Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

Cirque du Soleil: Andorra es posa de moda

Cirque du Soleil: Andorra es posa de moda




Diu Warren Buffett que el temps és amic dels negocis meravellosos i enemic dels negocis mediocres, i s’ha de dir que després de quatre anys d’espectacles de Cirque du Soleil Scalada a Andorra, la col·laboració entre el petit país dels Pirineus i la companyia del circ més popular del món té tots els indicis de resultar un negoci meravellós. Si fa uns anys temíem que es tractaria d’una bombolla de sabó força cara (tot i que, sens dubte, molt bonica) i d’efecte nul (a banda d’uns quants autobusos plens de russos que venien de la platja amb un entrepà ja fet), ara ens comencem a preguntar com és que una idea tan genial no se’ns havia acudit abans. ¿O sí que se’ns havia acudit?
 Els espectacles del Cirque du Soleil a Andorra a l’estiu han arribat a crear un ambient semblant al que conjurava, fa mig segle, el Pessebre Vivent del gran Esteve Albert a l’hivern. De fet, si ens abstraiem de l’indestriable component religiós del Pessebre Vivent d’Engordany, la idea és molt semblant: un espectacle viu, original i únic que té lloc a l’aire lliure, en la proximitat directa al nucli comercial principal, unes grades adaptades de tal manera que els espectadors que paguin se sentin a gust, una participació entusiasta dels voluntaris... Els temps han canviat, però, salvant totes les distàncies que vulgueu, perseguim el mateix objectiu: atreure turisme fora de temporada amb un espectacle que té un fort component local, que crea un lligam amb Andorra. Als guions intel·ligents i subtils, la presència dels paisatges i típiques activitats del País dels Pirineus és lògica i imprescindible, però forma part d’una història que parla d’altres coses: així apareix Londres a la sèrie Sherlock o a la pel·lícula de l’osset Paddington. 
 Cada any, l’organització de l’esdeveniment millora. Ja hem vist que les pluges fortes del mes de juliol no són un fet excepcional sinó típic, i el nou pavelló semicobert és tot un encert; també ho és l’àrea per menjar i beure. Ha millorat la coordinació de les sortides, amb el trànsit desviat i molts bars oberts. Potser encara em falta una mica de vida als carrers nocturns a l’hora de l’acabament de l’espectacle, tal vegada una petita actuació musical d’un grup local per tenir la sensació que “la festa continua”, que no cal tornar cap als hotels de seguida. Posats a demanar, també m’agradaria que els artistes del Cirque du Soleil tinguin més contacte amb la població, que facin algun taller per a nens, però això ja no sé si és possible. 
 Si encara no heu vist l’espectacle, us queden quatre dies comptats. No us perdeu un xou ple de llum, humor i moviment, amb coreografia perfecta i l’actuació del beatboxer KRNFX. I ja sabeu, l’any que ve, ens espera un nou espectacle i noves sorpreses.

Compartir via

Comentaris: 6

Comentaris

Si totes aquestes floretes que tireu per aquest espectacle de llums (queda bastant lluny de ser un circ) no costès diners als contribuients us donaria la raó. Seria propaganda afegida pel país.
La realitat és que ens costa molts milions d'euros i centenars d'aparcaments. Ho sento, discrepo del seu article.
A la versió impresa dieu que només ens falta sortir en una pel.lícula de James Bond.
Sàpiga que de James Bonds ja en tenim, ... però amb "llicència per tirar diners".

Li recordo altres frases de Warren Buffet:

* 'La honestidad es un don muy caro, no lo esperes de gente miserable'.
* 'Precio es lo que pagas, valor es lo que recibes'.
* 'La cosa más importante que debes hacer si estás dentro de un hoyo es dejar de cavar'.
* 'El riesgo viene de no saber lo que estás haciendo'.

Això de l'honestitat que no es pot esperar de la gent miserable m'ha dolgut, que vol que li digui! :-) I més, venint d'un senyor que es diu "Warren Sense Calers", que segur que ens coneixem prou bé.

Home: no m'he dedicat mai a la gestió pública, ni a la gestió de grans capitals (i ni havia pensat en el tema dels aparcaments!), però el meu objectiu, en el poc que puc contribuir al debat sobre els projectes que es fan al país, coincideix plenament amb el que confio que és el vostre. Jo també vull que trobem la millor manera de combatre la crisi. És clar que podem discrepar - i naturalment, si se m'acudís una idea molt millor que el que s'està fent ara, la compartiria i la defensaria. Si se us ha acudit una idea molt millor que el projecte del Cirque du Soleil, exposeu-la, defenseu-la, parlem-ne!

Sí que em cau molt bé Warren Buffett. Trobo que té un sentit d'humor extraordinari i li ha anat molt bé, és veritat (tot sigui dit, a mi em cau bé pels aforismes que s'inventa, no perquè hagi guanyat diners invertint en Coca-Cola). Ara bé, si li fem cas, "deixar de cavar", ¿què seria, per a nosaltres? ¿No fer res? ¿Deixar d'invertir en projectes de país? ¿Només fer projectes de pressupost limitat? ¿Com ho fem, si no fem el que estem fent ara?

Tal i com deia a l'article, penso que el projecte del Cirque du Soleil (combinat amb tot el treball que es fa a través de la web Visitandorra.com i els seus "newsletters") és una de les maneres dignes i vàlides de donar-nos visibilitat internacional. Al meu parer, és un projecte que s'està desenvolupant molt bé, molt millor del que m'imaginava al principi, tot i que em va fascinar l'espectacle del primer any. Tinc la sensació que la gent que l'està portant a terme "sabe lo que está haciendo" (per manllevar l'expressió esmentada al vostre comentari). Si m'equivoco i resulta que no en tenen ni idea, doncs quina pena per a tots, però la meva opinió (no gens hipòcrita) és que ho estan fent prou bé i per molts anys. No crec que sigui "tirar diners", trobo que és un treball de promoció del país ben planificat. De veritat ho penso.

Ep! I gràcies per llegir-me i per comentar. Sempre és un plaer veure que hi ha un comentari - n'hi solen haver ben pocs...

Alexandra Grebennikova

Ho sento haver-la confús. L'honestedat no anava per a vostè. Ni cap altre frase de Buffet. Perdoni. Referent a que trovi barat que ens costi més de quatre milions d'euros anuals, l'apreciació sempre és molt relativa. Depén. Si ho hagués de pagar vosté són molts diners. Si ho han de pagar uns altres és molt barat, clar. Tot depèn de la butxaca que ho ha de pagar. Retallar prestacions socials per poder "gaudir" d'aquest espectacle anual, tambè és relatiu. Depén dels ulls que ho mirin. Salutacions, Sra.Alexandra.

Un cop més, moltes gràcies pels vostres comentaris. És cert que no tinc prou coneixements per calcular quina part del pressupost nacional s'ha de destinar a la promoció internacional del país... Senzillament, no ho sé. I espero que aquells qui s'hi dediquen ho facin correctament. Per part meva, ho he de mirar una mica més. Gràcies novament.

Alexandra Grebennikova

Em sembla que les prestacions socials no corresponen a la mateixa partida del pressupost

Hi ha més propostes culturals i idees emprenedores d'andorrans que no reben suport ni un duro. Sense anar més lluny les subvencions culturals, que podrien moure el teixit andorra, porten 5 anys congelades donant només 115000 euros/any, mentre que els srs del circ s emporten 4 millions per any... Capital fora 1 foment de la cultura local 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte