I les vaques del Saboyano, què?

Jean-Michel Armengol s’ha passat mitja vida (és un dir) movent-se en actes públics. Es nota, és clar. Berna Coma té taules en la cosa pública suficients, no sols per anar escolant el seu missatge, sinó per guiar l’aigua al seu molí. Ambdues coses s'han fet ben paleses en el debat dels candidats de les llistes territorials d’Ordino. Igual que la tercera en discòrdia, Jordina Bringué, no és una habitual de platós i fòrums, desavantatge clar quan et toca ser la primera a saltar a l’arena i has de dominar els nervis. Com era previsible, Grifols havia de centrar el gruix del debat. L’introduïa el candidat progressista redirigint un bloc que començava amb l’acord de les altres dues sobre el suport a pagesos i ramaders, apuntant que sí, que fantàstic ajudar el primer sector i que molt bé ratificar convenis de protecció del paisatge (si no fos perquè no es trasllada a la garantia jurídica), però “us suplico, deixeu pasturar les vaques del Saboyano” a la parcel·la destinada al laboratori de la farmacèutica. “S’hi pot fer el laboratori i poden pasturar les vaques”, responia la cap de llista territorial d’ACCO-Demòcrates-Liberals. “El centre de recerca no és un laboratori P3”, assegurava, i “tindrà un risc zero per a la població”. Vaja, s’exclamava l’elegible d’Andorra Endavant (amb el concurs d’Armengol), “ara li han canviat el nom” i ja no és laboratori, sinó centre de recerca. Després posava sobre la taula una dada inaudita: Grifols “té intenció de gastar un milió d’euros en rates”. Aquí va quedar. Coincidien també Armengol i Bringué a exigir un referèndum sobre la instal·lació de la farmacèutica, el primer insistia que buscar per aquest mitjà la dinamització econòmica està mal encarrilat i Coma intentava fugir d’estudi –i exercir de mascle alfa com si diguéssim– proposant un canvi de tema: “M’agradaria parlar de cultura”. Armengol, però, seguia “pensant en les vaques del Saboyano”.

En terreny cultural no l’hi han posat tampoc còmode a Coma, armada amb totes les mesures preses pel Govern taronja i disposada a no oblidar-ne ni una. Casa Rossell, li recordava Armengol, porta tancada i sense ús anys i panys, i ara “s’hi vol fer una operació cosmètica”. Ai, venia a dir-li la fins ara consellera general, una cosa és veure els braus des de la barrera i una altra governar, sobretot durant una pandèmia. “Però de pandèmia només n’hi ha hagut dos anys, dels dotze que porten governant”, li reblava el candidat socialdemòcrata.

L’habitatge, és clar, amb la reiteració de les fórmules proposades per cadascuna de les llistes, era un altre dels protagonistes del debat. Amb alguna veritat de la mida d’un temple que deixava caure Armengol: “Si mirem els programes, de diferències tampoc no n’hi ha tantes”. Bringué insistia fins al final en la imatge que vol projectar la seva formació, de ser “ciutadans sense color polític” però “farts de la presa de pèl”. Coma aprofitava la intervenció final per incidir que “les nostres propostes són les més realistes i ponderades” i Armengol concloïa que ell no vol ser “l’orquestra del Titànic”.