Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

I ara què?




Fa tres dies, just abans de la Puríssima, el secretari d’Estat d’Afers Europeus es felicitava del final de les negociacions de l’acord d’associació després, deia, de vuit anys i mig de negociacions.

Ho anunciava a les xarxes socials, satisfet, content i cofoi, com no pot ser d’una altra manera. I de passada, i com aquell que no diu res, al final del seu tuit deia que ara calia preparar-ho tot perquè dit acord fos refrendat per la ciutadania.
Doncs el més important de l’anunci és justament el final del miniescrit. Ja que sense un sí al referèndum no hi ha acord. El més calent a l’aigüera!

Fins ara, des del Govern s’ha parlat de l’acord d’associació explicant banalitats com que sense acord Andorra no podrà seguir creixent, que el secretari d’Estat o el cap de Govern s’han reunit amb tal o tal altra personalitat europea per tractarl’acord d’associació, i s’ha atemorit la gent proclamant que “no es podran mantenir els acords comercials que tenim amb la UE”, tot i que funcionen des de fa 32 anys, i que Andorra es quedarà “aïllada”.

També a través dels mitjans de comunicació han comunicat a base de frases fetes impactants però sense explicar el contingut. Per exemple “FEDA, sí”, “Andorra Telecom, no” o “amb els Bancs, difícil”, entre altres. Res de concret. I em sembla molt preocupant perquè, a més, només han seguit dit procés negociador, si descomptem el Govern i els cercles de poder, alguns curiosos, com una servidora, que s’interessen sobre el tema. Una minoria. I d’aquesta minoria, personalment confesso que tinc una nebulosa tenyida de desconfiança en relació amb aquest acord que s’acaba de segellar amb la UE, ja que no sé com ni què s’ha negociat i què s’ha pactat. I amb la llum de dues conferències de Jaume Bartumeu a les quals vaig assistir sobre aspectes molt concrets de l’acord que no s’havien negociat amb prou maduresa i consens, encara dubto més.

La lletra petita comunitària és un laberint infinit amb directrius i reglaments que marquen el dia a dia de la vida econòmica dels ciutadans europeus i no tinc clar, ara per ara, si aquest acord és adient o no per al país.

Desconec si Andorra ha fet valdre com una premissa cabdal durant la negociació la declaració 3 de l’Article 8 del Tractat de la UE, que diu, i cito: “La Unió tindrà en compte la situació particular dels països de petita dimensió territorial que mantenen amb ells relacions específiques de proximitat.” Aquí es reconeix que la reciprocitat pot ser asimètrica i que no té res a veure accedir a un mercat de 450 milions d’europeus amb obrir un mercat de 80.000 persones a 450 milions d’europeus.

Si Govern i els equips negociadors andorrans surten al carrer i es barregen de debò i sense la protecció dels seus cercles d’afins, que tot ho veuen bé, amb els ciutadans i les ciutadanes del Principat, s’adonaran que una gran majoria no en sap res. Res de res. Ni què es negocia amb la UE ni per què es negocia. I encara menys, què pot ser vital per a la pervivència del nostre país. Ni ho saben, ni s’hi interessen. Ho desconeixen tot. Tampoc s’han fet, o almenys s’han publicat, els estudis d’impacte per saber, entre altres qüestions, quina afectació tindrà en el nostre pressupost. Perquè n’hi haurà. Perquè a la UE, els països associats paguen pels programes en què participen, a més d’una contribució global obligatòria a una caixa comuna. Quina afectació legislativa tindrà la transposició del cabal comunitari? L’altre dia parlava de l’ús de la nostra llengua oficial i molt em sembla que aquí també posarem el català a un raconet, ja que si no recordo malament es va adoptar una disposició per no haver de traduir al català totes les normes (acords, reglaments, annexos, protocols, directrius) de la legislació internacional adoptada pel Principat.

Com deia a l’inici, la tasca més complicada i arriscada comença ara. Perquè convèncer als andorrans i andorranes de votar que sí a un acord sense haver-los ni explicat a poc a poc, ni implicat, ni preparat, serà d’allò més complicat!
I si no, que els ho demanin als suïssos. Tot i ser un país amb una àmplia tradició de referèndum, el govern suís ha viscut el rebuig de la població diverses vegades per una associació amb Europa, com el no del 1992 a l’espai econòmic europeu i el no del 2001 a la Initiative Oui a l’Europe.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Molt on article que descriu molt bé el sentir de molta gent. S'ha tingut molta presa per signat abans de finals d'any i s'ha informat amb molt poc detall, per més que dingui el cap de govern i el cap de la delegació andorrana. Si hi hagués referendum demà, estic convenut que sortiria un "NO" rotund. No es compren com en temes com el financer, tema en el que tinc més experiència, en l'equip negociador no hi hagués un representant de l'AFA. Segons el meu parer, l'equip que portava les negociacions molt fluixet. El responsable màxim no ha sabut envoltar-se de gent amb suficient preparació. Davant de l'equip negociador i l'equip de la CEE segur que tenia persones molt preparades. Al menys en la meva época que vaig assistir a reunions relatives a l'Acord Monetari, així era. Molta feina li queda al govern per que molta gent gent modifiqui la seva visió i voti afirmativament. Tot i que considero que un bon acord amb la CEE es totalment necessari.
Felicitats Meritxell pel teu article !!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte