Acord tancat al 90%

Segons els càlculs del Govern, “estaríem al voltant del 90% de l’articulat acordat”, ha assenyalat el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, en una trobada aquesta tarda amb els mitjans de comunicació. La ronda de negociació engegada la setmana passada, “la primera del tram final”, va servir per avançar “de manera significativa” i tractar qüestions com la lliure circulació de persones, les telecomunicacions i els serveis financers, que “condicionaran”, segons el cap de Govern, Xavier Espot, la posició final de l’Executiu sobre l’acord. 

Riba ha assegurat que és “factible” completar les negociacions  dels diferents annexos abans de final d’any. “Hi ha temps per enllestir la negociació política”, ha puntualitzat Espot, que ha avançat que quedarà per al primer semestre de l’any vinent el “polir tots els detalls”.
 

Circulació de persones
En relació amb la llibertat de circulació de persones, s’ha arribat a una “solució globalment bona i molt a prop de l’statu quo”, segons el cap de Govern. Per aquesta hi ha una transitòria de dos anys i el sistema s’assimila al de Liechtenstein. Les quotes d’immigració es reduiran a tres: per als residents actius, per als passius i per als temporers (es renuncia a la quota de fronterers tot i que es podrà tenir un registre) i s’establiran valors mínims i segons la mitjana dels darrers anys. El control d’antecedents penals es mantindrà per a tots els ciutadans extracomunitaris, que avui representen més del 90% dels temporers, les empreses ho hauran de demanar en casos de professions “sensibles” i per a la resta caldrà una declaració jurada i es faran controls aleatoris, de tal manera que per a Espot queda en un “percentatge insignificant” els nouvinguts a qui no es controlaran els antecedents.

Aquí el cap de Govern ha volgut “esvair dubtes” i deixar clar que no podrà establir-se cap professional sense complir amb els requisits existents. També ha assenyalat que es permet un concepte d’ordre públic “més exigent” que per a la resta de la UE, malgrat haver de buscar un “mecanisme d’impugnació i recurs homologable” i tenir un procediment “més garantista” de policia administrativa (foragitaments i expulsions en calent).

Tot plegat, “serà bo per al país”, va manifestar Espot, valorant que fins ara s’ha anat “a cop de necessitat” i el nou sistema “permetrà planificar” no només les quotes d’immigració, sinó també d’altres polítiques que s’hi poden vincular com les d’habitatge o transport. 
 

Telecomunicacions
En l’àmbit de les telecomunicacions, el cap de Govern ha reconegut que “ja ho sabíem” que no es podria mantenir el monopoli d’Andorra Telecom. Per això s’ha estat treballant un sistema perquè, malgrat avançar cap a la liberalització del mercat sigui “pràcticament impossible” que altres companyies s’estableixin. Així, es preveu una “obertura per fases” i una transitòria inicial. La primera proposta andorrana passava per 15 anys de transitòria per a la liberalització i ara s’està en 7 anys més 18 mesos per cada una de les quatre fases d’obertura, començant per les targetes de prepagament i acabant per la telefonia mòbil, que situen en 13 anys aquesta liberalització, termini que la Comissió Europea troba encara excessiu. A més, s’estableix l’obligació a les empreses que vulguin establir-se de donar un servei universal i d’igual qualitat que Andorra Telecom, i a sotmetre’s a les infraestructures de la parapública, pagant així un peatge.

Pel que fa al roaming, encara s’està negociant un període transitori que Europa voldria que fos inferior als 7 anys que estan ara damunt la taula de negociació. Aquesta és una qüestió que “preocupa parcialment” al Govern per l’impacte que té en els ingressos d’Andorra Telecom, però que ja s’albirava, més enllà de l’acord d’associació amb la UE, per una qüestió de “millorar el servei” i també per “competitivitat” com a destinació turística.
 

Serveis financers
Pel que fa al capítol dels serveis financers, hi ha sis aspectes que el Govern vol negociar. Després d’assegurar que el document presentat per la Comissió Europea és de màxims i que s’ha traslladat a la comissió negociadora que “hi ha molt marge de negociació”, Espot ha situay una “línia vermella” en l’absència de reciprocitat i que es pretengui que entitats bancàries i financeres europees es puguin establir al Principat abans que les andorranes puguin sortir-ne. Un altre punt és el termini de 10 anys perquè les entitats andorranes puguin sortir al mercat comú, així com qui assumirà el cost de les auditories a les quals s’hauran de sotmetre. Espot i Riba també han exposat el “requisit sine qua non perquè els operadors nacionals puguin competir en igualtat de condicions” tenir accés a un prestador d’última instància. Malgrat que caldrà obrir una altra negociació, Andorra vol que “s’obri la porta a una menció per anar treballant aquesta qüestió”, ha dit Espot. En aquest punt, el cap de Govern ha comentat que no tindria perquè ser el banc central d’un dels veïns i ha posat l’exemple dels Països Baixos, amb qui es manté una bona relació i es comparteix circumscripció al Fons Monetari Internacional, com a opció. Un altre aspecte a negociar fa referència al supervisor final i un darrer a una clàusula de salvaguarda, que Andorra considera que no fa falta perquè ja se’n preveu una de general a l’acord i no caldria una específica per a l’annex dels serveis financers.

Malgrat això, “la discussió està per fer, no passa res d’anormal”  en aquest capítol, ha assegurat el secretari d’Estat, mentre que Espot ha afirmat que fins al moment “les coses es resolen satisfactòriament” i amb “més avantatges que desavantatges” per a Andorra, pel que s'ha mostrat “convençut” que també s’arribarà a una solució en aquest punt.