament proporcional, “perquè la voluntat dels ciutadans es vegi reflectida de forma més acurada i per afavorir els governs de coalició”. Totes dues modificacions tenen “perfecte encaix a la Constitució” i n’hi hauria prou amb una modificació legislativa, assegura Escalé. En el torn de preguntes (una urna on els assistents podien dipositar els seus neguits) el cap de llista va insistir en un dels mantres de la campanya: la crisi de l’habitatge, va dir, “és una crisi d’inversió estrangera, i tot el que no sigui reduir-ne el preu mitjà, congelar el preu del lloguer, construir pisos socials, serà un pegat”. La solució l’ha anat predicant al llarg de la campanya: limitar la inversió estrangera per reduir la demanda d’habitatge i fer aflorar els pisos buits, “la quarta part del parc total”.

La posició de Concòrdia sobre l’avortament la va remarcar la número 2, Nuri Segués, i també a pregunta dels assistents: “La nostra voluntat és primer de tot despenalitzar-lo i després legalitzar-lo aquesta legislatura, tenint-ne en compte l’encaix institucional”. Convé posar-ho en relació amb la llei de terminis, al marge dels tres supòsits, que Escalé proposava dies enrere en aquest diari, i que ell mateix advertia que la conservació de les institucions no podia posar en entredit els drets fonamentals. Segués, en fi, va concloure la seva intervenció insistint que Concòrdia “ha aportat il·lusió i esperança, som la regeneració de la classe política” i amb una declaració d’intencions “entrarem al Consell, i ens proposem plantar cara i ser contundents”.

En una línia similar es va manifestar el número 3, Jordi Casadevall: “No tenim ni enemics ni adversaris, només desafiarem la complaença i els debats estèrils; no som ni de dretes ni d’esquerres, som del sentit comú. Haurem d’estar a l’altura de l’esperança que hem generat i ser fidels als compromisos contrets”.

La ‘marató administrativa’ d’Escalé i la finestra única

El candidat regeneracionista va apel·lar a la recent paternitat per evocar la “marató administrativa” que va haver de fer per inscriure la seva filla: primer a l’hospital; després al registre civil; en tercer lloc al Govern, per tramitar-li el passaport; i per últim al Comú, per donar-la d’alta al cens. A banda de gestionar a la CASS la baixa laboral. “Això no pot ser, i tampoc pot ser que una administració et demani un document que ha expedit ella mateixa. És demencial, kafkià, cal implantar una finestreta virtual única on sigui possible fer els tràmits de totes les administracions i parapúbliques. El que no pot ser és que en un país de 80.000 habitants tinguem vuit administracions. És simplement qüestió de voluntat política i de col·laboració entre les administracions”.