Carles Belda: "Al ciclisme li esqueia una música naïf, juganera i, és evident, cíclica"

El músic sabadellenc Carles Belda es coneix prou bé la Seu i contorns, pel fotimer de cops que ha participat en la Trobada d'Acordionistes  amb el seu instrument. Aquest cop en canvi arriba (no ho farà pedalant) per presentar aquest artefacte que comparteix característiques amb el còmic i músiques en vinil, 'Ciclisme aborigen Vol. 1'. A les 19 hores a El Refugi. Què més oportú per obrir l'edició d'Art a Pinyó?

'Ciclisme aborigen Vol. 1'.
És una petita enciclopèdia del ciclisme dels Països Catalans. El format és un llibre-disc. El disc és un vinil i el llibre, una cosa entre llibre il·lustrat i còmic. Jo soc català, m'interessa molt la cultura del nostre país: que sobrevisqui, que la cultivem, que en gaudim. També soc ciclista. I el format ha estat una tria estètica. M'agrada molt la cultura dels anys seixanta, escolto molt vinil i vaig optar per un orgue Hammond dels seixanta en comptes de l'acordió diatònic, que és el meu instrument habitual. 

Bones barreges.
Després, hi ha uns textos que parlen de curses, proves, equips, ciclistes homes i dones... Textos i il·lustracions de Toni Benages i Julià Guillamon. 

Se li acudiria pedalant. 
Pedalant i conduint, que faig moltes hores de cotxe. La cultura pròpia l'hem de cultivar, perquè està en una situació de tensió. Per aquesta actitud de lluita i pel gaudi personal, faig els possibles per conrear-la i en diversos fronts. Vaig fer 24 rumbes per diatònic, o amb uns companys, el llibre Guia de viatge pel cançoner occità, i en aquesta nova proposta, faig el mateix, sobre la cultura ciclista del país: en tenim molta encara que no ens ho creiem. No sols als Països Baixos. I fomentar l'autoconeixement ens ajuda a ser més feliços. 

Hi ha llocs més ciclistes dins de Catalunya?
Més aviat és transversal, i és el que he reflectit al llibre. El primer element que apareix és un equip de Perpinyà. I un equip d'Elx però amb seu administrativa a Berga. A Mallorca hi ha molta, molta, cultura de ciclisme en pista. Hi surt un resident andorrà, Dan Martin, si és que continua instal·lat al país. En teniu molts! És tot molt, molt escampat, però arreu hi ha una forta cultura ciclista. 

Per Andorra volia preguntar: territori ciclista, ja sap. 
Per aquí no he pedalat tant com voldria. Vaig fer l'estada per posar al treball uns punts clau, com els Cortals d'Encamp. Em falta l'altra banda. És un país que ha cultivat aquesta cultura ciclista i sí, ho ha fet molt bé, amb aquestes guies, les senyalitzacions... 

Tant ciclista instal·lat. 
Hi ha Purito, és clar. No hi he entrat a fons, però només és el primer volum... 

Això: si hi ha volum 1, és que esperarem un volum 2. 
Espero, espero. Aquells punts d'Andorra, seré franc, encara no apareixen. Només hi ha la referència a Dan Martin. Hi ha molt per explicar. Per exemple, el Pas de la Casa, amb el paper que ha tingut en més d'un Tour. 

I l'Alt Urgell?
L'Alt Urgell no hi és. 

Aix.
Per això parlo de petita enciclopèdia, perquè hi ha uns elements il·lustrats, amb música tipus banda sonora dels seixanta, una mica naïf. 

Alt Urgell: volum 2, volum 3.
Anar fent, anar fent. No em plantejava res d'exhaustiu sinó il·lustratiu, que es veiés que arreu dels Països Catalans i del temps hi ha hagut elements de cultura ciclista. 

Quina música li va bé al ciclisme?
És una evidència, música cíclica. El ciclisme ve d'aquí, de fer el tomb de la roda. He imaginat figures curtes i que es repeteixen. Si cada peça, una mena de sintonies fetes en orgue Hammond i caixa de ritmes, dura minut i mig o així, buscava un element que es repetís i que tingui relació amb allò que descric. Per exemple, quan parlo del Kelme, que és del País Valencià, en realitat la seu la tenia a Berga. I quina és la música més famosa de Berga?  Els Plens de la Patum. 

Entesos. 
Hi ha peces amb una rítmica diferent. Quan parlo del bici-trial, una modalitat que no és contínua, baixa per aquí, s'enfila per allà... i per això la música tampoc no és contínua, no té el mateix cicle. Molt a la meva manera, és clar. 

A 'Enderrock' parlen d'influència de Kraftwerk, Bach i Augusto Algueró. Aquí ho deixo!
Bé, això és perquè qui ho va escriure és molt bona persona i m'estima molt. És un no però sí. Kraftwerk és un referent claríssim. Cosa que no vol dir que hagi assolit la seva qualitat, però és claríssima la seva influència. Bach? Perquè hi ha un cas on jugo una mica amb l'estètica del barroc i amb la fuga. Un intent de fuga. I Algueró, perquè remet a aquell món de les sintonies d'anuncis, a l'aspecte naïf de la música dels seixanta... 

Aventures i desventures de ciclista barallant-se per la carretera amb conductors?
No l'he tractat, però podria, podria. M'ho apunto. És un gran debat, tot i que ha canviat molt i per a bé. Molt, molt, molt. Fa uns anys era jugar-te la vida. Efecte de l'educació i perquè molts conductors també són ciclistes. Hi ha molta més cooperació. 

Pedalada plàcida, doncs. 
Jo tinc enganxades amb molt poca freqüència. Fa uns anys era un infern. Clàxons a tota hora, insults... 

Per què canviar l'acordió per l'orgue electrònic?
Buscava una altra estètica, més juganera, li esqueia més. 

En aquest any tan electoral voldrien fugir pedalant?
De fet, sabeu? A mi la política m'agrada molt. I tot i que tinc una base cultural de política anarquista, no em molesten les eleccions. Voto convençut i rumio: què vull, què no vull per al país...

El 2012 va anar a les llistes al Parlament, amb la CUP. Hi tornaria?
Bé, si és per fer bona feina i ens entenem, estic encantat de col·laborar. Així que no ho sé, si m'ho proposen i queda de cara... Ves a saber.