Diari digital d'Andorra Bondia
Pere Baró.
Pere Baró.

Pere Baró: “Crec que si volem que la socialdemocràcia arribi al poder hem d’anar plegats”


Escrit per: 
Meritxell Prat / Foto: Facundo Santana

Agafa el relleu de Pere López amb un partit en hores baixes. Assegura que la prioritat serà reactivar els comitès parroquials tant per poder afrontar les eleccions comunals del desembre com perquè el PS “sigui un partit viu”. Reivindica la socialdemocràcia com el projecte que ha de fer créixer el país i admet que “per separat” difícilment es podrà guanyar. Ara bé, no aclareix si l’aposta ha de ser la reunificació amb SDP.

Per què va decidir optar a la presidència del PS?
Quan el Pere [López] va fer el pas al costat havíem de moure’ns com a partit per trobar un camí a seguir. Els primers dies van ser d’autocrítica, tots vam explicar com ens sentíem i què podia haver passat... i vam arribar a la conclusió que la ciutadania volia cares noves. 

I van començar a pensar en la nova direcció?
Vaig trucar a la Marta Pujol, al Sergi González, a la Maria Nazzaro, al Joao de Melo, la Maria Alaminos, la Dolors Carmona... vam estar parlant que havíem de fer alguna cosa perquè el PS havia de seguir. Un cop passat el dol pels resultats, havíem de tirar endavant perquè venen les comunals. Ens vam estar reunint un grup de persones, vam parlar sobre quin PS volíem, quin crèiem que era el PS que la gent ens demanava i la meva idea era estar on el partit em demanés. Els vaig dir que de vocal ja estava bé.

Li van fer cas...
[Riu] Vam estar parlant amb la Marta, que ella estava molt involucrada, i li vam dir que ja que era qui estirava del carro, que fos la primera secretària i que ella, amb tota la gent que hi ha, creés el seu equip. Em va trucar i em va demanar com veia ser el president. Jo intentava centrar-me en el Consell General i per tant, li vaig dir que jo era la seva última opció. Però em va recordar que jo sempre deia que estaria on el partit em demanés. Maleït moment en què ho vaig dir! [Riu] Però vam estar parlant, van insistir que havia de ser jo i al final vaig decidir anar endavant. I si soc president és gràcies a la Marta.

Li va costar decidir-se, si no era la seva aspiració?
Al final les coses venen com venen. La Marta m’ho va demanar i jo li havia dit que no la deixaria a l’estacada. Vaig necessitar algun dia de reflexió però crec que el partit, en aquest moment, si ho demanava, crec que li devia i li devia al Pere [López] no deixar aquest projecte a mitges.

Què destacaria de Marta Pujol i Maria Nazzaro?
Com deia, si vaig dir que sí a la presidència, en primer lloc, és per aquestes dues persones. La Marta Pujol va fer una campanya excel·lent a Encamp, més enllà dels resultats, és una noia molt treballadora, es creu el projecte del PS i té moltes ganes de tirar-lo endavant. I podríem dir el mateix de la Maria Nazzaro. Els últims anys ha estat coordinadora de la JSA, l’ha fet créixer, se l’ha vist implicada i té ganes de fer créixer el PS. Em sento molt còmode amb elles, podem parlar de tot, no només de política, i això s’agraeix. Per a mi són les dues persones que ara mateix tenen ganes, forces i tenen molt clar que la ideologia socialdemòcrata és la que ens pot fer avançar com a societat.

El fet que no hi hagués cap candidatura alternativa es pot interpretar com el mal moment que passa el partit, que no hi ha prou gent disposada a tirar endavant?
Jo no faria aquesta lectura. Si no hi ha hagut una altra candidatura és perquè la nostra idea era buscar una candidatura unitària. Vam fer un grup de treball en el qual va participar gent que està a l’actual executiva, gent que està al comitè directiu, tenim gent que no està ni en un lloc ni en l’altre però que volien participar... Considero que ho hem fet de tal manera que ha sigut un projecte molt unitari i per això no hi ha hagut una candidatura alternativa. Podem dir que és la candidatura de la renovació que demanava la ciutadania però també la militància.

Creu que s’ha assolit aquesta renovació? Al comitè directiu hi ha històrics de la formació i poques cares noves.
El que buscàvem era un equilibri. Enteníem que la gent volia renovació però la nostra idea no era trencar amb tot. Entre tots vam dir que calia posar gent nova, i la prova és que els tres primers de l’executiva i alguns vocals ho són, però també volíem l’equilibri de gent experimentada, gent que ha fet que el PS estigui on està. Si el PS continua i té aquest històric és perquè en un moment molt complicat s’hi va posar gent al davant. Parlo de gent com el Jordi Font, com el Vicenç [Alay], la Mariona [González], el Gerard [Alís], la Susanna [Vela], la Judith [Salazar]... Gent que van aixecar el partit en un moment molt difícil com va ser la ruptura i pensàvem que els necessitàvem.

Què veurem de diferent al PS a partir d’ara?
Tenim una cosa que no canviarà: un programa molt clar, amb unes idees molt clares. El que necessitem és un canvi a nivell parroquial, necessitem reactivar els comitès parroquials, és una de les primeres accions que farem. L’altre dia vam fer la primera executiva i vam decidir fer executives ampliades a totes les parròquies per parlar amb els militants i simpatitzants que tenim i que vingui la gent interessada que no estava al partit. 

De fet, el nou PS que volem es va fer una mica en el moment del canvi d’estatuts. Es van fer uns estatuts on el PS és molt més obert, on la participació de la militància és molt més necessària i la prova és aquesta mena de tour per les parròquies per mirar de trobar-nos amb la gent i que es reactivin, que és el que ens ha faltat els últims anys.

Aquesta falta de mobilització a les parròquies és un dels elements que explica els mals resultats de l’abril?
Potser no vam saber mobilitzar suficientment les parròquies i al final estem en un sistema electoral en el qual és molt més important la circumscripció parroquial que la nacional. La prova és que DA té majoria absoluta però si mirem la circumscripció nacional guanyarien les forces del canvi. Però sí, a nivell parroquial ho hem de reactivar i creiem que ha de ser la nostra prioritat.

Quin és el punt d’arrencada a les diferents parròquies?
Tenim comitès locals a totes les parròquies però en alguns llocs estan més actius que en altres. A Andorra la Vella, a Encamp o a Ordino tenim comitès molt actius. També a Escaldes, on hi ha hagut canvis a nivell de coordinació amb el David Pérez. Potser les parròquies que menys activitat tenen són la Massana i Canillo, però no és que no tinguem gent, és que són parròquies on és més difícil dir que ets del PS. Però creiem que s’han de reactivar, no només de cara a les comunals, també per fer viu el PS a tot arreu.

A Andorra la Vella diu que estan molt actius. Com valora el fet que Roger Padreny es desvinculés del partit? Ha tingut efectes? Pot explicar els mals resultats a la parròquia?
Al final la gent vota unes idees, un programa i no crec que hagi estat el motiu clau perquè perdéssim Andorra la Vella. El fet que hi hagués tantes candidatures ens ha perjudicat. Que hi hagi gent que marxi del partit potser sí que ens ha perjudicat fins a cert punt, però no crec que sigui el detonant per perdre una parròquia.

De cara a les eleccions comunals, treballen amb l’escenari de repetir el pacte amb SDP?
De moment hem donat llibertat als comitès locals perquè puguin treballar com volen anar a les llistes, sigui en solitari o amb pactes. Però no hem parlat més enllà d’això. Si hem d’anar amb SDP o no, crec que és una decisió a nivell de les parròquies. Jo no tindria cap problema, vam fer una molt bona campanya, vam tenir molt bones relacions i encara les tenim.

La resta de pactes, vist en perspectiva, van ser bons o van perjudicar?
Parlar després de veure-ho és més fàcil, però crec que es van fer molt bones sintonies i si es repetirà o no depèn de moltes casuístiques. Una cosa són unes eleccions nacionals i una altra unes comunals, on la gent de les parròquies i els candidats s’han de sentir còmodes perquè comporten 4 anys de mandat conjunt.

Pensa que realment hi ha lloc per a la socialdemocràcia a Andorra?
Jo crec que la gent la demana, el problema és, un, el sistema electoral. Dos, la gent que pot votar, i tres, el trencament de fa molts anys i del qual ens hem anat recuperant. Evidentment hi ha coses que no s’arriben a entendre o no acaben de quallar com a país, però això no vol dir que la socialdemocràcia no tingui lloc. El que segurament vol dir és que hi ha alguna cosa que no acabem d’explicar bé o que la gent no entén bé i crec que és aquí on hem de fer esforços tant la nova executiva com els comitès locals: explicar en què pot afavorir la socialdemocràcia. Vam estar al Govern dos anys i va anar com va anar, i el trencament tampoc ha ajudat. Crec que hem de treballar perquè la gent vegi que la socialdemocràcia és el projecte que farà que Andorra creixi.

Veuen possible una reunificació PS-SDP? Està sobre la taula?
Nosaltres no n’hem parlat. Sí que vista la campanya, les sinergies van ser molt bones i també és veritat que molta gent que ara estem al capdavant dels partits no vam viure el trencament. Jo crec que si volem que la socialdemocràcia arribi al poder hem d’anar plegats. Això no sé si vol dir reunificar, no ho sé, no n’hem parlat, però és evident que per separat no ho aconseguirem.

Concòrdia els ha pres o temen que els prengui espai polític que fins ara tenien vostès?
Concòrdia ha agafat vot nostre i vot de DA, però crec que amb Concòrdia la ciutadania el que buscava era una renovació en certs aspectes. Nosaltres no havíem acabat de fer-ho i ens ha servit per fer-ho més ràpid. Però ara hem de fer d’oposició i unir forces per mirar de fer canvis. La relació és molt bona tant amb Concòrdia com amb Andorra Endavant i l’objectiu és fer el major nombre de canvis possibles amb els consellers que ens ha donat la ciutadania.

Sent president del partit i conseller general, farà d’enllaç entre uns i altres?
Sí. Al grup parlamentari ens regim molt per la línia programàtica del PS i també d’SDP, per tant, és molt important que hi hagi una relació molt estreta entre el partit i el grup. El fet que jo estigui al capdavant pot fer-ho més factible.

I amb SDP, com es fa l’enllaç?
Amb la renovació del partit ha estat més complicat, però ja he trucat al Jaume Bartumeu per dir-li que ens hem de trobar. També he tingut converses amb la Laia Moliné i hem quedat de tornar-nos a trobar per crear els mecanismes de comunicació.

No hi ha ningú que coordini?
No hi ha res oficial però hem parlat amb ells. Ara, per exemple, haurem de decidir què fem amb els pactes d’Estat, és una de les decisions que haurem de prendre conjuntament.

I què faran?
Nosaltres no ens tanquem a cap, volem veure què ens proposen. El que no farem és tornar a un pacte d’Estat tal com es feia fins ara, que ens assabentàvem de les coses per trobades internacionals d’altres companys.

Què preveuen en el cas de les pensions?
Ja hi ha un treball fet i si aquest treball continua podem valorar-ho. Si es planteja tornar a començar de zero amb la proposta de la CASS, serà més complicat, perquè nosaltres no hi estem d’acord. Nosaltres vam fer una proposta mixta i creiem que és per aquí per on hem de continuar treballant.

I amb el de la UE?
Una vegada tinguem l’esborrany, ens reunirem i decidirem si ens hi sumem o no. No ens tanquem a res però hi ha unes línies que no volem traspassar.

Xavier Espot va proposar sumar-hi partits sense representació al Consell. Ho veuen bé?
No ho trobem pas malament. Un tema com el d’Europa ens afecta a tots. El que sí que esperem, contràriament al que es va fer la darrera legislatura, és transparència a l’hora de donar informació. Si baixa el suport de la gent a l’acord és perquè no hi ha informació i això crea incertesa.

Pere Baró

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Arreu els qui perdan els hi falta més autocrítica, no tota la culpa és dels altres i el fet de que es presentin molts no sempre és el motiu principal si tu fas les coses bé

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte