Jo no em quedaré a Vall Banc

Fa més d’un any que, com moltes persones, tinc uns diners retinguts –o millor dit segrestats– primer a BPA i ara a Vall Banc. He sigut pacient i comprensiu, no he fet cap reclamació judicial però tampoc vull que em prenguin el pèl o que m’enganyin. Jo no mantindré el meu compte a Vall Banc. El motiu és molt simple, allí on no em tracten bé no se m’hi ha perdut res. No es tracta d’antipatriotisme ni res que s’hi assembli. Com a client que contracta un servei i que paga per aquest només demano una mínima atenció, i més si tenim en compte d’on venim. I us asseguro que m’hauria agradat quedar-me a Vall Banc si haguessin mostrat una mica d’interès per un dels seus clients. I m’explico. A mitjans de maig vaig rebre una carta de Vall Banc –datada del 5 de maig– en què se m’informava que passava a tots els efectes a ser client de Vall Banc. En la missiva –molt breu– també se m’explicava que “Vall Banc neix amb la vocació de ser un referent entre els bancs andorrans per la seva transparència, l’atenció als seus clients i la qualitat en la seva oferta de productes i serveis financers”. Em quedo amb això d’“atenció als seus clients”. Tot seguit em vaig desplaçar a una oficina per saber quan podria disposar dels diners retinguts i em van dir que l’última setmana de maig o la primera de juny. Som a 14 de juny i res de res. Ni una trista trucada. Ni un trist correu electrònic. Ni una trista carta informativa. Amb aquesta manera de fer, ¿com pretenen retenir els clients i aconseguir-ne de nous? Poc futur els veig si van per aquest camí. Amb mi que no hi comptin.