Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

La purga de l’agost del 2016

Autor: Eusebi Nomen, portaveu de Raiffeisen.ad


Permeti’m que li plantegi un problema.  Permeti’m que en primer lloc recordem un seguit de dades per resoldre el problema i seguidament presentem unes possibles solucions i, sisplau, decideixi vostè per quina optaria.
Unes dades rellevants per resoldre el problema serien les següents: 
– Una agència dels Estats Units coneguda per FinCEN publica una nota en què considera BPA sospitosa de ser una estructura de blanqueig de diner del crim organitzat i del terrorisme.
– Un membre de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid manifesta públicament que la nota contra BPA va ser un cop de maça provocat pel fet que les autoritats andorranes no actuaven davant dels requeriments de les autoritats americanes de millorar les mesures de control dels moviments de diner efectiu a Andorra.
– Les autoritats andorranes van contractar una empresa americana que ha fet una auditoria de BPA seguint els criteris americans durant unes 120.000 hores i no ha trobat la suposada estructura de blanqueig de diner provinent del crim organitzat ni del narcotràfic.
– Finalment la feina d’auditoria per identificar la xarxa de blanqueig s’ha reconvertit en un simple exercici de catalogar, de classificar, els clients de BPA segons els criteris de perfil de risc que se segueixen als Estats Units i de sotmetre’ls un per un a una revisió de les seves operacions personals dels darrers set anys.
 – Aquestes revisions a fons de tots i de cadascun dels clients de BPA han donat com a resultat la identificació de 
923 persones amb un perfil de risc alt pel fet de ser persones amb càrrecs públics, per ser advocats, jutges o tenir altres perfils personals considerats de risc, sense que això impliqui cap indici de culpabilitat. S’han identificat  unes operacions de compensació de diner B fiscal que no corresponen a una xarxa de blanqueig de diner del crim organitzat ni del terrorisme. I finalment s’ha localitzat en un ordinador un text preliminar d’un informe de riscos penals als quals es podria veure exposada BPA amb la compra de Banco de Madrid donada la diferència de tractament de les operacions d’elusió fiscal segons el marc legal espanyol i l’andorrà.
Amb aquestes dades, li proposo que esculli entre dues alternatives d’actuació o que proposi vostè una tercera alternativa.
Alternativa 1. Fer una lectura en positiu dels resultats de l’auditoria. Agafar la part més important i positiva de l’auditoria de PwC, és a dir que l’auditoria no ha detectat dins de BPA cap estructura de blanqueig de diner del crim organitzat ni del terrorisme. Activar la via diplomàtica i presentar davant dels Estats Units els resultats de l’auditoria de PwC i de manera discreta i intel·ligent buscar un acord estratègic amb els Estats Units per compensar de manera elegant el mal que s’ha fet. En paral·lel obrir vies de comunicació discretes i rigoroses amb els principals perjudicats i definir un procés de reparació del mal fet. Comunicar a tot el món que BPA era una estructura neta, com la resta de la banca andorrana, sense vinculacions amb estructures de blanqueig del crim organitzat ni el terrorisme, i enviar un potent missatge de seguretat jurídica i transparència i esvair tots els dubtes al voltant del sistema financer andorrà pels quals els Estats Units van deixar caure la maça sobre BPA.
Alternativa 2. Fer una lectura en negatiu dels resultats de l’auditoria i magnificar qualsevol detall secundari que pugui donar una imatge negativa de BPA per justificar interessos polítics. Agafar el resultat que 923 dels 25.000 clients de BPA tenien un perfil de risc alt, és a dir que eren persones públiques, advocats, jutges o gent d’altres perfils considerats d’alt risc i presentar-los davant de la premsa mundial com a “presumptament sospitosos de blanqueig”. Agafar les operacions de compensació de diner B fiscal, magnificar-les com una estructura de blanqueig de diner criminal, fer un macrojudici criminalitzant 35 empleats de BPA i buscar grans titulars a tota la premsa barrejant les operacions de compensació amb operacions de blanqueig criminal. Agafar l’informe preliminar sobre els riscos penals als quals s’exposava BPA amb la compra de Banco de Madrid per les diferències sobre el tractament de les operacions d’elusió fiscal i magnificar-ho com una prova que els executius de BPA eren conscients que feien accions penals, portar-los als tribunals, magnificar la posada en escena dels advocats per aconseguir titulars que posin tanta brutícia com sigui possible sobre les espatlles dels responsables de BPA i executar una gran purga. És a dir, salvar el cul polític de Toni Martí i Jordi Cinca amb unes accions que buscarien la legitimació del cop de maça dels Estats Units sobre BPA però que, consegüentment, implicarien que els mecanismes de control d’Andorra eren dolents i posarien tot el sistema financer andorrà sota sospita. 
Alternativa 3. Una altra alternativa que vostè pugui considerar. Però, per formular-la, permeti’m que comparteixi amb vostè un fet de què no s’ha parlat gaire fins ara. Parlem clar: seria tècnicament impossible que el cas BPA hagués arrencat des dels Estats Units. L’agència FinCEN fonamentava la seva nota en quatre casos: Gao Ping, Petrov, Veneçuela i Sinaloa. Però la veritat és que aquests casos no es podien detectar des dels Estats Units. Anem a pams:
– Segons totes les informacions que he recollit, el cas Gao Ping correspon a operacions fetes sempre amb euros. Per tant són operacions que mai van passar pels Estats Units ni per comptes denominats en dòlars, ni van passar per corresponsals dels Estats Units. Per tant, és tècnicament impossible que des dels Estats Units es detectessin operacions o estructures de blanqueig realitzades per Gao Ping.
– Segons totes les informacions que he recollit, almenys durant els darrers set o vuit anys el cas Petrov també correspon a operacions fetes íntegrament en euros. Per tant, des dels Estats Units o des dels corresponsals als Estats Units no es poden haver detectat recents operacions sospitoses de blanqueig o estructures sospitoses de blanqueig.
– És conegut que el cas veneçolà tenia els diners intervinguts per les autoritats judicials andorranes; per tant, no podien passar pels Estats Units. Després d’anys d’instrucció la justícia andorrana va decidir que els fons no eren sospitosos de blanqueig i els diners van sortir cap a un país europeu. No van anar als Estats Units i cap altra justícia ha actuat contra ells.
– El cas Sinaloa no se sap en quina moneda operava perquè a hores d’ara encara no s’hauria identificat cap operació d’aquesta hipotètica trama.
Per tant, seria tècnicament impossible que les autoritats americanes haguessin detectat en territori dels Estats Units cap operació sospitosa ni cap estructura de blanqueig de BPA dels quatre casos que mencionen per fonamentar la nota del FinCEN. Cada dia esdevé més evident que el cas BPA hauria arrencat per una filtració probablement intencionada feta des d’Andorra i catapultada als Estats Units des d’Espanya en uns moments en què Espanya buscava desesperadament la suposada estructura de blanqueig de diner de la suposada estructura de corrupció de la família Pujol i els Estats Units tenien una actitud molt cordial amb Espanya perquè  estaven negociant la renovació d’una estratègica base militar. Curiosament, quan l’operativa del FinCEN va ser qüestionada davant dels tribunals dels Estats Units i havia d’aportar la documentació sobre la qual el FinCEN va decidir emetre la famosa nota, l’endemà a les vuit de matí el FinCEN va retirar la nota sense posar cap multa a BPA, per tancar el cas.
Amb aquestes dades decideixi vostè què faria i l’invito a comparar-ho amb el que passarà els propers dies i que, segons la meva opinió, passarà a la història com la gran purga de l’agost del 2016.

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Senyor Nomen, ha fet un bon anàlisi.
És imaginable pensar que voluntàriament s'ha deixat algunes coses al tinter (al teclat, vaja). Segurament, per prudència, clar.
Hi ha un moment donat que tot aquest drama descrit, a ulls de l'espectador, fa molta pudor: el 19 de Febrer de 2.016. FinCEN retira la nota.
Va ser el moment en que es podia reconduir la situació amb seny i orgull patriòtic...i no va ser així... Perquè ?
Aquella tarda va semblar que alguns van quedar tocats i sorpresos, devien entrar dubtes, van haver trucades, havien quedat sense arguments per continuar l'espoli, ...però finalment van triar una desgraciada fugida endavant. Per ineptitud ?. Per pressions externes ?. Algun dia ho sabrem.
El cert es que van quedar lluny de defensar els interessos nacionals i de tota la seva ciutadania, de retornar la credibilitat al sistema, i de restablir la confiança dels clients.
Precisament, van fer tot el contrari: van "donar-se la raó" de l'espoli, van seguir criminalitzant la banca, i van embolicar a la seva clientela. I tot això, amb una factura (pendent de pagar ?) d'uns 20 milions d'euros a PwC, dotzenes de demandes per més de 500 milions (a càrrec final del poble, clar), i encarats a un carreró sense sortida. Demencial, a simple vista.
Sr. Nomen, la meva alternativa 3 és ben simple: Tot passa per arribar a una entesa amb la família Cierco sí o sí. Continuar enfrontats a uns puntals de l’economia andorrana sense cap mena de diàleg ni solució, a la curta o a la llarga, ho patirem tots (els polítics, també). Però també soc conscient que l’actual govern no està capacitat per fer-ho. Són part del problema.
Mentrestant, una entitat bancària alemanya Raiffesen (com la que vostès van proposar) comença a cobrar interessos per guardar els estalvis dels seus clients (senyal de credibilitat i confiança). Aquí, ... sense comentaris, més val no dir res.
Senyor Nomen, ens mereixem tot això ??.

@"per una alternativa 3". Gràcies pels seus comentaris i permeti'm felicitar-lo per la seva anàlisi. Em pregunta si "ens mereixem tot això?". La resposta fàcil seria un simple NO. Però la història ens ha demostrat que la maldat d'uns pocs pot contaminar ràpidament la llibertat i la justícia. Són processos progressius que de mica en mica et despullen totalment de la llibertat individual, dels drets fonamentals i de la justícia, com està passant a Andorra. Per aquest motiu, la llibertat, els drets humans, la justícia s'han de defensar dia a dia, amb fermesa i decisió. Certament no es defensen si et quedes a casa xiulant i dient com que a mi no em toca, ja s'ho faran. La passivitat et fa mereixedor del que està passant.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte