El primer estiu sense Dijous

Ja està fet: el Dijousderock ja no existeix, i el del 2016 serà el primer estiu sense Dijous dels últims quinze anys. Descomptats, és clar, els del 2010 i el 2011, quan es va prendre dos anys sabàtics. El Comú de la capital va informar ahir, en fi, del traspàs del festival d’estiu, que convocava des del 2000 i que era —de llarg— la més veterana de les cites de música a la fresca d’aquest racó de món nostre, i la substitució per una iniciativa interessantíssima, sí, però que no té res a veure amb els Dijous: l’ANDplificador.

¿I què és l’ANDplificador? Un concurs concebut específicament per als grups de nova planta, obert a solistes i grups “preferentment joves, que iniciïn un projecte musical i que busquin un escenari per presentar-lo al públic”. Els criteris que el jurat tindrà en compte a l’hora de valorar els candidats seran la qualitat musical, la joventut i que es tracti de grups novells, i també puntuarà la presència a la banda de músics que siguin veïns de la capital, que és un criteri tan pintoresc com el de la “joventut”, definida així, en general. Com a ganxo els ofereix el que en diu una “plataforma de difusió”: el concert nocturn del 3 de juny, un dels plats forts de la Festa de la joventut. Hi accediran les quatre bandes que superin la selecció; al jurat, representants de l’àrea de Cultura, del servei de Joventut i de l’Associació de Músics.

L’ANDplificador, doncs: ja està dit. Però avui assistim al funeral del Dijousderock, oficiat per la directora de Cultura, Patty Bafino, que repassa els mals que han acabat duent el festival al forat. Segons Bafino, el Dijousderock havia anat perdent els últims anys el sentit inicial: “Havia nascut com una plataforma per als joves músics que comencen i que necessiten un escenari per tocar, no per als que ja porten anys de rodatge a les espatlles, que han passat per projectes diversos i que fins i tot ja han participat en altres edicions del Dijousderock.”

Diu la directora de Cultura que en les últimes convocatòries es repetia una proporció de dues o tres bandes noves de veritat per cada vuit o deu que s’hi presentaven: “L’any passat només va ser una, Freyja; aquests barems el que ens diuen és que no hi ha tants grups novells, i per això hem decidit canviar el format i concentrar-ho en la Festa de la joventut, que d’altra banda els últims temps ja programava el concert inicial del festival.” El cert és que el Dijousderock 2.0, ressuscitat el 2012 després de dos estius en suspens —per les queixes dels veïns de la plaça del Poble i per l’escassa afluència de públic, va al·legar el Comú—, no va recuperar el ganxo dels primers temps: un centenar d’espectadors de mitjana i uns horaris més aviat intempestius (les 20 hores) que tampoc no hi ajudaven però que Bafino justifica per la proliferació de cicles de música a la fresca en altres parròquies, que obligava a buscar horaris alternatius per no fer-se la competència.

El nou ANDplificador, en fi, heretarà els 9.000 euros de pressupost del Dijousderock, així com el caixet habitual —100 euros per barba—, i facilitarà també als participants els equips de so i llum, com és norma de la casa. El cas, però, és que ahir va morir un trosset d’història de la música pop d’aquest tros de Pirineu, un aparador per on havien desfilat des del 2000 una setantena llarga de grups i grupets, la majoria dels quals avui desapareguts, i que si en recordem ara algun —Bandit Twins, Among the Mist, Awake, Reversus— a més d’un li funcionarà com la magdalena proustiana. El Dijousderock ja ha començat a perdre’s en el temps, com les llàgrimes a la pluja de Rutger Hauer a Blade Runner.