Més soroll i malestar a dins que a fora

Que alguns dissenyadors del país estiguin molestos perquè institucions i empreses també del país facin encàrrecs de logotips i imatges visuals a empreses foranes no és cap novetat. Ni és nova la queixa ni és nova la molèstia, ni és nova la lluita. Ara bé, les maneres de fer-ho públic es veu que sí, perquè a més van revestides de cert to de misteri. Sembla que això és el que ha passat en els darrers tuits que s’han fet des de l’usuari Amics del Disseny d’Andorra, segons les fonts consultades pel BonDia. En el tuit d’aquest diumenge s’interpel·lava directament el director del Classicand demanant per què la imatge del festival s’ha dissenyat a Barcelona i si “creu, tot i els anys que porta fora del país, que aquí no hi ha professionals que ho puguin fer?” Però és que a banda, qui va fer aquest tuit o una altra persona abans o després o simultàniament, qui ho sap, va enviar també un missatge adreçat a “directors de banca i institucions públiques” exposant “la nostra profunda preocupació pel creixent intrusisme laboral” al sector. Una preocupació que es torna “consternació” perquè “veiem empreses de fora del país que estan realitzant, de forma il·legal, la nostra feina sense tenir un coneixement adequat de la nostra idiosincràsia i sensibilitat local”. D’aquí que es demani establir “regulacions i mecanismes de control més estrictes” per prevenir l’intrusisme i garantir que les empreses que operen a Andorra “respectin la nostra comunitat i la nostra professionalitat”. 

Tornem, però, al principi. Certament, alguns dissenyadors estan molestos perquè el logotip del Classicand s’ha fet fora del país, cosa que hem pogut contrastar. Segons l’organització del festival, s’ha fet així per un problema de temps; ara bé, es precisa que el desenvolupament, aplicació, cartelleria, disseny de programes, opis i pantalles de vídeos, són fets a Andorra
i la producció és 100% andorrana també. Els dissenyadors es queixen perquè diuen que es tracta d’una campanya de Govern i els Comuns i consideren que encarregar el logotip a fora, “és molt greu”. Ara, alguns membres de l’associació afegeixen a aquesta molèstia una segona, com també dèiem, perquè ni estan d’acord amb les formes, ni amb les etiquetes del tuit, ni amb algunes de les expressions que s’utilitzen. A més, manifesten que ningú pot signar en nom de l’entitat un contingut que no s’ha consensuat amb la totalitat dels seus membres. Fins i tot s’ha arribat a afirmar que tenien un talp a l’associació, una mena de hacker. “Ni el tuit publicat ni el missatge són responsabilitat d’Amics del Disseny”, sentencien. Ara estan a la recerca i captura de l’autor dels missatges, però el que sembla que cada vegada pren més força és que algú de l’associació que està molest és qui hauria escrit tuit i missatge en un rampell i tirant pel dret.