Aquell dia de pa torrat amb mel...

Havíem sentit a parlar, és clar, d’El Glossari d'en Fontbernat a Radio de les Valls, aquella emissió en català pionera a la ràdio de postguerra. Pionera, tot i que no la primera. De seguida hi tornem, però. N’havíem sentit a parlar, dèiem, sobretot des que fa un lustre Editorial Andorra va reeditar una vintena de glosses. Però els nascuts posem que a partir del 1970 era pràcticament impossible que haguéssim sentit de viva veu aquelles emissions dites amb una dicció particularíssima. Doncs ja no ho és, d'impossile. I tot, gràcies a l’Arxiu Nacional, que n’acaba de penjar la que li va dedicar a la Mare de Déu de Meritxell amb motiu de la diada del 1968. Són quatre minutets de res, i formen part del fons de Sud Radio que el 1997 va ingressar a l’Arxiu i que es va digitalitzar molt fragmentàriament.

El Glossari d'en Fontbernat va merèixer aquest rar privilegi, es pot consultar a Prada Casadet, i l’Arxiu n’ofereix ara i molt oportunament un sensacional tastet. D’acord que per a la sensibilitat i l’oïda contemporànies l’estil de la glossa, fins i tot la dicció, pot sonar pelet antiquada. Però produeix una certa emoció escoltar la veu de qui va ser company de Macià als Fets de Prats de Molló –la frustrada invasió de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera, el 1926–, diputat per ERC al Parlament de Catalunya durant la República espanyola, primer (i únic) director general de la Radiodifusió de Catalunya durant la Guerra Civil i home de confiança del president Irla a l’exili, que el 1954 es va instal·lar a l’avinguda Meritxell de la capital, va crear i dirigir els Cors Andorrans, i des del 1959 i fins al 1976, un any abans del seu traspàs, va llançar des dels micròfons de Radio de les Valls –després Sud Radio– prop de sis milers de glosses. No està gens malament.

La d’avui es manté fidel a un estil empolainat i de vegades grandiloqüent –“L’aplec de Meritxell és més el pelegrinatge a un santuari: és la festa nacional d’un país que la celebra per exalçar la seva santa patrona!”– que ja aleshores, som al 1968!, devia començar a sonar d’altra època. Però inclou llambregades d’una poesia pura i moderníssima, com quan diu sense despentinar-se que ha fet una dia radiant, esplendorós, “de pa torrat amb mel”. Un dia de pa torrat amb mel! ¿No és sensacional? Fontbernat deixa anar una erudició d’una altra època, que avui només podem seguir gràcies a internet però que aquella gent feia anar de pura memòria, ja sigui per citar la tornada del goig de la patrona –“Puix aquí, divina planta, vol­guéreu tendra brotar, de Meritxell Verge Santa, volgueu-nos sempre ajudar”– o evocar els versos que mossèn Cinto va dedicar a l’ermita, “entre terra i cel suspesa”.

El volum d’Editorial Andorra, en fi, inclou dues glosses més dedicades a la patrona –les de 1959 i 1960– i tot plegat és per a qui hi pren un primer contacte un descobriment formidable, epifànic. El cas és que en parlar del mestre Fontbernat és habitual posar al seu sac el mèrit d’haver protagonitzat, precisament des de Radio de les Valls, les primeres emissions en català de la postguerra. Doncs resulta que no: segons La ràdio en català a l’estranger, la primera emissió en català va tenir lloc el 1948, amb motiu de la mort de Pompeu Fabra –traspassat el dia de Nadal d’aquell any– i el mèrit cal posar-lo al sarró de la BBC i de Ràdio París. L’any següent l’emissora de Montserrat va inaugurar la retransmissió de la missa en català, mentre que Ràdio Perpinyà s’estrenava el 1957 amb l’espai Aires del Canigó, i el 1958, Radio Paris s’hi tornava a apuntar amb el programa quinzenal Fogar de la cultura catalana.

Vaja, que Fontbernat no va ser el primer a fer ràdio en català, però amb tota probabilitat sí que va ser, amb les seves 6.000 glosses entre el 1959 i el 1977, el més longeu i pertinaç dels anys de plom. Vagin al web de l’Arxiu i punxin. Veuran com sonava un pioner. Avui sembla fàcil, xupat, però fa seixanta anys devia ser el més semblant a un miracle radiofònic.