¿Què és la intersexualitat?
Durant els últims anys, el col·lectiu LGTB ha aconseguit molts drets a Andorra. Un exemple és l’aprovació de la unió civil entre parelles del mateix sexe amb els mateixos drets que el matrimoni heterosexual. Encara hi ha molta feina a fer per arribar a la normalització total i sensibilització de la societat: aturar els actes d’homofòbia i la discriminació a les escoles, feines, en la societat en general i en el dia a dia. És molt important informar bé, i més quan es lluita per una causa social.
L’altre dia vaig llegir com alguns col·lectius s’anomenen LGBTI, notícia que em va sorprendre. Vaig recercar el significat de les sigles LGBTI. El resultat fou: (L) lesbianes, (G) gais, (B) bisexuals, (T) transsexuals i (I) intersexuals. Curiosament va sorprendre’m, en resultar que una síndrome amb la qual visc cada dia, i poc coneguda a Andorra, és genètica i es defineix com a intersexual genèticament.
Em va impactar que el col·lectiu que vol representar la lluita pels drets de poder estimar lliurement de parelles del mateix sexe i igualtat de drets hi inclogués la intersexualitat, quan en realitat la intersexualitat no defineix l’orientació sexual, més ben dit defineix la personalitat i els trets genètics i els tractaments vitals com a intersexual.
Recordo que el meu entorn mèdic i social va confondre la transsexualitat amb la síndrome XXY, intersexualitat genètica. Per això avui vull aprofitar per aclarir què és la intersexualitat, per eliminar malentesos.
¿Com es defineix la intersexualitat? Primer de tot la definició d’intersexualitat és hermafroditisme. Algunes síndromes genètiques i malformacions en el naixement són definits com a intersexualitat, a vegades poden aparèixer deformacions en els òrgans sexuals i altres anormalitats en l’ADN que defineix l’home i dona.
És molt important no confondre la intersexualitat amb la transsexualitat. La intersexualitat és una qüestió important de salut i identitat de personalitat i gènere de la persona amb alteració genètica, que ha de decidir de quin gènere vol ser. Són qüestions mèdiques vitals. No s’ha de barrejar la terminologia. No estem parlant sobre orientació, ni d’un dret a estimar. Estem parlant de trastorns genètics, malalties rares, i cap síndrome ni malaltia defineix l’orientació sexual de la persona. Ni és una malaltia estimar una persona del mateix sexe.
Les persones intersexuals tendeixen a no ser conegudes pel desconeixement mèdic i social. Aquestes persones viuen sovint patologies en secret. Sovint no poden rebre l’atenció mèdica que realment necessiten pels tabús que hi ha en la societat. No comparteixo la intersexualitat representada des del col·lectiu LGTB, un home amb una patologia XXY / XX / YXX / 45 X... No hauria de ser definida per un col·lectiu que representa la lluita pel dret d’una orientació gai, bisexual, transsexual. La intersexualitat és una qüestió de salut i la majoria dels diagnòstics comporten decisions difícils per a l’afectat a l’hora de començar un tractament. Els col·lectius LGTB han de lluitar pel dret a ser acceptats i no discriminats, però no han de fer d’elles un estigma. Una persona intersexual pot ser heterosexual.
La intersexualitat és un tabú, però és una raó per començar a informar i sensibilitzar la societat sobre el que és.
Diverses malalties rares són intersexuals. Tot seguit en descric algunes.
Hi ha persones que neixen amb tots dos sexes i han de decidir una operació crucial per sobreviure, i és una decisió dura des de molt joves. Es neix amb intersexualitat i s’ha de dependre d’una sèrie de tractaments que definiran la persona en un futur. La veritable síndrome hermafroditisme 46, XX ovotesticular, amb una prevalença d’1-9 per cada 100.000, i la síndrome de Tunner X 45-46, XX, amb una prevalença d’1-5 per cada 10.000, són malalties cromosòmiques. Les persones intersexuals tendeixen a ser poc conegudes per la por de ser rebutjades i el seu diagnòstic és complex. En la síndrome Klinefelter 47 XXY, la prevalença és d’1 per 700. Les persones que tenen la síndrome són intersexuals en l’ADN, amb anomalies cromosòmiques als gens que els defineixen en home o dona genèticament.
Jo mateix sóc Klinefelter, conegut també com a síndrome XXY, però això no em fa gai. Estic a favor de la lluita pel dret a estimar un altre home lliurement sense ser discriminats, però crec que hem de vigilar a no generar confusions i més estigma social quan es parla de drets d’igualtat i diversitat a les escoles i la societat. S’han de diferenciar bé les condicions i les realitats.
Hi ha persones intersexuals genètiques o físiques que són heterosexuals i s’han de respectar, tal com els LGTB volen ser respectats. És cert que s’ha de lluitar molt per eradicar tot tipus de discriminació i perquè acabi desapareixent, però amb igualtat, i hem de mirar de no confondre la societat i explicar molt bé les coses. Una cosa és l’orientació sexual, que no és una síndrome o una malaltia, i una altra cosa és una disfunció genètica, que no forçosament decanta l’orientació sexual de la persona.