El cobrador del frac

Aquest mateix títol encapçalava una columna d’opinió que vaig escriure fa trenta anys, quan l’aparcament del Parc Central era una esplanada mig condicionada i el Comú ja hi havia instal·lat parquímetres, dels quals no tothom feia cas, i les denúncies als impagadors s’anaven acumulant. Quan l’import acumulat superava les cent mil pessetes, el Comú portava el deute a la Batllia, que citava l’infractor i el comminava a pagar tot oferint-li la possibilitat de fer-ho en còmodes terminis mensuals, com qui paga un tresillo. D’aquí el títol de El cobrador del frac.
El cobrador del frac avui ja no és la Batllia, sinó el saig, aquesta figura executora el nom de la qual es va recuperar del passat feudal. L’altre dia, un amic meu va rebre a casa seva, de mà d’una funcionària del saig, un requeriment pel qual, a instància del Cos de Policia, en el termini de tretze dies havia de fer efectiva una sanció imposada fa un any i mig, de la qual no s’especificava el motiu i com a única referència es remetia a un avís publicat al BOPA. El meu amic va buscar al butlletí i, efectivament, va tenir clara constància de com havien anat les coses.
La infracció, per excés de velocitat constatat per un radar de carretera, es va perpetrar el 17 de gener de 2022 i l’individu sancionat amb un import de 100 euros no va ser notificat personalment per prendre coneixement de la sanció i les seves circumstàncies i poder-la recórrer si així ho creia convenient, o beneficiar-se de la reducció de l’import que li pogués correspondre per un pagament puntual. És a dir, no va ser notificat, malgrat que és persona coneguda que viu i treballa a Andorra i que és fàcilment localitzable al seu domicili, com l’ha localitzat el saig. En lloc d’això, tot just tres setmanes després de la infracció, un avís publicat al BOPA el 7 de febrer de 2022, signat pel director del Departament de Policia, començava així: “Davant la impossibilitat de procedir a la notificació personal, es comunica a les persones esmentades a continuació la constatació d’unes infraccions per excés de velocitat, etc.” I seguia una llista de 226 persones amb les dates de les infraccions, les matrícules dels vehicles i l’import de les sancions. Total, 22.244 euros per un paquet d’infraccions suposadament comeses en un període aproximat de dos mesos.
No dubto pas (només faltaria!) que el nostre servei d’ordre actua d’acord amb la llei. Però tampoc no dubto que aquesta pràctica policial d’estirar la llei fins al límit prescindint de la comunicació personal i recorrent al BOPA, que hauria de ser l’últim recurs notificatori, és una mala pràctica policial, que el Govern hauria de tenir cura a erradicar. I és que caldria evitar que el ciutadà se sentís atropellat i en la indefensió, com s’hi sent el meu amic després d’haver pagat, comminat pel saig, 136,72 euros corresponents als 100 euros de la sanció, més 20 de recàrrec, més 16,72 dels costos d’execució.
En sap res de tot això el Raonador?