Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Greg Coonen

Greg Coonen

Periodista i novel·lista

 

 

La caseta russa a la plaça de les Arcades, dissabte amb motiu de la festa de la diversitat.

Joc, set i partit, Sr. Medvédev?




Als refugiats ucraïnesos no els va fer gràcia la caseta russa a la plaça de les Arcades.

El cap de setmana passat va estar molt carregat pel que fa a la geopolítica: Zelenski es va reunir amb els líders del G7 a Hiroshima, Japó, mentre que al mateix temps el Regne Unit i els Països Baixos van anunciar que estan construint una coalició internacional per ajudar Ucraïna a adquirir jets F-16 per repel·lir els cada cop més creixents atacs aeris a ciutats i civils ucraïnesos. El Kremlin va reaccionar dient que aquest gest comportaria “enormes riscos” als països de l’OTAN. I Putin, per enèsima vegada, va amenaçar d’utilitzar un possible atac nuclear si l’OTAN i el G7 continuen subministrant armament cada cop més sofisticat a Kíev.

A mils de quilòmetres de distància d’Hiroshima, al centre d’Andorra la Vella, va tenir lloc dissabte passat la Setmana de la diversitat. Va ser un esdeveniment preciós, amb diferents cançons i balls, menjars saborosos oferts des dels estands d’Ucraïna, Portugal, Filipines, Perú, Equador, Rússia i l’Índia. La majoria de les delegacions van organitzar una coreografia de ball amb nens que lluïen vestits tradicionals del seu país.

L’esdeveniment devia semblar entretingut per a la majoria: una trobada encantadora de diferents cultures i gastronomies organitzada pel Comú d’Andorra la Vella. El problema per als residents i refugiats ucraïnesos que hi van participar, però, va ser la inclusió de Rússia. Una refugiada tenia llàgrimes als ulls: Lena, nascuda i resident a Mariúpol fins al bombardeig de la seva ciutat, va explicar que “és profundament decebedor adonar-se que les autoritats russes poden usar esdeveniments culturals a Andorra amb fins propagandístics, com si l’exèrcit rus no estigués, ara mateix, extingint la vida civil a Mariúpol i a la resta d’Ucraïna. Veig que ho estan filmant, i m’han informat que la televisió estatal russa utilitza aquests vídeos, a vegades, per demostrar que molts russos ja fan vida normal a Europa.”

Mariúpol, com tots sabem massa bé ara, ha suportat un bombardeig implacable que en van reduir gran part a runes. “Hem hagut de marxar d’un dia per l’altre. Mariúpol és una ciutat fantasma ara, només queden 70.000 persones a tota la ciutat en comparació amb els 500.000 d’abans de la invasió. Per això, veure aquests nens ballar cançons tradicionals russes com si no hagués passat res, fa mal”, confia la Lena amb ràbia. La Sofia, l’amiga de la Lena, opina que “la cançó evoca massa orgull de ser rus. Potser la pastilla seria més fàcil d’empassar si un dels acompanyants russos s’hagués pronunciat breument contra la invasió russa o fins i tot si simplement s’hagués dit ‘No a la guerra!’?”

Òbviament, als nens russos que ballen a Andorra no se’ls pot culpar dels pecats de les tropes de l’exèrcit rus a Mariúpol o Bakhmut. Tampoc als seus pares, que moltes vegades han fugit del país precisament perquè rebutgen la dictadura actual a Moscou, se’ls pot recriminar res ni se’ls pot excloure d’esdeveniments culturals, especialment els que tenen com a finalitat apropar la gent de diferents cultures. Però és clar que la població d’Ucraïna que està desplaçada pateix pels compatriotes que s’han quedat per lluitar per cada centímetre del seu territori i tracten constantment de trobar mostres de solidaritat als països que, com Andorra, els han acollit sense pensar-s’ho. Les llàgrimes de la Lena són impactants i ens han de fer pensar com integrar a Europa russos innocents sense commocionar els ucraïnesos. La vida ha de continuar per als nens d’aquí i d’allà. Per tant, com pot Andorra i Europa gestionar aquesta situació tan delicada?

Potser la solució ja existeix per permetre que els russos participin en esdeveniments culturals i esportius sense ofendre el públic o els participants ucraïnesos: els tornejos de tennis ja mostren el camí. Arran de la invasió a Ucraïna, als atletes de Rússia i Bielorússia se’ls va prohibir competir a molts esdeveniments esportius internacionals, com ara els organitzats per la UEFA i la FIFA, però no al tenis. A la majoria dels tornejos (amb la notable excepció del  Wimbledon fins ara) els jugadors poden competir sempre que sigui en qualitat de jugadors neutrals, “és a dir, sense esmentar la seva nacionalitat o bandera”. És així que diumenge, Daniil Medvédev va guanyar el seu primer torneig en terra batuda a Roma. Tot i això, la propaganda russa va capitalitzar ràpidament la victòria de Medvédev.

