Museu Nacional, ¿sí o no?

Un museu, segons la definició proporcionada per l’ICOM (Viena, 2007), “és una institució permanent, sense ànim de lucre, al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix, conserva, estudia, exposa i difon el patrimoni material i immaterial de la humanitat amb finalitats d’estudi, educació i lleure”.

La vegada que més a prop ha estat de materialitzar-se el projecte d’un museu nacional fou quan el ministeri de Cultura era dirigit per Juli Minoves. Tant ell com el seu assessor Benoît Melon van apostar fort per la construcció d’un edifici singular que havia d’acollir el Museu Nacional (a l’antiga caserna de bombers), i que després va derivar en el projecte que ells anomenaren Museu de la Pau i de la Identitat (que finalment incloïa també l’Arxiu Nacional i havia d’anar ubicat a la Massana).

Recordem que van impulsar un concurs arquitectònic destinat a premis Pritzker (Gehry, Hadid, Nouvel, Perrault i Foster, qui finalment va optar per abandonar el concurs). Opino que seleccionar tant els arquitectes no va ser una bona idea. El concurs per al nou museu nacional va despertar tanta expectació arreu que fins i tot es va arribar a filmar un documental anomenat The Competition. La maqueta guanyadora del concurs va ser la de Frank Gehry, arquitecte del museu Guggenheim de Bilbao, entre altres.

El concurs va ser a bastament criticat per la classe política i la ciutadania no només per la quantitat de diners que s’hi havien destinat (sobretot tenint en compte el trist final, que va ser l’escombrada del projecte per part del nou govern entrant el 2009), sinó també per l’impacte que l’edifici provocaria a la zona d’Andorra la Vella. Des d’aleshores s’ha continuat parlant periòdicament del Museu nacional, però sense cap proposta concreta.

El desembre del 2014 es va fer públic que Andorra Telecom havia triat el projecte The Cloud, un edifici de vidre de catorze plantes, sense contacte directe amb el terra i inspirat en un núvol, per fer-lo realitat a la mateixa zona. Es preveu que la construcció aculli un parc empresarial i tecnològic, una part cultural i una zona de restauració, i que la tecnologia sigui l’eix central de l’edifici. El cost és tant o més alt que el projecte de Gehry, sense comptar el manteniment.

Veient que ja d’entrada l’edifici “no tocarà de peus a terra”, se’m fa difícil digerir aquesta proposta, tenint en compte el trist precedent del projecte del Museu de la Pau i de la Identitat.

Andorra necessita un museu nacional, igual que qualsevol altre país. D’aquesta necessitat se’n va fer un ampli ressò durant la jornada de Museus i identitat promoguda pel Comitè Andorrà de l’ICOM l’octubre passat a la Farga Rossell, tant en la ponència del prestigiós museòleg català Xavier Roigé com en la taula rodona posterior, en què l’escriptor Joan Peruga va fer un clam sobre la necessitat imperiosa i urgent d’un museu nacional a Andorra, que va generar un ampli debat entre el públic. Crec fermament en aquest projecte (i també en la creació d’un nou Arxiu Nacional), que a més resoldria algunes qüestions candents, com la ubicació definitiva de les pintures murals de Santa Coloma, i també per donar visibilitat a moltes de les peces que ja es conserven a les nostres reserves i que mereixen ser conegudes per la ciutadania.