L’administració: eficàcia i drets

Aquests dies tenim notícies de l’esborrany de l’avantprojecte de la llei de col·laboració entre administracions, una eina que donarà més possibilitats de mancomunar o d’establir acords de col·laboració en funció de les necessitats. Són sempre benvinguts els projectes que volen optimitzar els recursos, sumar sinergies i que se sigui més eficient amb l’objec­tiu de millorar els serveis públics.
Aquest aspecte ha de formar part de la necessària (i inajornable) reforma de les administracions públiques per fer-les eficients, transparents i àgils. Millorar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i augmentar la seva productivitat ha de ser-ne l’objectiu. Per superar les actuals deficiències i duplicitats cal una reforma integral i estructural que permeti ordenar i clarificar com s’organitzen i relacionen les administracions tant externament, amb els ciutadans i les empreses, com internament, amb la resta d’administracions i institucions públiques. Cal, com a mínim, un nou ordenament jurídic: una llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 
La Constitució estableix els principis que han de regir l’actuació de les administracions públiques, entre els quals destaquen l’eficàcia i la legalitat, en imposar la submissió plena de l’activitat administrativa a la llei i al dret. La materialització d’aquests principis es produeix en el procediment, constituït per una sèrie de normes que han de garantir l’equilibri adequat entre l’eficàcia de l’actuació administrativa i la imprescindible salvaguarda dels drets dels ciutadans i les empreses, que s’han d’exercir en condicions bàsiques d’igualtat, amb independència de l’administració amb la qual es relacionin els seus titulars.
Per aquest motiu és imprescindible disposar d’un conjunt ordenat de tràmits i actuacions, independentment de les competències estatals i co­munals. 
El marc normatiu estableix, encara que tímidament, una nova relació entre administració i administrats. 
La Llei 35/2014, de serveis de confiança electrònica, té per objecte establir interaccions electròniques segures entre els ciutadans, les empreses i l’administració pública, per tal d’augmentar l’eficiència 
de les activitats que es duen a terme en un espai digital, així com els negocis i el comerç electrònics, no només a Andorra, sinó també considerant la perspectiva de la Unió Europea.
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació també ha anat afectant profundament la forma i el contingut de les relacions de l’administració amb els ciutadans i les empreses. En aquest sentit, el Govern va aprovar, l’1 de juliol del 2015, el reglament de l’administració electrònica en l’àmbit de l’administració general, en el qual es dóna carta de natura legal al dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb el Govern, així com l’obligació d’aquest de dotar-se dels mitjans i els sistemes necessaris perquè aquest dret pugui exercir-se. El problema és que no és una norma extensiva a la resta de les administracions.
Una administració electrònica no només serveix millor els principis d’eficàcia i eficiència, perquè estalvia costos a ciutadans i empreses, sinó que també reforça les garanties dels interessats. Ara cal una llei marc, coherent i que sistematitzi tota la regulació relativa al procediment administratiu. Tot això revertirà en un millor compliment dels principis constitucionals d’eficàcia (simplificació dels procediments administratius) i seguretat jurídica que han de regir l’actuació de les administracions públiques.