La pròxima prova comença aquesta setmana a París amb el Roland Garros, l’icònic torneig de Grand Slam, que per primera vegada en dinou anys no veurà Rafa  Nadal defensar el seu títol. Nadal no pot jugar a causa d’una lesió, així que Medvédev té una gran oportunitat per guanyar. Seria la primera victòria en un torneig de Grand Slam d’un tenista rus d’ençà de l’inici de la guerra. Tots els ulls estaran posats en  Medvédev durant la cerimònia dels trofeus  després de la final si aconsegueix guanyar el torneig, per esbrinar si té el coratge de condemnar la guerra més explícitament del que ho ha fet fins ara.

De vegades toca ser valent i parlar en veu alta i clara. Ara els toca als jugadors russos de tenis, però demà els tocarà als jugadors de futbol de la Lliga espanyola, atès els insults racistes constants que aguanten els jugadors de color com Vinicius partit rere partit.

Qui hauria dit que seran els esportistes  els que mostren el camí a seguir per intentar trobar solucions als problemes que paralitzen i separen la gent? Si Medvédev es pronuncia contra la guerra al llarg de les dues setmanes que dura el torneig, per a mi serà l’autèntic vencedor del Roland Garros, passi el que passi a les pistes de la Porte de Vincennes.

Compartir via

Comentaris: 5

Comentaris

es poden utilitzar els esdeveniments culturals a Andorra per promoure la *cultura* russa (llegit com a genocidi, la cultura del Tercer Reich)? mentre aquests * fugitius * de Rússia hi paguen impostos, finançant tots els coets?

All my relatives from Russia are really sure that I, my family, all Ukrainians (even ethnic Russians) must be destroyed. Destroy only because we have been sending "rays of evil" at them since 2014.
A neighbor comes to you with an ax and starts destroying your house, killing your children just because he decided that you think badly of him, for supposedly your thoughts.
How were Germans treated in Europe in 1945? Did the French think, for example, of letting French children go on holidays with German children? How long did the integration of Germans into European society last after 1945?
To let the Russians dance in the middle of the bloodiest war in Europe, in the middle of the bloodiest massacre near Bakhmut, is ignorance.
Not all of these people fled because they are against the war. Most just want to save their money, nothing more.

Dear Hanna, it is very sad to hear such things about your relatives from Russia. I am from Russia and I have many good friends from Ukraine. All Russians that I know are against war.

Please do not take the example of a bad attitude towards the Germans after the Second World War. If this was indeed the case, then this is because the society in those years was less developed.

If now society will discriminate against all Russians just because they were "lucky" to be born in Russia, then this will be precisely what happened to the Jews in early Nazi Germany in 1930s.

You are not right about the reason why most Russians leave their country, and it is unfortunate that you think so. Please admit that you do not know all these people, to assert this.

Mi nombre es Victoria. Soy de Kyiv. Sentí el comienzo de la guerra directamente. Ahora estoy en Andorra. Estuve en el festival y caminé en una columna bajo la bandera ucraniana, sosteniendo una toalla bordada al estilo tradicional ucraniano. Los ucranianos, justo detrás de los tamborileros, encabezaban la columna.

El hecho de que se nos haya otorgado este honor dice mucho para mí personalmente.
Quiero dar las gracias tanto a los organizadores como a las delegaciones de Portugal, Filipinas, Perú, Ecuador e India. Fue una actitud respetuosa hacia mi país, que ahora está en guerra.

Conozco bien a Lena. Ella sobrevivió en el infierno. Y este infierno tenía la cara de un soldado ruso. Tu deseo de retribución, cualquiera que sea la forma que adopte, está más que justificado. Es imposible de negar.

Pero quiero hablar de mí. Por respeto a Andorra, le doy una cuota de confianza: a quién y en qué formatos dejar entrar a los eventos. Y avisar con antelación de la decisión.
No quiero imponer mi voluntad y mi dolor.
Cada persona, cada organización, cada país tendrá que sacar sus propias conclusiones de lo que está pasando en Ucrania.
Y me despierto y durante mucho tiempo me despertaré por la noche llorando.

Deixeu de crispar. La convivència el dissabte fou exemplar…d’ambdues parts!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte