Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Martí, Cinca i el dilema del presoner

Autor: Eusebi Nomen | Portaveu de Raiffeisen.ad


Els fets i les matemàtiques ens permeten concloure que l’egoisme i la traïció estan a l’arrel dels problemes creats per la gestió de Martí i Cinca. Una feblesa social que porta a la destrucció mútua garantida.

Estem veient com s’acumulen demandes judicials mai vistes a Andorra, amb set potents fronts oberts contra l’administració i un nombre incomptable d’accions de l’administració contra persones andorranes. Estem veient com s’acumulen els factors que portaran a una caiguda de l’economia a partir del gener del 2017, un cop acabada la bombolla de despesa al llarg d’aquest 2016 (per buidar i tancar els comptes no regularitzats). Estem veient com el silenci domina l’ambient. Estem veient com les notícies de la premsa andorrana s’han convertit en intranscendents notícies de barri o de poble. La por domina l’ambient i s’adopta la convenient actitud de “callo... que no em toquin el que és meu”. La traïció esdevé un mecanisme per ser acceptat com un dels “bons”. Perquè també és evident que si parles et “toquen el que és teu” i si ets dels “bons” reps engrunes. Si no calles o no traeixes, reps consells de “bons amics” que t’indiquen que no et convé exposar-te. I es calla. Es calla mentre s’espera el miracle mil vegades promès i mai acomplert.

L’error que està cometent la societat andorrana i els seus dirigents és de llibre.

Fa molts anys que s’estudia el comportament humà i concretament els processos de decisió de les persones exposades a interaccions en les quals poden guanyar o perdre. És un camp de la matemàtica aplicada a què potents científics com el popularitzat premi Nobel John Forbes Nash han contribuït amb una potent base teòrica i pràctica com la teoria de Nash. De fet, programes de televisió com Supervivientes es fonamenten en aquests models, exposant persones a situacions límit en les quals la col·laboració els permetria guanyar col·lectivament, però incentiven els concursants a actuar de manera egoista i traïdora buscant la destrucció mútua garantida i aconsegueixen així la sang i fetge que demana l’audiència. Un escenari de destrucció total molt estudiat al llarg de la guerra freda i l’escalada nuclear.

Agafem el cas de BPA, una situació en què un seguit de persones podien interactuar de diferents maneres i els resultats serien molt diferents segons les decisions preses. Més o menys com passa a Supervivientes, però amb resultats molt més greus. El pòquer o la botifarra són jocs de suma zero, és a dir jocs en els quals un guanya allò que l’altre perd i la suma dels guanys i les pèrdues és zero. Però les interaccions humanes acostumen a ser problemes de suma no nul·la en els quals les persones podrien obtenir un resultat millor si col·laboressin però la traïció o la manca de col·laboració mútua per obtenir un millor resultat personal porta a la destrucció mútua.

Per exemple, l’agost del 2014 Toni Martí podia optar entre col·laborar amb tots els membres del sistema financer per solucionar la tensió que hi havia entre els Estats Units i Andorra per la manca de control sobre els moviments de tresoreria. El que va passar entre aquesta data i el 10 de març del 2015 forma part de la cortina de secrets que embolcalla la nostra administració. Però és evident que no hi va haver col·laboració, sinó que com en qualsevol episodi de Supervivientes es van fer grupets i traïcions per obtenir beneficis individuals. Un comportament acompanyat de fortes dosis d’ego o de rancúnies.

És evident que qualsevol matemàtic expert en la teoria de jocs, o qualsevol expert en estratègies de crisis, sap perfectament que la col·laboració entre l’agost del 2014 i el 10 de març del 2015 hauria portat Andorra a un escenari guanyador. Però Toni Martí i Jordi Cinca, com tantes vegades s’ha vist a Supervivientes, van optar per fer grupets i trair BPA, la van acusar públicament i li van dir el nom del porc sense proves que fos una estructura de blanqueig. Van optar per la no-col·laboració en lloc de fer pinya. De fet, la banca andorrana en el seu conjunt podia fer pressió a les nostres autoritats per defensar un membre de la plaça financera i defensar l’honorabilitat dels controls i auditories que tots havien passat. Podien exigir que es defensés la seva innocència fins que no es demostrés la seva culpabilitat. Però van agafar la tàctica de no col·laborar, no fos cas que també rebessin. Una forma de traïció que busca un egoista benefici propi encara que generi la destrucció de l’altra persona i tots hi acabin perdent.

És el que s’anomena el dilema del presoner. Un clàssic dilema de la teoria de jocs en què dos presoners poden obtenir sentències molt suaus si es mantenen units i no es traeixen però un dels presoners pot alliberar-se de tota pena si traeix l’altre presoner i el delata. Acció que pot ser mútua i portar a la destrucció dels dos.

La gestió de l’AREB s’ha fonamentat molt en tàctiques del dilema del presoner, tractant els treballadors de BPA com a presoners d’una situació. Els treballadors van cometre l’error de no anar units i ara es pot veure com els qui han col·laborat han obtingut premis, encara que hagin hagut de trair els seus companys. Han obtingut el premi de Supervivientes. Però el resultat global és pitjor del que podia ser. De fet, l’AREB aplica les mateixes tècniques amb els clients. Si algú fa massa soroll pot passar a la llista dels dolents i ser penalitzat. Els clients no s’uneixen i cadascú mira de salvar el seu trosset. El resultat és i serà la pèrdua agregada. ¿S’imagina el que hauria passat si clients i empleats, tots, s’haguessin unit des del primer dia?

Però el gran problema és que som davant del que s’anomena el dilema del presoner amb iteracions. És a dir que es produeixen successius passos en els quals les persones involucrades poden analitzar les traïcions patides i poden reformular la seva jugada, el seu comportament. Cada jugador té l’oportunitat de castigar l’altre per manca de cooperació en accions anteriors. Com per exemple a Supervivientes, un jugador pot nominar qui l’ha traït, perquè el facin fora. O, en el nostre cas, un conjunt de persones inicia accions judicials contra altres. És evident que la cascada de traïcions, premis, càstigs i engrunes repartides a BPA, Vall Banc, l’AREB, l’INAF, la Uifand, a la resta del sector bancari andorrà, i ara amb J.C. Flowers, és tan evident i comporta efectes tan importants que a cada jugada els moviments de càstig entre jugadors s’accentuen, les demandes es multipliquen, la “mala llet” es dispara i s’entra en un profund silenci previ a la destrucció mútua garantida.

¿Saben a què ens porta aquesta manera d’actuar d’uns i d’altres? A la destrucció d’Andorra. És evident que la situació està tan degradada que Andorra sols es pot salvar si canvia els jugadors. En teoria de jocs, és perfectament conegut que quan la tensió assoleix la bestialitat que ha assolit a Andorra, la destrucció mútua sols es pot evitar aturant la dinàmica de traïcions i càstigs mutus i requereix el canvi de jugadors. Toni Martí ha de decidir entre dimitir per evitar la destrucció de l’Andorra que coneixem o la destitució de Jordi Cinca i substituir-lo per una persona amb aptituds i capacitats col·laboradores que permetin assolir un guany comú. Andorra no pot seguir manada de fet per una persona que sols demana la col·laboració perquè tothom segueixi els seus desitjos, convençuda que ho sap tot, que ho fa tot bé i que no fa mai un pas enrere encara que se li detecti un ocultat comportament deplorable com la seva actuació africano-panamenya.

Altrament, el 2017 serà l’any de la destrucció mútua dins d’Andorra, un escenari en què desapareixerà l’Andorra que coneixem. De fet, cada dia més persones pensen que la destrucció de l’Andorra que coneixem podria ser l’objectiu real dels nostres dirigents, per donar pas a la “seva” Andorra.

Compartir via

Comentaris: 5

Comentaris

Sr. Nomen, s'enten perfectament el simil en que alguns sembla que volen reconvertir el nostre país.
És una situació preocupant... i encara molt més per a les noves generacions.
M'heu fet recordar aquella gran película "Que bello es vivir!", del Frank Capra.
Tots l'hem vist moltísimes vegades. No et canses de veure-la. Expresa la filosofía social i personal a l'extrem humà.
Sens dubte, un dels millors films de l'història.
Veus la lluita d'un bon home (James Stewart) intentant salvar una ciutat de les mans del Mr. Potter, un magnat insaciable de poder i desgràcia social.
Magistrals les escenes on ell no ha nascut, no ha existit.
Després de moltes peripècies, logra salvar la ciutat del malviure. Gràcies a la solidaritat de la seva gent.
Per suposat, res a veure amb nosaltres. Aquí no és Hollywood.
Per cert, Sr. Nomen, una mica de James Stewart porteu als vostres gens. Ja fa més d'un any que ens esteu avisant del desastre... i, desgraciadament, el temps us està donant la raó. No anem bé, i això pinta que no acabarà bé.
Llàstima que no us entengui (ni ho volgui entendre) el gruix de la societat.
Certament, tenim pocs dècims, poques butlletes per guanyar al Mr. Potter, per a evitar que el nostre país es converteixi en un Poterville.
Només ens queda esperar el miracle de les campanetes. Que un àngel Clarence es guanyi les ales.

Ho veig amb la claredat meridiana de que tot es com l'Eusebi Nomen ho escriu....Anem a la destrucció d Andorra...dia a dia , pas a pas...En quin mon vieuen els dirigents d'aquest pais que no ho veuen??? acás nomès volen salvarse ells i no al Pais??? No podem callar, tenim que aixacar la veu devant de tants errors que ens portan ja al precipici.... recordem que callar es ser cómplices....i jo no ho vull ser ho...

Crúa i brutal realitat explicada perfectament.
Andorra sencera embolcallada en una teranyina mortal teixida per uns polítics, o ineptes, o perversos. No ho sé.
Al final de tot que en quedarà?...doncs una paròdia de país. Un país esmicolat.
Però potser precisament és això el que busquen per seguir dominant als seus ciutadans.
I l'oposició?
Calla i espera veient com crema Roma ?? Espera treure profit de tot això?

Sr. Nomem, em fa recordar en el seu escrit, els escrits dels profetes (diversos no vull nominar cap), o aquell llibre d'un gran escriptor "Un lloc al sol", podria ser més explícit i audaç, proposant solucions ja que de problemes tots sabem que tenim molts a Andorra, vostè segon em consta té una bona formació per fer-ho, anem deixi ja de ser part interessada i passi a ser part de a solució i fem un país que es mereix Andorra i els seus habitants. (Traduït amb google)

Moltes gràcies a tots pels comentaris. Sr Da Coneceiçal Brito, moltes gràcies també pel seu comentari i efectivament cal proposar solucions. Per aquest motiu des de la Societat Cooperativa raiffeisen .ad s'han fet propostes centenars de milions d'euros millors (menys destrucció de valor) que la de JC Fowers i s'ha ofert una plataforma que permet la unió de tots els clients i empleats que ho desitgin.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte