Un informe encarregat per BPA ja avisava dels riscos penals que corria

Un informe encarregat per Banca Privada d’Andorra ja advertia l’abril del 2013 dels riscos jurídico-penals que corrien els òrgans de govern de l’entitat i, especialment, el conseller delegat, Joan Pau Miquel.
De fet, en l’estudi, elaborat pel despatx especialitzat en defensa penal Molins i Silva en base a la legislació espanyola i després de mantenir entrevistes amb setze directius de BPA durant el 2012, s’assegura, en les recomanacions finals, que en el moment de ser emès “no pot afirmar-se que l’actuació de BPA, com a organització, reflecteixi una clara vocació de compliment de la legalitat, tal com s’ha anat configurant els darrers anys”.
Precisament, respecte d’aquesta qüestió l’informe, al qual ha tingut accés el BonDia, deixa clar que “no hi ha una dinàmica de reduir el nivell de risc respecte als capitals d’origen internacional” i, tot i que veu “positiva” la tendència a “bancaritzar l’origen dels diners” –és a dir que sempre que sigui possible arribin a BPA des d’una altra entitat financera–, considera que això “resulta insuficient com a element per acreditar la correcció en l’actuació professional”.
En aquest sentit, el treball del bufet Molins i Silva, que fa un repàs general de les situacions pròpies del negoci de BPA que en base a la legislació espanyola poden comportar responsabilitats penals per al conseller delegat, incideix que un dels riscos estàndard per a l’entitat és l’ingrés als seus comptes de fons de clients no residents a Andorra, fet que “obliga a extremar les precaucions” i que atorga un rol “decisiu” a la manera com treballen els gestors.
Així, el dictamen assegura que bona part dels gestors “incompleixen les obligacions de control primari” que els pertocarien, ja que no s’insta els clients a signar cap document, ni se’ls facilita, que acrediti el seu coneixement de la legislació en matèria de capitals, a la vegada que es detecta molts formularis KYC –procediment d’identificació de clients– sense la signatura del client. A més s’assegura també que les operacions per comprovar l’origen dels diners no es portaven 
a terme de forma general ni sistemàtica.
D’aquesta manera, només es verificava l’origen dels fons en el cas que la font dels ingressos del client no es correspongués amb la seva activitat laboral o professional, en els casos en què la transacció superava els 100.000 euros i, en funció del país de procedència d’aquests fons, en les operacions d’entre 60.000 i 100.000 euros.
Davant d’aquestes constatacions, l’informe conclou que el control primari que porten a terme els gestors “és defectuós” tenint en compte el risc derivat dels ingressos fets per persones no residents, i que aquest caràcter defectuós comporta “un risc significatiu i no controlat d’imputació” dels gestors i, de retruc, dels “seus superiors jeràrquics” per la comissió de “delictes de blanqueig de capitals”, com a mínim “per imprudència”.

Dèficits en escala
Així mateix, en l’informe, que el Govern utilitza en la querella criminal que va presentar contra dotze directius de l’entitat, s’assenyala també que “no s’ha pogut constatar que els superiors jeràrquics dels gestors portessin a terme una tasca activa de vigilància” sobre aquests, i recorda que la responsabilitat dels òrgans de govern de l’entitat “obliga a controlar, com a mínim, tots els perills propis de l’activitat de l’entitat”, encara que hi ha “àmbits diversificats de competències amb diferents responsables”. 
El treball de Molins i Silva incideix també en els dèficits de control d’Intervenció i d’Auditoria Interna, especialment pel que fa a la manca de documentació respecte a determinades operacions, problema que també remarca l’expert extern quan realitza l’informe anual en matèria de prevenció de blanqueig. Com a exemple, l’informe considera “simptomàtic” que des d’Auditoria Interna mateix s’admeti que pràcticament en tots els casos en què s’ha verificat transferències superiors a 30.000 euros, en cap estaven documentades.
L’informe encarregat pel consell d’administració de BPA remarca també els dèficits observats en els òrgans de control, com l’àrea de Compliance i les comissions o comitès de Prevenció del Blanqueig, una per al negoci nacional de l’entitat i l’altra per al negoci internacional. Així, i després d’apuntar a la manca de personal com a causa més probable que des de Compliance “no es portin a terme tasques més o menys exhaustives de comprovació objectiva del compliment del deure de diligència per part dels gestors”, s’insisteix que des d’aquesta àrea, ni tampoc des dels comitès de prevenció de blanqueig, no s’accedeix generalment a la documentació jurídica que avalaria les transferències fetes a comptes de l’entitat.
El text, que assenyala també l’escassa formació en matèria de blanqueig dels integrants dels comitès de prevenció i critica l’absència d’una disposició que en reguli l’estructura, les competències i el funcionament, posa de manifest la manca d’un canal “directe i formal” entre aquests i el consell d’administració perquè aquest darrer pugui tenir coneixement de les discussions i les decisions adoptades en les reunions dels comitès, tot i que són òrgans que operen per delegació del consell d’administració. Per tot això, i després d’incidir també en qüestions com el redactat de les actes d’aquests departaments, l’estudi conclou que “la comissió de Prevenció del Blanqueig encara no funciona com correspondria a la seva autèntica naturalesa”.
Des de l’entorn de BPA es va destacar que l’informe del bufet Molins i Silva no estava enllestit del tot ja que estava pendent de modificacions, motiu pel qual no es va elevar al consell d’administració de l’entitat.