Una passió que uneix edats i idiomes

Milers de visitants procedents de nombrosos països de tot el món van envair ahir el recorregut de l’etapa andorrana del Tour de França. Ja es va poder veure aficionats al ciclisme en direcció a Arcalís de bon matí, sobre la bicicleta. Altres fanàtics havien acampat a banda i banda de la carretera per poder gaudir del Tour des de primera fila. Uns quants més s’afanyaven a escriure el nom del seu corredor favorit a l’asfalt. Cal donar-los ànims, que els necessitaran.

La Kay i en Gerald Kay van aparcar la furgoneta a prop de la meta dimarts, tot i que tenen un apartament a Andorra. “Som del Regne Unit però ens vam enamorar d’Andorra i aquí passem les vacances”, expliquen. Tot i així era important ser a prop del final de l’etapa reina... per tenir bona vista. El 2009 i el 1993 ja van gaudir de grans Tours al Principat. “És el millor lloc”, diuen, “en el millor ambient.” I tal com asseguren, i es palpa, al Tour es fan amics. Dissabte a la nit ja hi va haver festa. “A les furgonetes aparcades just abans del túnel som gent de cinc nacionalitats diferents”, comenten amb el seu company Mike Stone. Van menjar, beure i ballar una mica. Tot i que al matí el cap se’n ressentia, l’experiència va valdre la pena. “El món en pau. És el que necessitem”, diu Kay. Ahir van animar els seus corredors. “En tenim de bons: Cavendish, Froome, Thomas.” Donar-los ànims és molt important. Gerald ho sap. Als seus més de 80 anys encara va en bicicleta.

També divendres van arribar a la carretera de la coma la Laia, la Sílvia i la Maria, vingudes de la Bisbal d’Empordà. Totes elles són ciclistes amateurs i van viure l’etapa reina d’ahir de forma emocionant. “El muntatge és impressionant. És una festa”, afirmen. Van venir amb tres persones més i disposades a gaudir-ne “al màxim” i animar Purito i Valverde.  

Del País Basc ve l’Iñaki juntament amb companys del grup de cultura Otxandategi. Són aficionats al ciclisme i després de gaudir de l’etapa ja han portat la bicicleta per practicar per les carreteres del país. L’objectiu d’ahir: “Que guanyi el millor, i si pot ser un basc, Izaguirre o Mikel Landa, doncs encara millor.” Entre els seguidors, molts ciutadans francesos, com el Pierrick i Chloé Tiphonnot, que segueixen el Tour des de Limoges fa una setmana. La victòria francesa que esperaven en aquesta “gran etapa” no va poder ser. També Colette Gourmandin i el seu fill Loic Ferré van venir de l’Arieja per veure una etapa “interessant perquè és una de les més dures i serà representativa de la cursa d’aquest any”, diu Ferré, que és aficionat a la bicicleta. En família també van viatjar Dorgogne Angelo i Marie Claude Cadtelan amb Janine Padovani. El seu nét va pujar a la meta però ells ho van seguir des de l’Hortell, on van arribar amb el bus que enllaça amb Arans, “una de les grandeses de l’organització”. Qui marca, però, aquest any són els seguidors dels corredors colombians. De Neiva (Colòmbia) ve Diana Lozano amb quatre famílies amb infants. A banda de fer turisme, van combinar el calendari per veure aquesta etapa. Tant grans com petits practiquen ciclisme a casa i ahir van voler donar força a Nairo. “Perquè quan el corredor és lluny del seu país, s’emociona en sentir algú de casa.” És el primer cop que segueixen el Tour, i ahir el van viure d’una forma molt emocionant. “I més amb els bonics paisatges del Principat.” D’origen colombià però resident a Barcelona és Libry Ahumada, que amb un grup era a prop de la meta animant tot ciclista amateur que s’hi arribés de bon matí.  Tenen un petit grup, el Happy Team, i es van agafar el dia lliure per “animar el nostre amic Nairo Quintana”. Van sortir ben d’hora de casa: “No hem dormit gens, però estem contents i animant la pàtria”, va exclamar. 

El Pablo, l’Iker i el Juanjo també són aficionats al ciclisme i van venir de Vallecas per gaudir d’aquesta “etapassa”, però també per expressar una reivindicació política. Al pas dels ciclistes van desplegar una pancarta on es llegia “Alfon, libertad”, un company “condemnat injustament a presó després d’una vaga general com les que hi ha a França ara”. Després del Serrat, la Chantal estava ubicada a l’autocaravana. Ve amb el club de fans de Warren Barguil. Vénen de Normandia i van ser a la cursa per animar-lo, a banda que “adoren” el món de la bicicleta. Entre el grup que va venir a Andorra hi ha la mare del corredor, el seu nebot i amics. Confien en ell: “Fa calor però arribarà fins al final.” Ahir no va ser només la calor, també la pluja. 

L’estada durant tres dies d’una de les proves esportives més reconegudes del món feia molts anys que no ocorria, i és per això que el cap de Govern, Antoni Martí, va voler felicitar Andorra Turisme per “aquesta aposta tan reeixida”. En aquest sentit, està convençut de la repercussió que tindrà a tot el món, tot i que encara no s’ha pogut comptabilitzar, “serà molt important”. 

Martí va poder seguir tota l’etapa acompanyat del director del Tour de França, Christian Prudhomme, i va dir que estava molt satisfet de l’organització i admirat de la collada de Beixalís per la seva exigència. Finalment, Martí va voler donar l’enhorabona a tots els andorrans perquè “s’ha pogut veure el que és Andorra, un país fabulós”.