Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Jordi Ribes

Jordi Ribes

President de la Secció Jove de Demòcrates per Andorra

 

 

La política de la vergonya




Vergonya, aquesta és la paraula que defineix el que vaig sentir dimarts passat veient la sessió ordinària del Consell General. Vergonya de veure com la política andorrana s’està deteriorant per moments. Vergonya de veure que ara sí, més que mai, els lobbys estan prenent el poder.

En aquest article no penso defensar l’exconsellera general Meritxell Mateu, perquè com a jove sóc el primer a advocar per una política neta i ètica. No vull defensar uns actes amb els quals, si es demostra que són reals, tal com afirmen uns suposats correus, l’exconsellera hauria pogut fer de lobbista amb el Govern. Ara bé, si es demostra el contrari, també vull que els que l’hagin acusat i difamat demanin disculpes públicament.

Però sí que vull defensar –de forma ràpida– tota la seva trajectòria profes­sional.

Personalment no conec gaire l’exconsellera, però sí que conec la seva feina. Fa molts anys que està al servei del país, com a ambaixadora, com a ministra i ara com a consellera general.

Per als que la coneixen més que jo, tothom la defineix com a “mula de càrrega”, per la quantitat de feina que gestiona i la seva implicació en multitud de projectes. És una persona a qui no li fa por treballar en aquells assumptes que ningú vol tocar, ja sigui per la càrrega de feina o per la dificultat.

Com a persona no la conec i cadascú en pot treure les conclusions que vulgui, però el que sí que vull agrair és la feina que ha fet fins ara, i sobretot per qüestions d’igualtat.

Però, com he dit, no vinc a defensar l’exconsellera. El que vull fer és una dura i ferma crítica al joc brut que s’està fent actualment en els passadissos del Consell General i davant els mitjans.

El que diré em pot crear moltes enemistats i potser fins i tot apartar-me d’una futura carrera política. Estic cansat de veure com la democràcia i la política del meu país s’estan deteriorant d’aquesta forma.

Qui parlava de lobbys fa uns anys, no tenia ni idea del que són realment.

D’ençà que va esclatar l’afer BPA, l’Andorra que tots coneixíem ha canviat, la política andorrana ja no és la mateixa. Ja no importen els assumptes d’Estat, les relacions internacionals o les qüestions d’igualtat, tot això ha quedat en un segon pla. Només interessen els desacreditaments i les difamacions.

Dimarts passat vaig sentir vergonya i frustració en veure que, ara sí, els poders fàctics existeixen. Una mà negra –no vull dir quina– que controla alguns mitjans digitals a dins i fora del Principat. Que té fins i tot més diners que el mateix Govern d’Andorra i que està jugant com si fóssim titelles amb el futur dels que residim en aquest país.

Canviant de tema –o no–, vull recordar que el que ha passat –suposadament– a BPA no és una simple broma. Un 8% dels treballadors de l’entitat estan encausats per assumptes de blanqueig de diners. Uns diners que provenien –suposadament– de màfies xineses, colombianes i russes, entre altres. Màfies a les quals no els fa por matar, tallar cames i braços, fer tràfic de dones o comercialitzar drogues entre els més joves.

Comentaris: 4

Comentaris

Quins pebrots que té aquest noi. L'únic de tot DA que s'atreveix a dir les coses com son. Molts estem esperant que algú critiqui BPA i enlloc de fer-ho semble que l'hagin de defendre.

Crec que l'autor no podra fer carrera politica perque si va dient la veritat no podra ser politic. Pero com a ciutada agraeixo aquestes persones.

A través del seu article queda molt clar que vostè és un polític novell amb força ambició. Escriu el que pensa o l'hi han explicat.
No té cap problema per anar elogiant aspectes que li interesen, ni tampoc en denunciar coses que creu vergonyoses i lletges pel país.
Coincideixo amb vostè en que el panorama polític i social ha canviat des de l'espoli de BPA. L'afer ha provocat un abans i un després motivat, en part, per les noves tecnologies.
Certament, internet ha modificat les relacions socials i la vida política arreu del món. I a Andorra, tambè.
No obstant, sent jo un comentarista neutral - no soc polític ni de cap bàndol dels que vostè menciona veladament - deixim dir-li que hi han aspectes que no li comparteixo.
Pel que sembla, vosté escriu com a futur polític. El fet de posicionar-se en aquest cas, com vostè ben diu, té riscos. I tant qui els té.
Vosté dona per fet que s'està provocant difamacions en contra del seu partit. El temps ens ho dirà - no en tingui cap dubte - realment que va passar, i per molt que el seu govern ara intenti aprovar lleis urgents per a tapar "secrets d'Estat".
Senyor Ribes, li prego que és posi, per un moment, en el paper d'alguns afectats de todo aquest enrenou.
Parlem com a client del banc. Que pensaria si vostè tingués bloquejats els seus estalvis per decisions polítiques, i no sent cap mafiòs ?.
Parlem com empleats del banc. Feien la seva feina com sempre havien fet (i com la resta del seu sector). Intentar ara contemplar-los a ells sols com a deliqüents no genera gens de confiança. Més aviat, tot el contrari. Que diria vostè al seu lloc ?.
Parlem com a "mafiós". El tema xinés és exclusivament de presumpta evasió fiscal espanyola. Els russos són empresaris ben situats, amb negocis legals al seu país. Els colombians de que vostè parla és un tema judicialitzat d'un altre banc de la plaça, no pas de BPA.
Si es volia referir a veneçolans, cal que recordar-li que ja són casos desjudicialitzats per batllia i correspon a actuals dirigents polítics d'aquell país democràtic.
De tots ells, vostè mateix s'atreveix a tractar-los de "màfies xineses, colombianes i russes, entre altres. Màfies a les quals no els fa por matar, tallar cames i braços, fer tràfic de dones o comercialitzar drogues entre els més joves". Dèu n'hi dò, s'ha cobert de glòria.
Senyor Ribes, ja veu el poc costa difamar.
Sembla que avui no ha tingut el millor día.
Senyor Ribes, als nous temps, els mèrits polítics s'han d'aconseguir respectant i treballant molt més per a tota la ciutadania (fins i tot pel 8% dels pobres empleats de BPA), no pas intentant tapar les vergonyes dels que vostè ja sap, que ja són prou grans per treure's ells solets les castanyes del foc. Veurem si se n'ensurten. Ho tenen força complicat, la veritat sigui dita.

Un article absolutament fora de lloc.
Els mèrits polítics s'han d'aconseguir respectant i treballant per a tota la ciutadania i no per a uns quants.

Tinc tsntes coses a dir que he decidit no dierne cap, simplement que crec q ets un xavalet idealista somiador que no sap de que va la mitat de les coses amb aquest pais, i vols ser pare sense abans haver sigut fill! Estudia, i ves a jugar a pilota, segueix el curs natural i aprenentatge que et pertoque a la teva edad i no t flipis tant q encara en sortiras escaldat!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic