Meritxell: el Govern aprova el primer entorn des del 2013

Tres anys i mig, que es diu ràpid, feia que el Govern no aprovava un entorn de protecció. L’últim va ser el de Casa Rull i l’església de Sant Joan de Sispony, el juliol del 2013. L’últim fins ahir, és clar, que l’executiu va trencar aquest llarg silenci amb un nou entorn, aquesta vegada per als santuaris nou i vell de Meritxell. De fet, a l’octubre ho donàvem aquí mateix per fet i semblava imminent, però els reglamentaris serrells d’última hora han trigat dos mesos, quasi tres, a resoldre’s. Arribats en aquest punt, tampoc venia d’unes setmanes de més o de menys, això és veritat. El cas és que el nou entorn és el primer que s’aprova després de la polèmica reforma de la Llei del patrimoni instada pels comuns afins a DA i aprovada pel Consell el juliol del 2014. Segur que ho recorden, perquè va ser sonat: aquella llei que retallava de 100 a 20 metres el perímetre cautelar que no es podia tocar mentre no s’aprovés l’entorn definiu del monument, entre altres retocs.

Així que el de Meritxell serà el primer entorn en què comprovarem com es desplega aquell text: per a la zona d’acompanyament, la més pròxima al monument i en què les restriccions seran màximes, s’ha establert un radi de 20 metres al voltant dels santuaris. Fins aquí, res no canvia. La (diguem-ne) revolució arriba a la zona 2 o preventiva, que substitueix les zones sensible i d’influència de l’antic articulat. En aquest perímetre, més enllà del radi de 20 metres de màxima protecció i que el brevíssim comunicat del Govern no es molesta a detallar, els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions en l’entorn esbossats pel ministeri són simples “propostes” que només seran executives i vinculants –diu la llei– “si el Comú decideix acceptar-los i incorporar-los al plantejament urbanístic”. Un brindis al sol, vaja, que deixa al Comú l’última paraula sobre la protecció dels monuments –competència que la Constitució reserva expressament al Govern.

Caldrà veure per tant si el Comú de Canillo assumeix o no els criteris proposats des del ministeri i, en cas que toqui que no, quins són els arguments esgrimits. Caldrà també veure com s’ho fan els comuns, començant pel de Canillo, per afrontar una regulació amb què el Govern fa un decenni llarg que s’està enganxant els dits. I caldrà veure finalment si el nou entorn incorpora la clàusula Margineda –prohibició d’aixecar edificacions d’ús industrial a la zona d’acompanyament– amb què el ministeri pretenia evitar que es repetissin casos com el del pont de la Margineda.