Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Sobre les pintures de Sixena

Sobre les pintures de Sixena




El meu oncle Florenci (a) Florencier era el millor genet que he conegut mai. Muntava a pèl com un sioux, agafava una moneda del terra sense descavalcar... Només va fracassar en una cosa: ensenyar-me a mi, pels boscos del Montseny, a compassar el moviment del cul al del llom del cavall i evitar que se’m trinxessin les parts més nobles.

Durant la Guerra Civil, l’oncle es va allistar de voluntari a la cavalleria republicana i va lluitar al front d’Aragó. Una nit, des del monestir de Sixena, que ja havia cremat durant setmanes a l’inici de la guerra, va agafar el cavall i va fugir cap al seu poble camp a través. Va arribar a casa de l’avi, va tancar el cavall a la quadra i es va amagar a les golfes amb la intenció de no sortir fins que no acabés aquella guerra, tan diferent de com l’havia imaginat. L’endemà, l’avi Florenci el va cridar a la cuina i li va llegir la cartilla.

¿Eh? D’acord, esteu pensant que tota aquesta història és una digressió per no mullar-me en una qüestió polèmica. Ho tinc molt clar: les obres de Sixena s’haurien de conservar a Sixena; tot el conjunt, però de manera especial les pintures murals de la sala capitular. Ja sé que hi ha arguments per defensar aquesta postura i la contrària, sobretot si la qüestió es polititza i se substitueixen els raonaments històrics i culturals per un desplegament de banderes, pàtries i fronteres, paraules que em produeixen certa urticària. Digueu-me ximplet, però és una qüestió de memòria històrica, d’entendre l’art en el seu context, de solidaritat entre veïns, d’equilibri territorial entre la ciutat i el medi rural, de simple i necessària justícia.

El conjunt del monestir de Sixena, amb l’Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet de Villanueva, pot ser un pol de dinamització cultural, econòmica, social..., una empenta per a un territori que, creieu-me, la necessita. Als museus de Barcelona i Lleida no hi cap una agulla i, en canvi, les parets de Sixena estan dolorosament buides, amb la ferida de la guerra encara oberta. El mateix que dic a les autoritats de Catalunya, que espavilin a retornar-les, els ho dic a les aragoneses, que espavilin a acabar la restauració, millorar el recinte, els accessos..., que hi ha molta feina per fer. No fos cas que els passi com a les autoritats andorranes, que un cop recuperades les pintures de Santa Coloma, han fet un paper ben trist i esperpèntic.

 

Ah! Acabo la història que havia començat. L’avi Florenci va convèncer l’oncle de tornar al front amb un argument irrefutable: si pretenia fugir de la guerra, l’hauria d’haver fet sense el cavall, perquè ara podia estar ben segur que el vindrien a buscar. Tothom sap que en qualsevol exèrcit del món, val molt més un cavall que un home.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Sr. Peruga, soy el abogado que lleva el asunto de las obras de arte de Sijena y le felicito por su artículo que es justo y ecuánime. La declaración de pintura mural del ICOMOS (el órgano que informa a la UNESCO sobre las candidaturas a patrimonio de la humanidad) dice que la pintura mural no debe ser nunca arrancada porque es la última de las soluciones y, que, si acaso se hubiese hecho en el pasado, debe reintegrarse a su lugar de origen. Me puse en contacto con la Dirección General de Patrimonio Cultural de Andorra para ayudarles. Al principio se mostraron muy interesados, pero, cuando les pasé la Sentencia que ganamos en el Juzgado 1 de Huesca declarando la nulidad de las ventas del tesoro artísticos de Sijena, ya no mostraron más interés. No entiendo a los andorranos, la verdad. Tienes ustedes mucho por hacer y por ganar, me permito trasmitirle.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte