Judith Pallarés: “No cal ser d’esquerres per voler despenalitzar l’avortament i legalitzar la doble nacionalitat”

Té força bon retorn de com està anant la campanya. Pallarés diu que volen trencar amb la dicotomia de dretes i esquerres des d’una política “més de centre”. Reconeix que els resultats de l’enquesta no animen, tot i que “com a política se’m va valorar positivament”. Defensa, però, que la millor enquesta és la del dia 2 “i és la que compta”. 

La concertació social ha entrat en campanya. Però, entre qui? Per això volen  canviar la llei sindical?
Més enllà de modificar la llei,  hi ha una manca d’implicació per part dels treballadors per diferents raons. Haurem de trobar altres vies per convèncer-los que és necessari que puguin estar representats sectorialment, serà la manera d’arribar a acords amb la patronal. És positiu i en benefici de tota la societat. També per tenir convenis col·lectius. Falta dins de l’USdA la representació de diversos sectors.

Diuen que els costos de l’agència immobiliària han de recaure en els propietaris.
Es fa en altres llocs. Una de les coses que dificulta accedir a l’habitatge, a part del preu i que no n’hi ha, són els mesos que es demanen de fiança, més la immobiliària. A molts temporers se’ls demana tot de cop. Ens omplim la boca que volem tenir treballadors i que no els trobem però quan arriben al país tot són traves i dificultats. S’ha de poder regular la demanda de tots els imports i aquest mes de la immobiliària perquè al final qui la contracta no és el llogater, sinó el propietari. Li podem donar la volta. 

Per què volen canviar els objectius d’Andorra Bussiness? 
S’ha dedicat molt a la inversió estrangera i als avantatges perquè vingui. Aquesta missió l’ha acomplert, estem morint d’èxit i ens dona altres problemes com el tema de l’habitatge. Crec que és un organisme que s’ha de dedicar a donar servei a les empreses que ja estan al país per acompanyar-les a obrir-se al mercat europeu i saber com fer-ho. 

Ha introduït l’acord d’associació. Falta informació?
Incidim en el tema de la informació perquè és de les preguntes que més sovint ens fan. I veiem que la part positiva de l’acord no acaba de traslladar-se prou ni a empreses ni a ciutadans. Per nosaltres tindrà molts avantatges. Crec que s’ha de desdramatitzar una mica. Primer, no entrem a formar part, estem fent un acord amb els estats de la UE. Ja tenim acords amb la UE i sempre han anat bé. Per alguna raó la informació que es trasllada és molt tècnica i poc pràctica i la gent no acaba de percebre el que s’ha anat explicant. Per això, hem de passar a l’acció i ser més pragmàtics a l’hora d’explicar els beneficis i  volem que Andorra Bussiness se centri molt en les oportunitats econòmiques que oferirà l’acord. Les empreses ara podran facturar des d’aquí i s’ha d’explicar com ho faran, què implicarà i quins avantatges hi ha. També les limitacions de cara als col·legis professionals que ja existeixen en països membres i en podem disposar. Els que tenen por que podrà venir tothom, ja ara pot venir tothom, però nosaltres no podem sortir. Per tant, l’acord és la manera de facilitar a les empreses del país a actuar en igualtat de condicions. Serà la manera de diversificar l’economia andorrana produint des de dins cap enfora i frenar l’impacte contrari.

Proposen enllestir les valoracions competencials dels llocs de treball i les graelles salarials dels funcionaris. Això no estava ja acabat?
El procés no està finalitzat. Els llocs de treball han canviat els darrers 20 anys. La valoració ha de servir per poder determinar l’inici de la carrera professional horitzontal, que també queda pendent, i no pot anar separat de les graelles salarials. És una feina contínua que encara s’ha d’implementar i que s’ha de fer amb ells a la taula. Una cosa és el que veu una empresa des de fora i una altra el que veuen treballadors i sindicats. Requereix un acord concertat, és possible i serà beneficiós per a tots. 

Assignatura d’economia social obligatòria per als alumnes de batxillerat. Per què?
És fonamental. Tenim joves ben formats però no saben com funciona el món laboral. La vida no està en un TikTok. La realitat és una altra, quan has d’anar a buscar un pis, una feina, has de complir un horari. Treballarem amb Educació per modificar els  plans d’estudi.

Potenciar el treball en xarxa amb les associacions creuen que és molt necessari.
Hem de seure a treballar amb elles, reconstruir la FAAD ha estat molt positiu. Des del Govern se’ls ha de donar suport econòmic i recollir les demandes. És molt positiu en els dos sentits perquè reforces la informació que té l’Administració, elles fan moltes coses i ho fan millor. També apostem pel treball en xarxa en l’àmbit cultural, esportiu, de la salut mental i la discapacitat. Si ens agrupem podem trobar la manera de donar solucions conjuntes. Crec que s’han de fer esforços potents amb entitats com les que tracten els joves en risc i poder establir uns protocols d’actuació. 
Aprofundim una mica més en el tema dels joves i la salut mental. El Pla de salut mental no acaba d’arrencar.
El Pisma és molt ambiciós però si no trobem els professionals i un lideratge contundent en aquesta qüestió no es podrà portar a terme, serà molt complicat. També cal treballar en la prevenció, per això el CREI disposa d’un centre de dia, per evitar que  els joves en risc acabin ingressats en un centre.  

Acció està a favor de la despenalització de l’avortament. Poder-ho fer al país ho deixen per a més endavant?
Haurem d’intentar-ho. No crec que hi hagi cap conflicte ni dubtes que això passi en situacions mèdiques o de protecció de la vida de la mare. Segurament, en el que és interrupció voluntària de l’embaràs hi haurà més complexitat. Cal conjugar la demanda  i el manteniment del Coprincipat. Aquesta conjuntura tan complexa fa que calgui trobar una arquitectura jurídica viable amb la nostra Constitució i Coprincipat i amb el respecte dels drets de les dones. Ara se les informa i poden exercir aquest dret en qualsevol cas. S’ho han de pagar elles i té una càrrega econòmica important perquè no passa per la CASS. Hi ha moltes d’altres qüestions mèdiques que no les podem fer aquí perquè l’hospital és petit i limitat. Sembla que l’hospital de la Seu ha fet un pas endavant en aquest sentit. No ho tindríem tan lluny. Hem de trobar les vies jurídiques perquè la CASS doni cobertura.

També aposten per reduir els teriminis per obtenir la nacionalitat i defensen la doble nacionalitat.  
Crec que tenim des de fa molts anys un fals debat sobre la doble nacionalitat. Nosaltres apostem per legalitzar-la. Hem de veure els terminis i implica una modificació constitucional. En som conscients. Defensem la llibertat individual i els drets de les persones des d’una política més de centre. Això en aquest país està una mica confós. No cal ser d’esquerres per voler despenalitzar l’avortament i legalitzar la doble nacionalitat. Som l’opció!

Parlant de drets, al programa recullen “que ningú hagi de viure en una pensió”. Quina pot ser l’alternativa?
Això va molt vinculat a la política d’habitatge. Hi ha persones per exemple amb una discapacitat cognitiva a les quals ningú els lloga un pis i necessiten un acompanyament institucional. Hem de desenvolupar i disposar de més habitatge social amb un acompanyament perquè les persones puguin ser autònomes i reprendre la seva vida.  

Defensen evitar duplicitats entre la secretaria d’Estat d’Igualtat i l’Institut Andorrà de la Dona.
Sí. S’han de redefinir funcions i sumar esforços. A vegades en aquest país confonem transversalitat amb duplicitat. S’ha de treballar conjuntament amb les associacions de dones i també amb les empreses que tenen molta feina amb la nova llei.

Volen aprovar la Llei d’accés universal. Hi ha encara molt camí a fer?
Els espais públics han de ser accessibles. També s’ha de facilitat l’accés a les eines digitals als infants amb una discapacitat visual o auditiva. Les noves tecnologies les hem de fer accessibles a tothom. 
 
Sostenibilitat de les pensions. Com ho tenim?
La comissió legislativa ha de començar a treballar ràpidament quan es comenci el Consell per poder disposar de tota la informació final que es va treballar des de tots els grups polítics i fer-la accessible als nous grups que puguem estar al Consell. I amb aquesta informació, començar a fer propostes per poder portar a la taula una proposta de modificacions de les cotitzacions que s’hauran d’incrementar de manera progressiva. Aquí hi ha un tema de concertació. Nosaltres també defensem no tocar el model fiscal perquè ara mateix s’ha modificat el marc fiscal i s’ha assentat i les empreses han de fer un esforç, ja sigui per ficar diners dins la bossa de la CASS o per aquest estalvi a futur. Després s’han de trobar uns equilibris. Volem un increment de l’edat de jubilació progressiu. Per a alguns ja és efectiu actualment, tristament perquè no arriben. La CASS comença a aportar els diners de la pensió als 65 i si una persona decideix allargar l’edat de jubilació ha de continuar aportant al sistema i començar a percebre la pensió quan deixen de treballar i no abans.

Hi ha manca de professionals  sanitaris i costa trobar-los. Com aconseguir-ho?
És un problema generalitzat i els que hi treballen estan sobrecarregats. Els nostres salaris i les condicions laborals no són competitius ni atractius. Aquí es paguen menys impostos, però el que no paguen a baix ho han de pagar en un habitatge. Se’ls haurà d’oferir alguna cosa més. Això comporta també la reestructuració del SAAS. Volem que no sigui ni el SAAS ni la CASS els que acabin determinant tot el que ens passa a nivell sanitari. Que no tot passi per barallar-nos amb els dos organismes, fins i tot des del ministeri. El Govern ha de portar el lideratge i determinar les polítiques salarials que s’han d’aplicar. 

La gent gran demana centres sociosanitaris.  
Estan planificats al Pla sociosanitari i hi ha diversos projectes en marxa. La dificultat és que no els tenim ara. D’aquests centres alguns són pisos amb serveis i d’altres centres residencials. Una persona que es trasllada a un pis amb serveis no té per què marxar d’aquest pis segons es compliqui la seva situació i el seu grau de dependència. 

Mobilitat: veuen necessàries noves línies. Quines?
Apostem per continuar amb la gratuïtat. Una de les línies que estaria bé és de la Massana a Encamp a través dels túnels. També incrementar el servei de l’L5. 

Amb ampliació de l’horari nocturn?
La gratuïtat ha tingut molt d’impacte. Pot suposar un estalvi per a les famílies de 200 euros en pàrquing i benzina. És una ajuda directa a les famílies. No volem ampliar per ampliar, sinó assegurar que tindrà una bona resposta. A la nit qui ho demana més són els que volen sortir de festa i alguns treballadors. 

Proposen un pla Engega limitat. Què volen dir?
Que per comprar-te un vehicle elèctric n’hagis de retirar un de la circulació, cosa que ara no es demana.  

Pla nacional de l’aigua o llei d’aigües? 
 Un 40% dels recursos hídrics es perden per les fuites. Això no pot ser. Volem que tothom estalviï quan ni tan sols ens arriba tota l’aigua. Això va més enllà de tenir una llei. Requereix una planificació i una inversió per fer bé les separatives i connexions.

Els ministeris de Turisme i Medi Ambient han d’anar junts?
La política turística ha de tenir molt en compte els criteris mediambientals, si volem apostar pel turisme de qualitat i esportiu. Hem de saber l’impacte que tenen els 10 milions de pernoctacions en el medi. 

Andorra Turisme ha de promoure les set parròquies. No ho fa?
S’ha d’aconseguir que algunes decisions d’aquest organisme siguin rotatòries tenint en compte que cal trobar els espais adequats.

Com altres grups, vinculen el permís de residència als coneixements de català.
Quan s’accedeixi a la quota general, si has estat tres temporades hauries de poder disposar d’uns mínims de català, sobretot si es treballa en atenció al públic. Per això proposem tenir una guia de 1.000 paraules en català per als nouvinguts.