Atrocitat cultural a la Margineda

El de la Margineda és “un dels pocs exemples de ponts medievals del segle XV”; “el més alt i esvelt dels del Principat”, amb una llargada de 33 metres i una altura màxima de 9,2. Així s’explica en la guia de Cultura del nostre país. La seva importància dins del nostre patrimoni queda evidenciada amb el fet que va ser un dels primers monuments a tenir tancat un entorn de protecció, l’any 2008. Aquesta valoració, però, no és compartida per DA, com ho evidencia el fet que hagin permès la construcció d’una benzinera al seu costat, que tant tapa la visibilitat del pont des dels llocs propers com espatlla de forma molt notable la vista que des d’aquest es té.

Feia temps que teníem clar que el Govern Martí no tenia una especial sensibilitat pel nostre patrimoni cultural. L’aturada radical en la confecció de nous entorns de protecció malgrat les contínues promeses tant de l’exministre Albert Esteve com de l’actual responsable, Olga Gelabert, o el canvi en la Llei de patrimoni orquestrat des dels comuns demòcrates i acceptat per gairebé tots els consellers de DA –a excepció de Xavier Montané, ministre impulsor del text original–, ja no presagiaven res de bo. Les pitjors previsions s’han complert a la Margineda. I això malgrat que aquest monument ja tenia un entorn aprovat que l’executiu ha decidit saltar-se en favor de l’interès particular de qui volia obrir allà una estació de servei. ¿Algú s’imagina una edificació similar a vint metres de joies del romànic com són el monestir francès de Sant Miquel de Cuixà o l’església catalana de Sant Climent de Taüll?

La normativa vigent de protecció del pont de la Margineda, l’entorn de protecció aprovat el 2008, és clara. La zona 3, on està instal·lada ara la benzinera, són terrenys “en relació directa o indirecta amb el pont” i, per tant, “constitueixen la possibilitat de visualitzar el monument”. Per això, es considera “essencial” que “les noves construccions no pertorbin la visió global del pont des del seu entorn llunyà”.

El text normatiu prossegueix indicant que s’ha d’“excloure qualsevol sobrealçament” i, en cas de nous edificis, hi ha l’obligació d’“afavorir una integració màxima al paisatge”. També es parla de les característiques que ha de tenir tot nou projecte arquitectònic per ser autoritzat en aquestes parcel·les. Es demanen “cobertes amb dos pendents”, amb un “material que passi desapercebut”, i es recomana “llosa” o “un color que s’hi aproximi al màxim possible”, i evitar sempre “metalls brillants i aparents”.

Només s’han de veure les imatges que vam mostrar en la sessió de control al Govern de dijous passat per comprovar com la benzinera en qüestió no compleix, ni de molt lluny, aquesta reglamentació. Més aviat al contrari. Se la salta per tots els costats.

No hi ha cap altra forma de definir el que ha permès fer el Govern de DA que com una veritable vergonya, atrocitat, presa de pèl. I la frustració encara va créixer més en sentir les explicacions, que vorejaven el ridícul, amb les quals tres membres del gabinet –dos ministres i el mateix cap de Govern– van intentar justificar l’injustificable. Un exemple és el suposat pla d’embelliment anunciat per la senyora Gelabert basat en vegetació. Vaja, que ara volen tapar l’atrocitat realitzada perquè es vegi el menys possible.

La normativa, és clar, admet la possibilitat de construccions noves. No prohibeix, en cap cas, que s’engeguin activitats empresarials, com ara una estació de servei. Sí que remarca, però, que el que es faci s’ha d’integrar discretament en el paisatge i ha de complir unes característiques arquitectòniques que, en cap cas, segueix l’edifici ara ja en funcionament. ¿Per què ho han permès? Tres membres del Govern van parlar al Consell i cap d’ells ens ho va explicar.

L’incompliment de l’entorn de protecció del pont de la Margineda és evident. Tot apunta que, una vegada més, l’interès particular ha prevalgut per sobre del general. Si algú encara dubta de l’escassa sensibilitat de DA pel nostre patrimoni, només ha de fer una cosa: agafar el cotxe o l’autobús i arribar-se a la zona per veure amb els seus propis ulls què s’ha deixat fer al costat d’un monument històric. I, malauradament, molt ens temem que, seguint l’actual legislació modificada ara fa dos anys, no trigarem gaire a sentir a parlar d’alguna altra atrocitat cultural.