Diari digital d'Andorra Bondia
La 'Mari Carmen' de Viladomat, fins ara a la Rotonda de Tobira, d'exposa des de la setmana passada a lParc Central.
La 'Mari Carmen' de Viladomat, fins ara a la Rotonda de Tobira, d'exposa des de la setmana passada a lParc Central.

A concurs, no a dit


Escrit per: 
A. L. / Foto: T. Lara (CALV)

La capital convoca un premi biennal per escollir les peces que s’instal·laran en endavant al Parc Central.

Era des de qualsevol punt de vista una extravagància que una iniciativa tan lloable com la de convertir el Parc Central en una galeria d’art a l’aire lliure fallés literalment per la base: fins ara el Comú decidia de forma més aviat opaca l’autor i l’obra agraciats. Fa dos anys la quiniela li va tocar a Judith Gaset, coincidint amb la retrospectiva amb què va inaugurar la sala d’art del Govern a les antigues dependències de l’Espai. El Comú va destinar aleshores 16.000 euros a l’adquisició de El vent recull l’univers infinit. Les altres quatre peces que ja s’exposen al Parc Central hi han arribat per camins més pintorescos encara: les dues últimes, El Voluntariat, de Nerea Aixàs, i Jo en tu, d’Emma Regada, són sengles donacions, la primera d’Afers Socials i la segona, de l’Associació de Trasplantats. La Cadireta de Rafa Contreras que s’hi va instal·lar el gener del 2021 és una donació del mateix artista, i la primera de totes, el bust en homenatge a José Rizal, obra d’Ángel Calvente, la va cedir el 2012 el cònsol honorari amb motiu del 150è aniversari del naixement de l’heroi de la independència d’aquest país asiàtic. 

El cas és que ara fa dos anys l’aleshores cònsol, Conxita Marsol, es va comprometre a reservar una partida anual per adquirir una obra destinada al Parc Central. El procediment no va quedar aleshores gens clar –el cert és que Marsol no semblava gaire partidària del concurs– i ha sigut el seu successor, David Astrié, qui ha posat ordre en aquest expedient: en endavant, el Comú convocarà el premi Andorra la Vella d’escultura per escollir la peça que s’afegirà a la galeria del Parc Central. Tindrà caràcter biennal i hi destinarà 20.000 euros, 6.000 en concepte de guardó, i 14.000 per a la producció i instal·lació de la peça. S’hi podran presentar a títol personal els artistes residents a Andorra, professionals o “emergents”, i en queden exclosos –és un encert de les bases– les propostes presentades per intermediaris, agències i galeries. El jurat estarà format pels dos cònsols i el conseller de Cultura, per part del Comú, i per dos professionals de “reconeguda trajectòria” en el camp artístic. Les escultures podran respondre, segons les bases, a “qualsevol tendència artística”, però “en termes generals haurà d’estar emmarcada en corrents estètics relacionats amb l’art contemporani”. Figuratius (com Rizal) tremoleu. I s’exclou expressament l’acer Corten com a material, cosa que no deixa de ser gairebé un greuge perquè les obres avui al Parc Central ho són totes, o gairebé. Els projectes de la primera convocatòria s’han de presentar abans de l’1 de setembre, el veredicte es farà públic a l’octubre i es valoraran criteris com ara el plantejament conceptual, l’autenticitat i l’originalitat, el procés de creació i l’harmonia entre la peça i l’espai, i l’escultura s’inaugurarà la primavera següent. 

En fi, que cal celebrar que els polítics, com deia ahir Canturri, es limitin a fer de polítics i deixin la decisió en mans dels experts: “Per una qüestió de transparència i per fer el procediment més obert”. Ara només falta que s’ho acabin de creure i deixin el jurat totalment en mans de professionals.

La ‘Mari Carmen’ es muda al Parc Central

El nou premi d’escultura pública va ser l’excusa per presentar la Mari Carmen de Viladomat, un bronze datat del 1966 i que Josep Maria Ubach, que està ultimant el catàleg raonat de l’art a la via pública, considera una de les obres més importants de l’escultor escaldenc. De fet, diu Ubach, “penso que és una de les millors, juntament amb Homenatge a Miquel Àngel (1965), una altra obra de l’artista que quasi no es pot veure pels reflexos dels vidres de la planta baixa de la CASS, on s’exposa”. Si es fixen bé en la Mari Carme, que també es coneix com a Nu femení sedent, molt possiblement els digui alguna cosa, com si la coneguessin de vista. Natural, perquè fins a la setmana passada s’esllanguia a la rotonda de Tobira “completament invisibilitzada”, com deia ahir el mateix Canturri. Com gairebé totes les escultures condemnades a adornar una rotonda, com si fossin quincalla. La Mari Carmen de Viladomat, en fi, té una germana en marbre de Carrara exposada al CAEE.

premi d'escultura

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Benvingut rigor professional, que sovint es troba a faltar en el món de l'art i la cultura.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte